Arriba el cinquè reportatge sobre les eleccions municipals. Es tracta d’un monogràfic sobre el comerç, un dels motors econòmics del Districte de Sant Andreu. Hi ha contraposats dos models difícils de complementar: el comerç de proximitat i els centres comercials. L’actual ecosistema no està equilibrat i posa en perill els establiments que dinamitzen els carrers andreuencs. Davant d’aquesta situació, val la pena saber per quin model comercial aposta cada candidatura.
La rodalia del Districte de Sant Andreu acull diverses grans superfícies comercials, per exemple: La Maquinista, l’Heron City, El Corte Inglés o l’Hipercor. Els sembla bé aquest tipus d’oferta comercial o prefereixen el petit comerç i els mercats municipals?
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): Sempre hem defensat el comerç de proximitat perquè és un model de comerç que va molt lligat a la ciutat. Des d’ERC sempre hem apostat per una ciutat de les persones, de dimensions humanes, amb un model de relació mediterrània on es pugui passejar i fer vida al carrer. Això implica que el carrer és l’eix vertebrador de l’activitat social i implica un espai públic amb un continu d’activitat econòmica de petit comerç, tallers o petita activitat industrial. Així doncs, per articular aquest model és imprescindible el comerç de proximitat, petit i mitjà, que s’allunya molt del gran comerç concentrat en espais molt grans. Tenim exemples de ciutats on aquest comerç centrat en grans superfícies ha acabat desertitzant els barris i ha estat contraproduent en la generació de llocs de treball i en l’articulació urbana. Tot i així, aquest suport al petit comerç no pot ser només un no a les grans superfícies. Calen polítiques actives, dissenyades conjuntament amb el comerç de proximitat per modernitzar-lo de manera que es consolidi i que millori el servei als ciutadans. D’aquesta manera, no potenciar una cosa que tenim, que funciona i és característica de la nostra idiosincràsia, representaria perdre una sèrie de valors que per a nosaltres són molt importants.
Candidatura d’Unitat Popular (CUP): Des de la CUP considerem que les grans superfícies són un mal endèmic per les persones de Sant Andreu, perquè estan distribuïdes de manera estratègica per a no fer-se competència, però no per a afavorir les necessitats dels i les andreuenques. A més, aquestes superfícies estan pensades per a l’entrada amb cotxe, de manera que les persones visitants no tinguin ni l’oportunitat de conèixer la realitat andreuenca. Cal destacar també que estan suportades per l’administració que els fa infraestructures a mida, els aprova ampliacions i els regula els horaris comercials per afavorir-ne els beneficis dels seus propietaris. Unes superfícies que enalteixen la compra sense mesura, individualitzada i que alimenten el somni capitalista del que algunes d’elles ja anomenen “el lliure-comprador”. Per contra, creiem que el comerç de proximitat –que no és petit, sinó proper– és una de les forces cohesionadores de la comunitat. En temps difícils, només el comerç de proximitat pot actuar des de la responsabilitat i en relació amb les persones amb dificultats. Aquest tipus de comerç és qui ha donat vida històricament i ha donat un color especial a Sant Andreu i a la nostra forma de societat.
Ciutadans (C’s): Defensem que Barcelona és una ciutat que conserva la xarxa de mercat municipals i els eixos comercials que altres ciutats no tenen. Per tant, és important mantenir aquest segell d’identitat, no perquè sigui una petjada històrica sinó perquè beneficia els ciutadans. Amb tot, no podem prohibir i evitar altres tipus d’oferta comercial perquè, en part, també ho volen els ciutadans. Per tant, creiem que és possible tenir els dos models. El problema recau en què no es posen les cotes necessàries a les noves formes de comerciar. Així, per exemple, la gran ampliació de La Maquinista ha suposat el triple del que estava previst. Des de Ciutadans creiem que s’ha de racionalitzar el comerç de les grans superfícies i posar-lo al servei dels ciutadans sempre i quant compleixi els requisits. La fórmula, doncs, passa per preservar els dos models de consum amb la intenció de mantenir la identitat de Barcelona.
