Arriba el primer reportatge sobres les eleccions municipals, des del punt de vista del Districte de Sant Andreu. Aquest monogràfic s’endinsa en cada una de les candidatures, per tal de conèixer el seu perfil polític i els principals trets identitaris. Abans d’entrar en temes concrets, val la pena conèixer com és i com es defineix cada formació política.
Com definiren el perfil polític de la candidatura?
Convergència i Unió (CiU): Un equip humà amb experiència en la gestió de l’àmbit municipal i al servei de la ciutat de Barcelona. Quant a ideologia, comprenem des d’un alcalde socialdemòcrata fins a postures democratacristianes, passant per perfils més liberals a nivell econòmic i social. Per tant, es tracta d’un ventall molt representatiu de la societat.
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): Som una candidatura d’esquerres que la gent reconeix perquè som socialistes. Ens coneixen governant, saben que ho vam fer bé i presentem probablement el millor candidat de tots els que es presenten. Per tant, presentem una candidatura guanyadora i que serà capaç de governar la ciutat.
Partit Popular de Catalunya (PP): La candidatura del Partit Popular a Barcelona està formada per dones i homes profundament coneixedors de les realitats que conformen la nostra ciutat. La seva experiència prové de la dedicació i servei exclusiu a la ciutat i de fer de les necessitats i inquietuds dels barcelonins l’eix vertebrador de la seva tasca pública com a regidors. Per aconseguir els nostres propòsits com a servidors públics, considerem imprescindible que les sinèrgies públic-privades conflueixin en el benestar i la bona governança de la ciutat de Barcelona.
Barcelona en Comú (BeC): Una candidatura ciutadana impulsada per persones que inicialment mai s’havien implicat i liderada per Ada Colau. Amb un gran esforç a l’hora de configurar l’acord, ens hem unit diverses organitzacions polítiques i socials amb la idea de posar la ciutadania en el centre de l’acció política. Volem ser una força transformadora per ser l’alternativa al govern actual.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): Com una candidatura que es podria anomenar del tres en un. D’una banda, som l’esquerra que vol portar la justícia social a tots els nostres barris i viles. De l’altra, apostem per la independència i la llibertat nacional. I en tercer lloc, som un partit net de corrupció que promou la transparència i la radicalitat democràtica com s’ha demostrat en 84 anys d’història.
Candidatura d’Unitat Popular (CUP): És una candidatura eina per a persones, moviments i lluites que persegueixen una ruptura amb els governs de l’Ajuntament de Barcelona des del 1979. Té una naturalesa participativa, un compromís de no endeutar-se i dur a terme una acció política subordinada a la voluntat popular. També és una eina per assolir la independència dels Països Catalans des de la vessant municipalista. Una voluntat d’alliberament nacional deslligada de l’identitarisme i cap a un procés constituent, on la independència serveixi per canviar-ho tot.
Ciutadans (C’s): Omplir el buit de centre esquerra no nacionalista que no es trobava representat en les institucions catalanes. Ens definim com un partit liberal progressista, però que beu també d’ideals del socialisme democràtic. Per tant, defensem els drets individuals per sobre dels col·lectius, els drets socials, l’estat del benestar, l’estat de les autonomies amb alguns matisos i som profundament europeistes.
Com i amb quins criteris s’ha escollit la llista electoral?
CiU: Al ser una federació, tenim recorreguts diferents a l’hora de fer les propostes. Tot i així, hi ha hagut una aposta general de continuïtat amb un equip que compta amb l’experiència dels els últims quatre anys i que té mitjana d’edat relativament jove. Així, tots els regidors que teníem es mantenen.
PSC: Vam posar sobre la taula coherència; persones que siguin d’esquerres i amb trajectòria d’esquerres. Els quinze primers candidats són persones solvents, que ja coneixen la ciutat i que tenen projectes per tirar endavant perquè si guanyem, el dia 25 de maig es puguin posar a treballar. Així, la llista està formada per professionals de tots els districtes i també candidats independents i solvents amb coneixements sobre cada tema. Am tot, el candidat número u va ser escollit per primeries obertes, amb votació física.
PP: En una època convulsa com la que vivim creiem que no es pot enganyar als ciutadans amb experiments de dubtosos resultats. Per això, l’experiència, el coneixement de la ciutat i el compromís són els elements que defineixen el tarannà de les persones que conformen la llista del Partit Popular encapçalada per l’Alberto Fernández Díaz. La llista ha estat escollida de forma democràtica, com no podia ser d’altra manera, considerant qui pot aportar més per Barcelona en el proper mandat.
