Eleccions a Sant Andreu: urbanisme i mobilitat

Després de la presentació de les candidatures, el segon monogràfic sobre les eleccions municipals comença a entrar en temes concrets. El d’avui és un reportatge sobre l’urbanisme i la mobilitat del Districte de Sant Andreu, amb el posicionament dels partits en els diferents fronts oberts. Hi ha molt per fer i val la pena conèixer les propostes de cada candidatura.

Arreu del Districte de Sant Andreu hi ha tot un conjunt de plans urbanístics a mitja execució –per citar-ne alguns, el tren d’alta velocitat, les casernes de Sant Andreu, la presó de la Trinitat, les cases barates del Bon Pastor o el canòdrom– que han deixat tot un paisatge de solars i obres inacabades. Què pensen que es pot fer per reactivar aquestes obres? Replantejarien cap projecte?

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): En primer lloc, cal remarcar que el més greu és que aquests projectes són nostres i per tant han estat paralitzats des de 2011. A la Sagrera no s’ha avançat pràcticament res i s’ha compromès el futur amb un centre comercial. Al canòdrom, tot i que hagin reduït els equipaments previstos, desenvoluparem aquells que hi hagi actualment. Un exemple, serà l’escola bressol que es construirà gràcies al pacte de Jaume Collboni amb Xavier Trias. A les casernes, com tampoc s’ha avançat, volem començar a tirar endavant els edificis necessaris amb els equipaments corresponents a sota, amb una aposta important per l’habitatge. La qüestió de la carretera de Ribes s’ha posat en marxa gràcies al pacte amb el PSC i el desbloqueig del compromís de pressupostos. A la banda de darrere la presó de la Trinitat, és urgent construir el bloc de reallotjament perquè ja existeix l’espai. Per tant, una de les coses prioritàries és que l’Ajuntament es planti davant els projectes denegats per la Generalitat per tal que es puguin tirar endavant i es puguin començar a construir els equipaments que necessita el districte.

Partit Popular de Catalunya (PP): Les obres de les casernes de Sant Andreu porten un endarreriment històric que cal solucionar, i a Trinitat Vella cal destacar l’oblit del tancament de la presó, en contraposició amb la celeritat amb què l’alcalde Trias ha tractat l’inici del trasllat de la Model. Calen executar les faltes d’execució d’equipaments com el canòdrom o com la construcció del mercat del Bon Pastor. D’aquesta manera, creiem que abans de plantejar nous projectes s’han de prioritzar els planejaments pendents d’executar. L’única manera de portar-los a terme és amb coratge i voluntat política i dotant els recursos necessaris perquè es puguin finalitzar, ja que tenim un Ajuntament solvent que pot desencallar aquestes obres paralitzades al Districte de Sant Andreu des de fa molt de temps.

