El quart monogràfic sobre les eleccions municipals se centra en la cultura i l’associacionisme. El d’avui és un reportatge sobre dos temes que es viuen amb molta intensitat al Districte de Sant Andreu. Hi ha projectes a mig desenvolupar que són vitals per a les entitats andreuenques, per això és important conèixer el posicionament que té cada candidatura.
La Nau Ivanow i la Fabra i Coats són dues de les fàbriques de creació que hi ha a la ciutat i al districte. Quines polítiques desenvoluparan en suport a la creació? Com millorarien l’oferta cultural al Districte de Sant Andreu?
Barcelona en Comú (BeC): En primer lloc, és necessari un canvi de perspectiva respecte les polítiques culturals perquè aquestes han patit una recentralització. D’aquesta manera, un districte com el de Sant Andreu no veu com l’òrgan local disposa dels recursos necessaris per dinamitzar-los amb les entitats o els projectes que es proposen. Per tant, hi ha d’haver una descentralització i s’ha de prioritzar la cultura de la part més alternativa, és a dir, aquella amb gent que està començant i amb entitats que la dinamitzen des de la proximitat. Respecte la Fabra i Coats i la Nau Ivanow, s’ha de dur a terme un esforç especial per aconseguir que siguin centres oberts i no un equipament de barri només per uns quants. Hem de fomentar que siguin espais per a tots els ciutadans. A més, a la Fabra i Coats caldria una intervenció urbanística, amb altres obertures i entrades, perquè la gent pogués accedir-hi des de més llocs.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): La cultura és una peça clau per a la societat i en els darrers anys hem pogut comptar amb la Nau Ivanow i la Fabra i Coats, que tenen una importància fonamental. Però la realitat cultural a Sant Andreu és més complexa i cal donar empenta a tot el teixit associatiu cultural que té el districte. Així, també existeix el Sant Andreu Teatre i entitats molt antigues i arrelades, com per exemple el Casal Catòlic, Els Catalanistes o l’Ateneu Obrer, a les quals se’ls ha donar suport perquè fan una tasca que sovint no se li ha donat prou importància. També cal tenir en compte les realitats culturals en el terreny amateur, les quals s’haurien de fer arribar a tot els barris per estimular el naixement de nous projectes. En relació a les dues entitats esmentades, creiem que cal crear un circuit al districte per donar més visibilitat, més solidesa i més presència als barris dels projectes que s’hi realitzen. A més, creiem que per donar suport a la gent que aspira a fer de la cultura la seva professió caldria disposar al districte d’un viver d’empreses culturals. D’aquesta manera, es permetria el naixement i la consolidació de projectes professionals que, per si sols, no tindrien possibilitats de tirar endavant. Uns projectes que tindrien cabuda en el viver d’empreses culturals durant un temps limitat i que podrien beneficiar-se de la xarxa cultural del districte per començar a donar a conèixer la seva feina.
Candidatura d’Unitat Popular (CUP): No únicament s’estan recuperant i donant ús social a les fàbriques, sinó altres espais com podria ser el canòdrom. Apostem per conservar i dignificar el patrimoni material i immaterial, amb la recuperació de la Fàbrica Coats, el canòdrom, La Bostik i l’Espai 30, entre d’altres. Però els volem com a espais de i per la participació veïnal. El districte té una oferta cultura molt àmplia, des d’espais més autogestionats com els més institucionalitzats. És imprescindible vetllar per una cultura viva i no tutelada pels interessos dominants ni econòmics, perquè les persones siguin subjectes actius que participin de la construcció cultural. Cal tenir present que l’autèntic motor cultural és la vida social i que el principal referent de la salut cultural és la fortalesa de la xarxa associativa autogestionada. Per tant, hem de mantenir, visualitzar i potenciar els agents culturals del districte.
Ciutadans (C’s): Creiem que Sant Andreu de Palomar és un barri ric culturalment, però que la resta de barris del districte no ho acaben de ser perquè econòmicament no són puixants. La cultura sempre va acompanyada de creixement econòmic. Per tant, hem de fomentar el creixement econòmic i permetre que les persones tinguin temps i participin de la cultura. Des de Ciutadans podríem fer polítiques de foment des de la infància en aquells centres que creiem que estan infrautilitzats al districte i que potser formen part d’un món a part per connectar-los, per exemple, amb els instituts. D’aquesta manera, els alumnes es podrien formar creativament. Però per a nosaltres, el que és prioritari és que la societat tingui recursos suficients per pagar els subministraments, tingui feina i disposi dels equipaments necessaris. A partir d’aquí, construirem la cultura. No podem començar la casa per la teulada.