BeC: Per escollir l’equip dels 15 primers candidats s’han fet unes eleccions primàries obertes i electròniques. A més, per escollir els consellers i conselleres de districte s’han fet unes eleccions primàries obertes a tota la ciutadania, és a dir, aquella reivindicació ciutadana de que els consellers fossin escollits de manera directa l’hem duta a terme prèviament. Així, el programa també fet de manera participativa.
ERC: Hem escollit els candidats –tant per ser regidors a llista municipal, com per ser consellers de districte– per sufragi entre els militants i els amics d’esquerra, és a dir, aquells simpatitzants del partit amb tres mesos d’antiguitat.
CUP: Amb un procés de participació col·lectiva i deliberativa. S’han convocat assemblees obertes –espais oberts i participats– per a proposar, votar i prioritzar els noms de les cinc primeres persones de la llista de la ciutat. La resta de posicions han estat ocupades pels i les dues conselleres de cada districte que proposem, per persones referencials de les lluites que han estat escollides amb les Trobades Populars Municipalistes i per alguns noms simbòlics que ens han volgut acompanyar en el projecte.
C’s: En primer lloc, és electiu. S’escullen els cinc primers candidats de la llista en dues eleccions separades. Primer s’escull el número u del partit, que va ser Carina Mejías, i després s’escullen els candidats del segon al cinquè. Aquest procés es fa per eleccions primàries tancades, només militants del partit, i a través de votació electrònica. Els llocs entre el sisè i la quaranta-unè els escull els candidats en coordinació amb l’organització i d’acord als estatuts.
Tenen alguna mena de codi ètic o de bones pràctiques?
CiU: Sí. I més enllà del codi ètic, queda molt clar que si alguna cosa ens hem aplicat en el darrer mandat són les actualitzacions anuals de les declaracions de la renda amb la possibilitat de consulta pública.
PSC: Sempre l’hem tingut. Tenim un codi de principis des dels anys 80. La política no pot existir sense codi ètic i el nostre partit sempre ha cregut en aquesta pràctica. El codi ètic és una conseqüència dels nostres valors. Uns valors basats en el servei públic, el fet de no enriquir-se amb la política, de treballar per la gent… De no ser així i de no acceptar-lo, no pots formar part del partit.
PP: Per a nosaltres, la responsabilitat individual ha d’estar per sobre de codis que, poden ser una bona eina de màrqueting polític, però que no tenen cap garantia d’eficàcia. Els càrrecs electes saben molt bé quins són els límits i l’àmbit de la seva tasca com a regidors.
BeC: Sí. Va ser un dels elements claus i previs a configurar el projecte de Barcelona en Comú. Es va fer una assemblea oberta a Barcelona, amb unes jornades obertes, per definir el compromís de qualsevol càrrec electe o persona que formés part de Barcelona en Comú. El codi té diverses característiques; el compromís de governar obeint a la ciutadania amb participació i deliberació, el rendiment de comptes amb presència a cadascun dels barris, que les agendes dels regidors i consellers siguin públiques, la limitació de mandats i sous, l’eliminació de dietes…
ERC: Sí. Tots els membres de la candidatura firmen el Compromís de Transparència: Ètica, Regeneració i Bon Govern, en què s’especifiquen 7 punts bàsics als quals es comprometen quan entrem a l’Ajuntament. Per exemple, la supressió de dietes i sobresous, la limitació a dos mandats com a màxim el càrrec d’alcalde o el lliurament dels currículums de tots els electes, càrrecs i directius d’empreses públiques.
CUP: Tenim uns principis d’acció política que usem a mode de codi ètic per subordinar l’acció política de les persones que surtin escollides a la voluntat popular. Són consultables al nostre web, però principalment persegueixen dos objectius; assegurar-nos que ningú podrà fer la política que li convingui, i garantir que la política institucional no esdevé una carrera professional, per això limitem els mandats a un màxim de dos i eliminem la possibilitat d’exercir a la següent legislatura com a càrrec de confiança.
C’s: Als estatus tenim recollides diverses pràctiques i diverses faltes i sancions que es poden consultar en línia. A més, quan els candidats ens presentem a les llistes hem de firmar una carta ètica i financera en la qual estipulem que complirem amb els principis del partit, defensarem els ideals i que no entrarem en temes de corrupció. Així, en cas de ser imputats, es posaran els càrrecs disposició de l’executiva i la persona dimitirà.
Com finançaran la campanya electoral del Districte de Sant Andreu?
CiU: La campanya es nodreix dels recursos del propi partit polític a nivell de ciutat. Amb tot, fem una aposta per campanyes senzilles i de proximitat, amb l’ús de noves tecnologies.
PSC: La financem a partir de recursos propis. Allò que paguen els militants, les quantitats que paguen els càrrecs electes i les subvencions que rebem per grup municipal. A part d’això, i a nivell de districte sobretot, si hi ha qualsevol circumstància especial, els consellers poden aportar alguna quantitat o es fan algunes activitats o actes per recaptar fons que compten com a ingressos del partit i està tot controlat. Tot i així, la campanya es finança en global des de Barcelona.