Barcelona en Comú (BeC): Hi ha qüestions que depenen de l’Ajuntament, però aquest òrgan pot fer molt més per recosir aquestes ferides dels barris. Així per exemple, a la Sagrera i al Parc Lineal es pot prioritzar una estació digna i un centre de mobilitat de la ciutat amb transport públic o fer el gran centre comercial, que no ha de ser una prioritat. Un Parc Lineal que s’ha d’anar construint i urbanitzant a mesura que es desenvolupa; no esperar que s’hagi finalitzat per aportar equipaments com escoles bressol o poliesportius. Respecte les escoles de primària i els instituts, l’Ajuntament –que està dins el consorci– també podria exercir més pressió per dur a terme aquestes necessitats. Però fins ara no s’ha fet i no s’ha avançat en equipaments com el canòdrom i les casernes. Així, no té sentit que l’Ajuntament, per exemple, inverteixi gairebé 10 vegades més amb la Fórmula 1 que no pas amb el que val una escola. És una qüestió de prioritats. Per tant, s’han d’accelerar tots els processos i s’han de  tirar endavant moltes més accions de les que diuen que no poden fer.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): Tot ho plantegem a partir de la persona com a centre de tot. Ha de ser la prioritat i per això plantegem l’urbanisme social. El Districte de Sant Andreu té molts punts oberts que resten aturats o avancen molt a poc a poc. En tots ells cal un impuls i una priorització que tingui en compte els veïns. El cas paradigmàtic son les obres de l’estació del tren d’alta velocitat a la Sagrera i els seus entorns. Per ERC, l’estació de la Sagrera és una infraestructura cabdal per a una Barcelona capital d’estat. Barcelona es l’única ciutat de mes d’un milió de persones a Europa amb una única estació de tren i cal corregir aquesta mancança i prioritzar la connexió de la ciutat amb Europa. El replantejament dels projectes urbanístics al districte passa per escoltar els veïns i prioritzar les seves demandes. Per tant, tots els projectes són necessaris. A les casernes s’ha de prioritzar l’escola bressol, la residència per a gent gran i l’habitatge social. Al canòdrom cal donar impuls al poliesportiu i a l’escola bressol. S’ha de finalitzar els equipaments que manquen a la Fabra i Coats i finalitzar les fases de les cases barates del Bon Pastor. Cal d’altra banda un impuls i reactivació d’altres projectes com el de Nord Trinitat i Porta Trinitat que cusin la Trinitat a la ciutat. Intentarem desenvolupar-los, tots, al màxim possible tenint en compte que hi ha coses que no es podem fer només en quatre anys.

Candidatura d’Unitat Popular (CUP): Els plans urbanístics han estat l’eina per a enriquir-se en els anys de la bombolla immobiliària i quan ha esclatat, els plans han quedat a mitges. Per tant, a més de denunciar el sistema, tenim propostes per a donar vida a aquests espais. La aposta pels terrenys del tren d’alta velocitat és aturar les obres deixant operatius els mitjans de transport de proximitat i rodalies. El tren d’alta velocitat és un transport de connexió de ciutats al servei d’interessos contraris a les persones de Sant Andreu, només l’usaran fora d’espais laborals, i és una agressió ecològica al territori. A les casernes els projectes porten més de 8 anys de retard i és necessària l’expulsió de l’Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de terrenys públics. A la presó de la Trinitat s’ha d’enderrocar la part que queda i executar el pla urbanístic previst i aprovat –consensuats per les veïnes– el qual dota 4.500 m² d’espai de lleure i esportiu. A les cases barates del Bon Pastor cal construir el bloc d’habitatges de la tercera fase  del pla que s’ha deixat desemparat i cal rehabilitar els habitatges. I al canòdrom vam compartir la necessitat de dedicar-lo a un espai cultural, però no per mercantilitzar-lo, quantificar i treure beneficis. Cal implicar el teixit del Congrés i els Indians, que va organitzar una plataforma on es van sentir moltes propostes per un equipament permeable al barri. Amb tot, cal que aquests equipaments es pressupostin i que es comencin les obres.

Ciutadans (C’s): El problema del districte és que hi ha moltes obres projectades que avancen poc. No hi ha un pla realista. Des de Ciutadans creiem que són prioritaris els projectes de les casernes i del canòdrom, però en aquest últim cas tenint en compte que els veïns han expressat el seu malestar amb el nou centre cultural, en comptes de nous equipaments. Respecte al districte, la Nau Ivanow i la Fabra i Coats no han acabat de funcionar. A més, disposem de la meitat d’equipaments que tenen altres districtes com Sarrià-Sant Gervasi o l’Eixample. Aleshores, el que hem de fer és prioritzar la inversió en la reactivació econòmica, en zones verdes, en la promoció econòmica del polígon del Bon Pastor, i sobretot en les persones. Cal comentar també que la tònica dominant de molts projectes ha estat la construcció d’habitatges de protecció oficial. Nosaltres no hi estem en contra, però no creiem que és la única via per al lloguer social. Hi ha altres formes com les bonificacions als particulars, les deduccions fiscals, per posar l’habitatge a disposició de l’Ajuntament i cedir-lo a persones que tinguin necessitats. Així, per exemple, a Barcelona la deducció es resumeix a un 50% de l’IBI i nosaltres creiem que ha de pujar fins un 95%. També s’ha d’evitar que la planificació del parc d’habitatge quasi sempre acabi en venda enlloc de lloguers. Són sinergies negatives que s’han de modificar.