Convergència i Unió (CiU): En aquesta qüestió podem fer una triangulació. Respecte la Nau Ivanow, garantim que seguirà sent una fàbrica de creació i tindrà com a complement l’Espai 30. El creixement del la fabrica de creació de la Fabra i Coats suposa el segon punt de referència. I, com a tercer punt, afegim el canòdrom que ens permetrà portar el Parc de Recerca Creativa. Un resultat que deixa una triangulació molt potent culturalment. A més, també ens agradaria vincular algun d’aquests projectes als baixos del carrer Quito, de Baró de Viver, i continuar treballant en xarxa entre els centres cívics i els casals de barri. Amb tot, l’oferta cultural és un repte important i els cinemes de Sant Andreu són un aspecte clau. També s’ha de potenciar, per exemple, el Sant Andreu Teatre i s’ha fomentar la col·laboració de conjunts culturals. Finalment, després de l’experiència de La Lira, també volem arreglar el Casal Catòlic i volem seguir potenciant entitats com els Diables del Congrés o la colla castellera perquè es puguin quedar al districte.
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): Culturalment volem recuperar aquests projectes, però amb la idea inicial que el PSC va impulsar. Així doncs, al canòdrom s’anava a muntar un centre pioner d’art contemporani. Un altre punt eren les factories de creació. La Fabra i Coats era una d’elles perquè estava al centre de Sant Andreu i perquè podíem incorporar l’escola de música. D’aquesta manera, amb el canòdrom i la Fabra i Coats teníem un lloc d’exposició i un lloc de creació. A més a més, també teníem la Nau Ivanow a la Sagrera, que era una sucursal de la factoria de creació. Per tant, disposàvem d’un triangle entre els tres centres que serà molt difícil de tornar a recuperar després d’aquests quatre anys de govern de CiU. Tot i així, volem recuperar –amb tots els canvis que ha partit– la factoria de creació i portar equipaments de ciutat a Sant Andreu, com la Casa de les Aigües de la Trinitat Vella, l’edifici de l’Agència Tributària o l’edifici de l’estació de Sant Andreu Comptal. Amb tot, recuperarem els projectes culturals en la seva idea inicial i donarem una solució al problema de La Bostik i l’Espai 30.
Partit Popular de Catalunya (PP): Pel que fa a les polítiques a desenvolupar de suport a la creació, apostem per consolidar i ampliar la xarxa de fàbriques per a la creació, amb nous espais a disposició dels joves creadors en els diferents àmbits artístics: arts visuals, música, teatre, dansa, circ, literatura i audiovisuals. Aquesta xarxa d’espais haurà d’obrir-se al patrocini privat, propiciar una major participació en la seva gestió per part dels usuaris, i serà finançada mitjançant contractes programa i amb una distribució equilibrada a tot el territori. Quant a l’oferta cultural als districtes, per exemple a Sant Andreu apostem per una programació estable i de qualitat amb preus accessibles a tots els públics, promovent descomptes i abonaments familiars.
Fa poc es va inaugurar el Casal de Barri de Sant Andreu-Ateneu l’Harmonia amb un model de gestió ciutadana. Estan a favor d’aquesta proposta d’autogestió dels equipaments municipals?
BeC: Totalment. Forma part de la filosòfica de Barcelona en Comú. Allò públic no ha de ser municipal, ha de ser comunitari i la gent s’ho ha de fer seu amb la garantia d’un equipament obert i plural. Per tant, l’experiència de l’Harmonia és molt vàlida: un grup de gent que han fet un projecte i han tirat endavant tot un pla on tothom treballa de forma oberta. S’acosta molt al model a treballar en relació al suport de les associacions culturals i cooperatives. Amb tot, en moments de crisi, confiar en el capital humà és molt important sobretot en la cultura. Un fet –aquesta confiança en les persones– que no ha passat en els últims governs i que en el futur ha de canviar.