PP: El finançament de la campanya electoral s’ajusta als criteris establerts a la normativa electoral. En relació al finançament de campanya al Districte de Sant Andreu, anirà en funció dels actes electorals que es faran.
BeC: En primer lloc, amb l’estalvi de les organitzacions que formem part i especialment ICV-EUiA perquè era la única força amb representació municipal. Una altra part fonamental és el crowdfunding. I finalment, els crèdits directament de persones o d’empreses amb limitacions que presten els seus diners a canvi que siguin retornats a tipus zero. És una campanya molt col·laborativa i austera que no ha recorregut als bancs per no estar endeutats amb aquestes entitats i per tenir llibertat per fer la nostra política.
ERC: Sempre hem finançat les campanyes electorals a partir de les quotes dels militants del partit, amb l’estalvi generat d’altres campanyes i amb les cartes financeres dels càrrecs electes. D’aquesta manera, ERC és un partit que no accepta donacions anònimes.
CUP: Les nostres mans són el nostre capital. La CUP no té representació actualment i no ha pogut aconseguir ingressos de les institucions. Les persones que formem part de la candidatura paguem unes quotes i organitzem actes que ens puguin reportar ingressos. Tot i així, considerem que les campanyes no necessiten molts diners i treballem per a reduir la despesa al mínim. A més, no demanem crèdits a cap entitat bancària perquè no volem fer política amb deutes a ningú.
C’s: No funcionem per districtes, sinó que funcionem a nivell de Barcelona. Tenim un comitè electoral central que ha posat a l’altura de les autonòmiques Barcelona perquè és una ciutat molt important i perquè en les dues darreres eleccions no hem aconseguit representació a l’Ajuntament. D’aquesta manera, anem en funció de les necessitats i tot el procés bastant centralitzat per evitar males praxis als districtes. En financem a partir de quotes d’afiliats, donacions privades –sempre de persones privades– i a partir de préstecs.
Quines mesures prenen per evitar la corrupció i maximitzar la transparència?
CiU: En primer lloc, fer una bona gestió amb un govern obert i una major transparència de la pròpia activitat. Un fet que les xarxes i les noves tecnologies et permeten realitzar. A més, les respostes a accions inadequades han de ser fortes i fermes i, encara que haguem tingut l’experiència en aquest mandat, s’han pres decisions força complexes. Amb tot, cal seguir treballant per evitar que es repeteixin.
PSC: En el codi ètic s’expressa que qualsevol persona donarà la seva paraula que no serà corrupte. A partir d’aquí, en cas de ser culpable –s’ha de mantenir la presumpció d’innocència– es procedirà a l’expulsió dels casos que siguin condemnats per corrupció. També presentem mesures com ara fer públiques les despeses i béns dels polítics, disposar d’una persona per càrrec i sou, limitar els mandants, eliminar les dietes… Quant a transparència, tenim a disposició dels ciutadans totes les despeses públiques, els sous, les dietes i les aportacions dels socis en una pàgina web del partit.
PP: La selecció de les millors persones que poden defensar el projecte del Partit Popular a la ciutat de Barcelona és la millora garantia envers la corrupció. Són persones que, al llarg dels darrers anys, han mostrat la seva transparència i una manera de fer política allunyada de conductes impròpies o il·legals. Sovint no prenem atenció que les mesures més importants en contra de la corrupció ja existeixen en el codi penal. Per tant, no es tant un problema de normativa sinó de compromís dels càrrecs públics.
BeC: Combatre la corrupció passa per canviar la manera de fer política, per impulsar la participació i la transparència i per millorar el control i el rendiment de comptes. D’aquesta manera, en el nostre programa hi ha moltes mesures com per exemple, un govern obert on tota la informació de l’administració es pugui consultar, la creació d’una oficina anticorrupció a nivell municipal, la capacitat d’auditar i controlar de manera externa els processos de contractació o la creació d’un observatori municipal per avaluar les polítiques municipals, entre d’altres.
ERC: A més a més de tota una bateria de propostes que es poden trobar al programa electora, en el Compromís de Transparència es mostren els grans principis que es regeixen en aquest camp: parets i butxaques de vidre. L’exemple és que amb 84 anys d’història del partit no hem tingut cap cas de corrupció, de sobres, ni casos de 3% de comissions. Per tant, el tema de la transparència ho portem a la ment.