Convergència i Unió (CiU): Si anem per barris, al Bon Pastor hem executat la tercera fase d’urbanització i hem consolidat la seva promoció. On no ens n’hem sortit és amb el camp de futbol del carrer Santander, ja que es requereix d’una transformació urbanística. Tot i així, s’està desenvolupant el Parc Lineal a la zona de La Maquinista amb tots els problemes que comporta. A la Sagrera hem plantejat un model per dimensionar una estació que ens connectarà a través del tren d’alta velocitat amb Europa i, encara que l’entorn va a un ritme desaccelerat, tenim projectes com el Casal de Barri, la intervenció de l’Espai 30 i el pavelló del Camp del Ferro. Al Congrés i els Indians s’ha aprovat la modificació de Pla General Metropolità de l’entorn del canòdrom que permetrà avançar amb tres dels equipaments projectats, amb un centre d’innovació i creació. A Sant Andreu de Palomar vam posar en marxa un Casal de Barri, l’Espai Josep Bota i es va definir que la Fabra i Coats podrà acollir un projecte museístic. Les casernes continuen sent un repte important encara que la Generalitat va posar en marxa el centre sociosanitari. A la Trinitat Vella, el desenvolupament de la carretera de Ribes durarà un any i mig. A més, hi ha un acord amb la Generalitat per treure els centres penitenciaris de la ciutat, també el de la Trinitat. Així, encara que falten desenvolupar alguns plans, hem posat en marxa la biblioteca, l’escola bressol i hem recuperat l’antic CAP per fer la seu del pla integral.

Fa uns quants anys que es parla de contrarestar la supremacia del cotxe a la via pública per afavorir el transport públic, la bicicleta i els vianants. Al Districte de Sant Andreu s’han ampliat les voreres, s’ha establert l’àrea verda i s’ha implementat les zones 30, però encara resten dues assignatures pendents: el carrer Gran de Sant Andreu i l’avinguda Meridiana. Com afrontarien la pacificació d’ambdues vies?

PSC: El problema de la Meridiana s’ha d’enfocar pensant que és un equilibri entre la mobilitat i els vianants. Algunes de les coses que proposem són fer un carril ràpid per a busos, humanitzar les voreres i arreglar el carril bici de l’Avinguda, que ara mateix és infame. Una altra qüestió és incrementar la sensació de verd per tal que actuï de barrera sonora i visual. A l’hora de dur a terme el projecte però, hem de diferenciar el tros d’entre el Clot i Fabra i Puig, i s’ha de pensar sobretot com arreglar la part andreuenca entre Fabra i Puig i la Trinitat. Un tram que sembla una autopista i que per tant, s’ha proposat posar el tema sobre la taula amb els urbanistes. El carrer Gran de Sant Andreu és un tema més complex del que sembla. Per prendre una decisió definitiva i amb cura farem un estudi sobre la mobilitat de Sant Andreu i les alternatives. Però com amb la Meridiana, s’ha d’entendre que tenim “tres carrers Grans”. El que va de Joan Torras fins a Sant Andreu nord, el qual s’ha de dinamitzar i incrementar el moviment de gent. El tram entre Joan Torras i Fabra i Puig, on s’ha de donar alguna solució de pacificació compatible amb el teixit comercial i la diversificació del trànsit. I la tercera part, des de Fabra i Puig fins a Pare Manyanet, és un punt on s’hauria de moderar la velocitat del trànsit degut a l’amplada.