ERC: Sí. Pensem que és important que la gent que participa de diverses maneres en entitats de tipus cultural es posin d’acord entre elles per gestionar equipaments culturals municipals. Per tant, estem d’acord amb la gestió cívica i l’exemple l’Ateneu Harmonia és molt clar. Creiem que a l’Harmonia han aconseguit donar espai a projectes que ja existien a Sant Andreu, però que ara comencen a tenir més visibilitat. No obstant, s’ha de deixar que treballin perquè el temps doni els seus fruits i ens mostri si funciona correctament.
CUP: No podem estar en contra ni de l’Harmonia ni d’altres de models d’autogestió. Creiem que tota construcció popular creadora i de base és positiva per a la ciutadania i, per tant, hem recolzat sempre la inclusió del projecte de l’Harmonia dins dels plans de l’Ajuntament. Per altra banda, considerem que també és interessant enfortir la xarxa pública d’equipaments municipals amb diversos graus de gestió. Entenem que, d’una altra manera, existeixen activitats que tindrien majors dificultats amb règims totalment autogestionats. Creiem que l’Ajuntament ha de posar-se al servei del veïnat per a enfortint la participació i decisió de les entitats.
C’s: Nosaltres estem a favor d’apropar la gestió municipal al ciutadà. Per tant, hem de fomentar la participació per tal que expressin la seva veu, però no per mitjà de representants ni portaveus. En el cas de l’Harmonia, estem a favor que els ciutadans es facin responsables dels seus equipaments públics i que se’ls gestionin ells mateixos. Sempre que compleixin els requisits que se’ls puguin exigir o que s’exigiria a una empresa privada. Per tant, sempre és millor que ho faci la ciutadania però amb un projecte amb cara i ulls que pugui ser acceptat.
CiU: Sí que estem a favor de la proposta d’autogestió. Crec que ja s’ha demostrat amb l’augment d’equipaments municipals que disposen de gestió cívica. Així, per exemple, a La Lira també s’ha incorporat en un treball de gestió cívica. En relació al Casal de Barri de Sant Andreu, l’experiència de tancar un acord per la gestió va ser dura perquè volíem garantir que tothom hi tingués cabuda. Amb aquesta qüestió però, hem de ser molt curosos i hem de buscar el màxim benefici per a tothom.
PSC: Sí que estem a favor de les propostes d’autogestió. En la darrera legislatura ja vam negociar amb la Federació d’Entitats de l’Harmonia per fer un bon projecte, però no va arribar a un punt final perquè hi havia alguns serveis del contracte encara estaven en construcció i en obres. A partir d’aquí, es va crear un conflicte que des del districte es va gestionar malament la situació, perquè va ubicar a l’Harmonia diverses entitats i les va enfrontar entre elles. Després de tot, la nostra aposta era i continua sent la gestió ciutadana. I en aquest moment, una vegada està en marxa el projecte amb un funcionament aparentment correcte, no hi ha cap necessitat de trencar res.
PP: Nosaltres creiem que el model de gestió cívica és un model que s’ha de desenvolupar, però amb un procediment clar, obert i que garanteixi la lliure concurrència i la igualtat d’accés a les entitats en la gestió dels centres. Tot i que defensem aquesta gestió, entenem que s’ha de diferenciar entre el model de gestió i el procediment per aconseguir-ho. Estem a favor d’establir un procediment clar i obert que permeti la igualtat de concurrència de totes les entitats de barri en la gestió dels equipaments, perquè aquesta és la millor manera de respectar i tractar justament el teixit associatiu. Per tant, estem en contra que hi hagin procediments a mida per l’interès d’una entitat o d’un col·lectiu determinat. Respecte el Casal de Barri de Sant Andreu, ja hem mostrat la nostra discrepància pel que fa a la concessió de la gestió cívica, perquè es va fer amb adjudicació directa, és a dir, sense seguir un procediment obert.
Representants polítics
BeC: Laia Ortiz (número 3 de la llista electoral) i Felipe López-Aranguren (candidat a conseller de districte).
ERC: Montse Benedí (consellera de districte i número 3 de la llista electoral).
CUP: Ivan Altimira (candidat a conseller de districte) i Cristina Castells (candidata a consellera de districte).
C’s: Daniel Elicegui (candidat a conseller de districte i portaveu).
CiU: Raimond Blasi (regidor del districte).
PSC: Enric Fernández-Velilla (conseller de districte i primer secretari) i Javier Angulo (secretari d’organització).
PP: Joan Castelló (cap de premsa municipal).
Fotografia: Casal de Barri de Sant Andreu-Ateneu l’Harmonia | Andreuenc