Convergència i Unió (CiU): L’aposta i el model de comerç de la ciutat de Barcelona és d’un equilibri de formats. El comerç de proximitat –amb una aposta també pels mercats municipals– i altres formats com poden ser les grans superfícies o els grans magatzems. Així doncs, Convergència i Unió fa una aposta pel comerç de proximitat, però sense tancar portes a altres formats i a una realitat que es diu consumidor, que té la seva capacitat de decisió.
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): El petit comerç és una de les qüestions que s’han de protegir. Aquesta protecció però, té uns costos econòmics o socials que s’han d’assumir. Així doncs, el nostre model de comerç no són les grans superfícies i per tant, no acceptarem l’ampliació d’establiments comercials com els de l’Heron City o La Maquinista. Precisament, respecte La Maquinista hem estat en contra de la macro ampliació de metres quadrats. I encara que s’aprovés l’ampliació permesa per l’anterior Pla General Metropolità, es va acceptar que es faria tot un pla de promoció urbana a la zona. A més, també estem en contra del centre comercial de la Sagrera. Amb tot, alguns podrien acusar la qüestió dels centres comercials perquè va ser un govern socialista el que va impulsar anys enrere la implementació d’aquestes superfícies. Però cal destacar que es va fer per una qüestió diferent a la d’ara; en aquella època la intenció era dinamitzar certes zones urbanes de la ciutat i impulsar barris nous on no hi havia petit comerç. D’aquesta manera, quan hi ha teixit urbà consolidat, com passa actualment, no té camp sentit fer créixer el sòl comercial si no t’ha de venir més gent, perquè el que faràs és treure el client del petit comerç. Per tant, s’ha de tenir en compte el context.
Partit Popular de Catalunya (PP): Durant els anys 90 a Barcelona, els governs tripartits de PSC-ICV-ERC a l’Ajuntament, i els governs de CiU a la Generalitat, van impulsar grans centres comercials com l’Illa Diagonal, La Maquinista, l’Heron City, Can Dragó, Diagonal Mar… Igualment i durant la mateixa època, en l’àmbit metropolita es van crear diversos centres comercials als voltants de Barcelona, que donaven servei a la pròpia ciutat i als municipis veïns (Baricentro, Barnasud, Gran Via 2…). Tot i així, el Partit Popular sempre ha defensat el model comercial tradicional de Barcelona, i per això, creiem que se l’ha de preservar i ajudar. Des de l’inici del mandat 2011-2015, hem apostat per l’aplicació d’un pla transversal de suport al comerç en tot allò que és competència municipal –seguretat, enllumenat, neteja, mobilitat o fiscalitat, per exemple– però el govern de Trias no ha estat capaç d’aplicar-lo de forma transversal ni en la seva totalitat.
Barcelona en Comú (BeC): Nosaltres defensem el comerç de proximitat, perquè és el que dóna cohesió i continuïtat als barris, perquè omple de vida els carrers i perquè fa un paper més enllà del paper comercial, com és el comunitari. A més, aquest tipus de comerç és el que fa ciutat i el que defensem com a model de ciutat. En relació al Districte Sant Andreu, creiem ha partit la pressió i l’impacte de centres comercials completament deshumanitzats i desvinculats del model ciutat. Un fet que s’ha agreujat perquè el govern actuar ha volgut ampliar les grans superfícies. D’aquesta manera, en un moment on hi hagut una sobreoferta de centres comercials i on s’han donat problemes per mantenir el comerç de proximitat, s’ha ampliat La Maquinista, es volia ampliar l’Heron City i la Sagrera s’ha convertit en un futur centre comercial en comptes d’una estació. Per nosaltres és demencial i respon a un model d’especulació comercial que s’ha d’evitar.
En qualsevol cas, quines mesures preveuen per potenciar i dinamitzar el comerç de proximitat?