PP: Des del grup del Partit Popular, considerem necessària la pacificació de l’avinguda Meridiana i del carrer Gran de Sant Andreu, mitjançant la reducció dels carrils de circulació i amb la cobertura d’alguns dels trams corresponents a l’avinguda. Així mateix, cal incrementar el control del límit de velocitat dels cotxes i prolongar el temps dels semàfors per creuar amb més seguretat i tranquil·litat. També considerem necessària la continuïtat del carril bici al llarg de la Meridiana pel seu lateral des de Fabra i Puig fins aproximadament l’entrada a la ciutat de Barcelona, per tal de millorar la seguretat dels usuaris de la bicicleta. De la mateixa manera, s’ha d’incorporar carril bici al carrer Gran de Sant Andreu.

BeC: En relació al carrer Gran de Sant Andreu, creiem que s’ha de pacificar el barri de Sant Andreu i unificar-lo amb la Sagrera, perquè hi ha un salt del teixit comercial entre el carrer Gran de Sant Andreu i el carrer Gran de la Sagrera que té molt a veure amb quin és el traçat de mobilitat que se li dóna als carrers. A més, també hi ha d’haver més pacificació amb el trànsit perquè es tracta d’un carrer clau per als vianants; cal de recordar que el 50% dels desplaçaments que es fan a la ciutat es fan a peu i, a dia d’avui, no existeixen unes polítiques de mobilitat pensades per vianants. S’hauria de fer una via per a vianants d’una part important del carrer per retornar-los el protagonisme, i dur a terme una connexió fàcil i còmode per a bicicletes i transport públic en el conjunt del districte. La Meridiana és un altre tema històric que cal intervenir-hi. Hem d’humanitzar-la i hem pensar en una ciutat on la gent s’ha de moure amb una altra manera. Tenim problemes de salut pública vinculats a la contaminació i no podem afavorir durant més temps que la gent vingui amb cotxe a Barcelona. Per això la Sagrera és tan important. Si nosaltres impulsem un model que garanteixi la connexió amb el centre de la ciutat en transport públic –amb una interconnexió de quatre línies de metro, amb busos, amb carrils bici– i s’humanitza la Meridiana, s’està fent un salt de gegant que no només beneficia al Districte de Sant Andreu.

ERC: En ambdós projectes cal, i així ho recollim al nostre programa, donar veu a la ciutadania, les entitats i els actors que interactuen dia a dia en allò que ens és comú a totes i tots. Per dur a terme la pacificació del carrer Gran de Sant Andreu, defensem que cal afrontar-la amb diàleg amb totes les parts implicades: veïns, comerciants, etc. ERC no veu malament aquesta pacificació atès que casos similars en altres districtes han estat satisfactoris. Per tant, farem tot el que estigui a les nostres mans per assolir consens. Arribat el cas que no fos possible, estudiaríem la possibilitat d’una consulta ciutadana si hi hagués prou massa crítica per fer-la. Respecte a la Meridiana, per nosaltres és una prioritat. Cal humanitzar-la, que deixi de ser una frontera física que separa barris i que deixi de ser una via perillosa per als veïns. Per això, proposem que es redueixi la velocitat, que es redueixi el nombre de carrils, ampliar la freqüència semafòrica, fer nous passos de vianants per millorar la mobilitat entre les dues bandes de la via, fer una plaça que pacifiqui el trànsit a l’entrada –plaça de Sant Andreu Arenal– i reordenar el carril bici per evitar obstacles i discontinuïtats, entre d’altes. Tot això, de nou, acordadament amb els veïns per tenir en compte les prioritats i els plantejaments de tots els usuaris de la via.

CUP: El cotxe i el transport privat són una agressió doble: a l’espai públic i al medi natural. Per tant, cal retornar l’espai públic als i les vianants i reduir les emissions contaminants. En aquest sentit l’actuació sobre la Meridiana és un tema de ciutat encara que els efectes els pateixi Sant Andreu. La Meridiana és una autovia pel mig de la ciutat i caldria un pla de remodelació urbanística perquè la seva funció afectés el menys possible als barris per on travessa, o una alternativa real per evitar la seva existència. Pel que fa al carrer Gran de Sant Andreu, la nostra aposta és pacificar-lo. Ara bé, sabem que aquesta actuació pot causar problemes al comerç de proximitat. Entenem que el centre comercial La Maquinista podria esdevenir l’únic espai vertebrat de comerç i relegar el carrer Gran de Sant Andreu a un espai de passeig on el comerç̧ de proximitat avui existent es vegi seriosament amenaçat. Per això creiem que la pacificació s’ha de fer en un pla integral de mobilitat, però sobretot de comerç. Cal afegir també que hi ha hagut mesures per potenciar l’ús de bicicletes i altres vehicles, com patins i monopatins però que aquestes mesures han estat deficients, cal la incorporació de carrils específics per aquests mitjans ja que molts d’aquests són intransitables per mala qualitat o perquè no existeixen.

C’s: Des del partit hem estudiat la humanització de la Meridiana. Per fer-ho, plantegem baixar la cota de l’avinguda perquè no tapi els habitatges i fomentar que es soterrin aquelles zones que sigui possible. És a dir, no dificultar als ciutadans el pas cap a l’altre costat de la Meridiana. Tot i així, aquesta és la part senzilla. A partir d’aquí s’hauran de valorar nous projectes encara per fer. Respecte el carrer Gran de Sant Andreu, és una qüestió més complicada perquè veïns i comerciants no es posen d’acord. És cert que l’associació Sant Andreu Nord Comerç està a favor de fer-lo per a vianants, ja que creuen que fomentaria el comerç. Però l’Eix Comercial de Sant Andreu, que creiem que potser és l’associació més significativa, està en contra. Però si els veïns no es posen d’acord amb els comerciants, no podem imposar mesures que poden perjudicar els comerciants. Es poden fer coses com per exemple, posar les papereres a les parets, reduir els obstacles, canviar el tipus d’arbre perquè no sigui tan invasiu… polítiques que fins ara no s’han estudiat. En cap cas que hi hagi una confrontació.

CiU: Quan parlem d’aquesta vies parlem d’humanització, de prioritzar la persona. Al carrer Gran de Sant Andreu li fa falta la millora de l’accessibilitat i una certa reducció del trànsit. Però això s’ha de fer sense enfrontar veïns i comerciants. Per tant, l’objectiu és urbanitzar el carrer amb la suma dels veïns i dels comerciants. En el cas de la Meridiana –ja ho portàvem en el programa anterior– acabarem amb un projecte des del pont de Sarajevo fins la plaça de les Glòries, amb el qual treballarem amb un conjunt de propostes i acords amb els districtes. D’aquesta manera, ja hem fet algunes modificacions, com en els semàfors, en l’orientació dels passos de vianants, en la protecció de les illetes i hi ha hagut el desenvolupament de la nova xarxa de busos. Per tant, s’han fet uns passos amb la millora del transport públic.

Consideren que els barris del Districte Sant Andreu estan ben comunicats entre sí i amb la resta del Barcelonès? Com millorarien la mobilitat amb l’entorn? Què farien per fomentar el transport públic i la bicicleta? Com resoldrien la falta de places d’aparcament?