ERC: Per dinamitzar el comerç de proximitat, des d’ERC volem potenciar els mercats municipals com a eix vertebrador del comerços de barri, amb la reforma immediata dels mercats del Bon Pastor i de Sant Andreu. Una reforma però, que ha de garantir unes condicions avantatjoses per als paradistes i sense perjudici per a les botigues i veïns que es veuran afectats per les reformes. També volem potenciar els eixos comercials i hem de donar suport a la creació de nous eixos allà on no existeixen, com ara la Sagrera, el Congrés o la Trinitat Vella. S’han d’impulsar polítiques per formar els comerciants i per adaptar-se a noves necessitats dels clients i a noves fórmules comercials. També s’han d’establir targetes de fidelització, potenciar el comerç electrònic dels petits comerços perquè puguin vendre productes fora de l’àrea d’influència i crear línies de finançament amb la rehabilitació i posada al dia del petit comerç. A més, en paral·lel, ens comprometem a no donar més permisos d’ampliació de cap tipus de grans superfícies i farem el possible perquè no es produeixi l’ampliació de La Maquinista.
CUP: L’Ajuntament està apostant pels centres comercials amb el transport –la línia de bus H8 arriba fins a la porta i té el nom de La Maquinista–, amb infraestructures –amb el vial d’entrada del tren d’alta velocitat i la Meridiana– i amb ampliacions a mida, recentment aprovades a La Maquinista amb el suport de CiU i PP. Des de la CUP, volem que aquests espais beneficiats tendeixin a desaparèixer i, mentrestant, cal que paguin allò que per la seva presència estan robant a Sant Andreu, com és un comerç de proximitat amb la seva força vertebradora i cohesionadora. Per tant, hauria d’existir una transferència directa entre les grans superfícies que assetgen Sant Andreu i s’haurien de potenciar les polítiques de foment a comerç de proximitat. Així mateix, coneixedores del potencial d’associació de les grans superfícies, cal facilitar la vertebració d’eixos comercials i fins i tot de federacions.
C’s: Per potenciar i dinamitzar el comerç, tant l’empresari com el treballador han de sentir-se còmodes en les relacions contractuals. Així, per exemple, des de Ciutadans hem fomentat el contracte únic, que té com a finalitat facilitar la contractació. El que no pot passar és que un petit empresari no tingui la possibilitat de contractar més treballadors –encara que això li suposi un benefici– perquè els costos de contractació són tan elevats que no pugui fer-ho. El mateix passa amb els autònoms i els costos que suposa donar-se d’alta. Per tant, hem d’assolir una política d’impostos progressiva perquè paguin aquells que realment tenen ingressos i diners. També hem de formar els empresaris i els treballadors. Hem de promocionar els eixos comercials i atraure el turisme; obrir els barris perifèrics a la resta de la ciutat perquè el món conegui no només la Barcelona comercial i d’etiquetes, sinó que conegui la ciutat real fora del centre que també té molta riquesa. Un fet que passa perquè des de l’Ajuntament no s’incentiven els barris perifèrics i més pobres. Per tant, si es canviessin aquestes polítiques i s’obrís el turisme en totes les zones de la ciutat, creiem que els comerciants d’alguns barris del Districte de Sant Andreu se’n beneficiarien molt. Des de Ciutadans doncs, volem invertir en els barris més pobres a través de subvencions i millores, i també a través d’un major nombre de turistes.
CiU: Cap als anys 90 es van impulsar centres comercials com les Glòries, i més tard La Maquinista, com a mesura de creixement en les zones on no hi havia res. En aquest mandat però, no s’ha autoritzat ni planificat cap nou centre comercial, perquè el de la Sagrera és un projecte de l’estació que venia heretat i que ja hem començat a modificar i a reubicar els serveis. Tot i així, és cert que hi ha hagut una autorització d’augment de superfície comercial. En el cas de La Maquinista, s’ha facilitat el creixement per poder desenvolupar urbanísticament l’entorn i també s’han buscat aquelles compensacions urbanístiques que poden millorar l’impacte urbanístic. Aquests plantejaments s’han realitzat en uns moments en què la crisi ha colpejat al sector del consum i que ha afectat al comerç en general. Aleshores, allò que es visualitza és la intenció de fer créixer el centre. Però la realitat que hem d’assegurar és la competitivitat del comerç de proximitat i el foment dels eixos comercials i del teixit comercial des de la vessant de la dinamització. Així, volem impulsar les àrees de promoció econòmica urbana (APEU), volem millorar l’espai públic en els eixos comercials i potenciar els mercats. Un exemple ha estat l’acord de remodelació del Mercat de Sant Andreu; una aposta ferma d’inversió en mercats municipals i en una educació de consum de proximitat i responsable lligat a una bona oferta.