PSC: Per tal de garantir el dret a gaudir d’un espai públic en les millors condicions, s’ha de tenir en compte que la mobilitat amb cotxe canviarà a mig termini. Per tant, al districte i a la ciutat de Barcelona s’ha de segregar la mobilitat en bicicleta i fer-la accessible des de diversos punts, i potenciar el transport públic. A més, aquesta qüestió també va relacionada amb la contaminació; cada vegada més hi haurà més mobilitat sostenible i canviarà en molt poc temps. Per tant, hem de millorar i humanitzar la ciutat i hem de fomentar el carri bus a la Meridiana. Així per exemple, algunes mesures del programa relatives a aquestes qüestions consisteixen en impulsar una millora de la llera del riu Besòs, la possibilitat de connectar la zona nord de la Trinitat, elaborar un pla integral d’aparcaments al Congrés i els Indians per planificar aparcaments soterrats, per exemple al canòdrom, i àrees verdes o fer arribar l’H8 al carrer Sant Adrià del Bon Pastor en correspondència amb la línia 9 del metro, entre altres mesures.

PP: Des del Grup Municipal Popular considerem que l’alcalde Trias ha descuidat el barri de Sant Andreu pel que fa a la mobilitat en autobús o en bici. El districte es comunica pel servei d’autobusos de línia regular i queda totalment al marge de la nova xarxa d’autobusos que millora la velocitat comercial i la connectivitat entre línies. A més, no existeixen carrils bici al centre de Sant Andreu. D’aquesta manera, considerem necessari promoure el transport públic implantant la nova xarxa d’autobús al districte per tal de millorar la comunicació amb el centre de la ciutat i agilitzar el funcionament del servei de transport públic. A més, incrementarem les zones d’aparcament al barri de Sant Andreu amb la implantació de l’àrea verda d’aparcament que sigui gratuïta per a veïns i comerciants, i permetrem que els comerciants puguin utilitzar el mateix distintiu de l’àrea verda per aparcar el seu vehicle tant en el barri on resideixen, com en que tenen el seu negoci o comerç.

BeC: En relació a la comunicació entre barris, un problema greu és la desconnexió entre les dues Trinitats a causa de les dificultats existents en tots els transports. Per tant, aquesta qüestió ha de ser prioritària. Quant als busos de barri, hi hauria d’haver més freqüència per donar servei a la mobilitat de proximitat, i en els busos de tota la ciutat, caldria modificar alguna línia. És el cas l’H8, que hauria d’arribar al cor del Bon Pastor i no només al centre comercial La Maquinista. Un fet que demostra com la mobilitat busca els interessos comercials. També cal fomentar una connexió amb serveis sanitaris, la qüestió de mobilitat al polígon del Bon Pastor, una millora de la connexió de carrils bici al districte i la recuperació de la llera del riu Besòs, tal com s’ha fet a la banda de Santa Coloma. Quant a l’aparcament, per exemple, l’àrea verda no ha arribat al Congrés i els Indians i és un tema que l’associació de veïns reclama. Per tant, tot i que hi hagi molta part de l’espai del barri del Congrés i els Indians ocupat per cotxes que dificulta l’aparcament dels veïns, cal una millora d’aquella zona.

ERC: Determinats barris del districte estan ben connectats amb Barcelona, com la Sagrera o el mateix Sant Andreu de Palomar. Però és evident que els tres barris de la franja Besòs estan aïllats de la resta del districte, i també ho estan entre ells. Per això, proposem desplegar la xarxa ortogonal amb un bus de la línia H al centre del Bon Pastor, i complementar la xarxa ortogonal amb bus de barri, i augmentar la freqüència de pas en diverses línies de la ciutat. També apostem per acabar les línies 9 i 10 del metro perquè això permetria connectar molt Barcelona. Amb tot, això és insuficient. Per tant, l’objectiu del model d’urbanisme social que proposem per al conjunt de la ciutat és que s’acabi amb les fronteres físiques, que sovint són fronteres socials. Volem els barris connectats per un contínuum urbà, per on es pugui passejar, circular-hi en bici, en transport públic… En aquest sentit, avançar en el projecte de cobriment de les vies és de vital importància. I mentre no sigui possible, cal garantir passarel·les que facilitin el pas dels veïns. En quant al Barcelonès, farem tot el possible perquè la xarxa de rodalies faci un pas endavant tenint en compte la mancança en les inversions en rodalies. Per tant, s’ha de prioritzar la Barcelona nord en tots els aspectes.