PSC: Una de les qüestions que proposem –a causa del tancament de molts comerços en els seus primers mesos de vida– és un garantir un any sense taxes per intentar que una persona que engega una botiga tingui un cost zero durant els primers dotze mesos. Una altra proposta és protegir els eixos comercials, perquè hem vist són model d’èxit. Així doncs, per protegir-los, una de les coses que volem tornar a tirar endavant són les àrees de promoció econòmica urbana (APEU), és a dir, unes zones on es duen a terme plans per intentar mancomunar despeses i reduir impostos. També elaborarem i aplicarem un Pla Integral de Comerç, per tal de protegir el comerç tradicional. Durem a terme la difusió del comerç dels barris i disposarem d’un mediador comercial a cada districte. Amb tot, aplicarem també diversos seguits de mesures a cada barri en particular.
PP: Des del Partit Popular, defensem diverses mesures a favor del comerç de proximitat. En primer lloc, volem aplicar un veritable pla transversal que ajudi al comerç en tot allò que és competència municipal. Demanarem a la Generalitat el 100% de l’impost de grans superfícies comercials per a destinar-ho a comerç de proximitat. Actualment, es recapten 1,7 milions d’euros cada any per aquest impost a Barcelona, que es queda la Generalitat, i que no es dedica al comerç de Barcelona. També reforçarem el comerç urbà i afavorirem la instal·lació d’establiments, amb un urbanisme coherent i amb serveis públics adequats. Simplificarem la normativa municipal perquè obrir o ampliar un comerç no sigui una carrera d’obstacles impossible. Baixarem la fiscalitat per impulsar l’activitat comercial i augmentarem el control i l’exigència del compliment de les normatives, per acabar amb la competència deslleial i la venda ambulant il·legal. Finalment, en matèria més de districte, reformarem el Mercat de Sant Andreu, construirem el Mercat del Bon Pastor i executarem la reforma del casc antic de Sant Andreu, amb ajuts per a la rehabilitació amb aquesta finalitat.
BeC: N’hi ha moltes però una de les principals és no agredir els petits comerços amb models urbanístics que van en contra dels seus interessos. En segon lloc, s’han de garantir condicions de vida digna de la gent, perquè és una manera de dinamitzar el comerç de proximitat. També defensem la remodelació dels mercats municipals, tant el de Sant Andreu com el del Bon Pastor, amb una transformació pensada amb els paradistes i els comerços del voltant i amb els propis veïns i veïnes. D’aquesta manera, s’ha d’ajudar al comerç i no s’han de dificultar les tasques que fan en el seu dia a dia. Així, per exemple, es pot millorar la connexió amb la Fabra i Coats perquè és una manera d’atraure a l’eix comercial del carrer Gran de Sant Andreu la gent que pugui estar de pas. També es poden millorar els carrers i potenciar que siguin espais de passeig. Al final, el que s’ha de fer és treballar en concret en cada zona i integrar els comerços com un element principal en els plans d’usos i en les intervencions en els barris.
Representants polítics
ERC: Montse Benedí (consellera de districte i número 3 de la llista electoral).
CUP: Ivan Altimira (candidat a conseller de districte) i Cristina Castells (candidata a consellera de districte).
C’s: Daniel Elicegui (candidat a conseller de districte i portaveu).
CiU: Raimond Blasi (regidor del districte).
PSC: Enric Fernández-Velilla (conseller de districte i primer secretari) i Javier Angulo (secretari d’organització).
PP: Joan Castelló (cap de premsa municipal).
BeC: Laia Ortiz (número 3 de la llista electoral) i Felipe López-Aranguren (candidat a conseller de districte).
Fotografia: Aparador de la botiga Call, al carrer Gran de Sant Andreu | Andreuenc