CUP: La planificació radial del transport de la ciutat ha estat una aposta invariada en tots els governs des del 1979. Cal també una ruptura amb aquesta concepció de centre-perifèria que ens relega a una situació precària dins la ciutat i la comarca. Al districte contemplem barreres psicològiques i físiques. Per aquest fet en concret, cal connectar la rambla Prim amb la rambla Onze de Setembre i cal dotar de passos dignes i habilitats per la diversitat funcional en els enllaços entre Sant Andreu de Palomar i el Bon Pastor. Aquestes dificultats derivades de les obres del tren d’alta velocitat poden agreujar-se si es compleix el projecte de calaix de formigó. Un exemple de barrera física, com també ho és la Meridiana. Totes aquestes barreres provoquen l’aïllament de la població, provocant que els barris es tanquin en ells mateixos. Respecte la falta de places d’aparcament, és un tema complex perquè no hi ha una única solució. Apostem per reduir el transport privat, però està clar que aquesta aposta només s’assolirà amb consistència i qualitat del transport públic.

C’s: El problema de les places d’aparcament és el més important perquè és un districte que en disposa de molt poques. Tenim poc espai disponible per l’estructura del districte, és un mal endèmic, però hi ha algunes zones disponibles. Les casernes, per exemple, poden ser una oportunitat si es construeixen models innovadors en qüestió d’aparcaments aplicats a altres països europeus i que són accessibles. A nivell de mobilitat, un altre problema que hi ha és que a La Maquinista, ja que durant els caps de setmana és pràcticament impossible transitar. Solucionar el problema és complicat perquè les vies són les que són. No obstant, sí que es podria valorar la circulació per altres vies. Però això requereix d’estudis de l’Ajuntament i aquest s’hi ha negat perquè es limita a dir que el districte és com és. Finalment, la comunicació entre els barris passa per fomentar la connexió i per fomentar més passos que connectin les zones. S’han de dur a terme les obres públiques necessàries aquestes espais per solucionar els problemes.

CiU: Al Districte de Sant Andreu som uns afortunats amb la comunicació amb altres zones de la ciutat gràcies a la línia vermella. També cal destacar que tenim tres estacions de tren i una en projecte, com és l’estació de la Sagrera. Respecte la nova xarxa de busos, s’ha anat desplegant però és un canvi complex i de mentalitat, ja que per arribar a certs llocs de la ciutat s’ha de fer algun transbord que permet millorar el temps i la mobilitat. Al districte, també estem desenvolupant una altra línia que entrarà al barri del Bon Pastor. A nivell del carril bici, és una qüestió molt útil i s’han augmentat els seus quilòmetres amb l’assignatura pendent de la Meridiana. Finalment, la resolució de la falta de places d’aparcament –tot i que és un tema complex– passa per plantejar la creació nous espais com la creació d’un pàrquing a Felip II, o d’un aparcament de grans dimensions amb la construcció del Camp del Ferro. A més, també cal desenvolupar l’àrea verda i s’ha de continuar en la línia de fomentar el transport públic.

Representants polítics

PSC: Enric Fernández-Velilla (conseller de districte i primer secretari) i Javier Angulo (secretari d’organització).
PP: Joan Castelló (cap de premsa municipal).
BeC: Laia Ortiz (número 3 de la llista electoral) i Felipe López-Aranguren (candidat a conseller de districte).
ERC: Montse Benedí (consellera de districte i número 3 de la llista electoral).
CUP: Ivan Altimira (candidat a conseller de districte) i Cristina Castells (candidata a consellera de districte).
C’s: Daniel Elicegui (candidat a conseller de districte i portaveu).
CiU: Raimond Blasi (regidor del districte).

Fotografia: Estat actual dels solars de les antigues casernes | El Punt Avui