CUP: La corrupció és un fenomen que succeeix en la opacitat, per tant, la primera mesura és obrir portes i finestres, i auditar totes les accions de govern que es facin a l’Ajuntament. Volem denunciar i fer de pont entre el carrer i la institució. Considerem que destacar mesures és una trampa perquè sobre el paper seran implacables La corrupció és una part intrínseca del sistema derivada de la contradicció de fer política per a l’1% quan l’electorat forma part del 99%. Només marxarà acompanyada del sistema econòmic.
C’s: A nivell de corrupció, se segueixen les faltes i sancions recollides als estatuts. I a nivell de transparència tenim a disposició de tots els ciutadans la nostra informació financera, el nostre estat dels comptes, els nostres estatuts, el nostre ideari de programa… Qualsevol ciutadà pot accedir a la informació des de la pàgina web. Hi va haver un temps que no estaven disponibles per remodelacions a les pàgines web, però ja està en funcionament.
Quina valoració fan de l’evolució del Districte de Sant Andreu en els darrers anys?
CiU: Positiva. M’agradaria pensar que hi ha hagut una millora en la proximitat. Hem atès demandes que eren necessàries, hem intentat posar ordre i seguretat a les entitats, i hem tingut la capacitat de gestionar recursos minsos per convertir-los en inversió. Quant a la vessant social, hem engegat projectes com el pla integral de Trinitat Vella, els microcrèdits o hem potenciat complicitats. Així, estem molt satisfets, per exemple, d’haver consolidat una fira des de la vessant de l’economia social com és la FESC.
PSC: La valorem com una involució, sobretot en els darrers quatre anys. En la qüestió política, hi ha hagut una incomprensió amb les entitats que no són de la corda de CiU, una deslleialtat institucional i determinats barris han caigut a l’oblit. La participació també ha desaparegut; hi havia consellers que no entenien les àrees en les que estaven, no es convocaven consells de participació i es convertien en inútils, s’havien tancat consells de participació a determinades entitats… S’ha tancat l’Ajuntament a la gent.
PP: La tasca de l’actual govern de CiU s’ha convertit en la legislatura de les despeses irrellevants o de la deriva independentista en comptes de fer front a les veritables necessitats del districte. Així, el barri del Congrés continua amb greus mancances a nivell d’equipaments. A Porta Trinitat no s’han fet els habitatge per a joves, ni el centre de dia per a gent gran. A la Sagrera les aportacions més importants han vingut del Govern d’Espanya. Entre molts altres equipaments que exemplifiquen l’escassa dedicació del Govern de CiU en aquest districte.
BeC: En els últims anys l’evolució i transformació de Sant Andreu ha tingut les seves llums i ombres i hi ha patit diversos fenòmens. El primer, és que continua essent un districte en construcció i espera permanent on les obres han causat ferides i impactes. Per altra banda, és una de les zones on la crisi ha impactat de manera més directa amb un atur de llarga durada crònic. Per tant, Sant Andreu ha viscut una mala política del govern municipal perquè està a la cua de les inversions de tota Barcelona i perquè s’han prioritzat altres zones com passeig de Gràcia o Diagonal.
ERC: Insatisfactòria, apàtica i previsible. Els pocs projectes que s’han desenvolupat són, en la seva majoria, heretats i no s’ha canviat la dinàmica poc inversora de l’Ajuntament. Tampoc s’ha visualitzat el projecte de barris de l’actual govern, ni s’ha prioritzat l’atenció a persones que estan passant moments de dificultat. Fa la sensació que s’ha cobert l’expedient sense ni tan sols arribar a fer-ho suficientment. Per tant, s’han d’implementar polítiques de drets i polítiques socials en tots els aspectes i no polítiques existencialistes.
CUP: La visió del Districte que vol projectar l’Ajuntament no dista d’allò proposat des de Barcelona. Des de ja fa anys critiquem els models de comerç de grans superfícies i la precarització del comerç de proximitat, i reclamem una xarxa de transport racional i ampliada, lluny de la imposició de l’alta velocitat. També volem evitar un model de turisme d’hipersaturació en certs barris que amenaça el nostre districte i evitar la repressió i censura en la gestió d’espais culturals que s’han dut a terme els últims anys.
C’s: En la vessant social i econòmica, ha patit un profund deteriorament. La crisi ha estat implacable i des de la societat civil no hem estat capaços d’actuar sense conseqüències severes. Han tancat comerços, s’han reduït les vendes, el poder adquisitiu ha baixat, hi ha hagut una devaluació interna dels salaris entorn del 30%… i a nivell municipal no s’ha fet res. El polígon municipal de Bon Pastor no s’ha reobert –i si ho ha fet amb poques empreses–, l’Eix Comercial no ha tingut cap pla de reactivació seriós. En canvi, sí que s’ha promogut l’ampliació de La Maquinista.
Representants polítics
CiU: Raimond Blasi (regidor del districte).
PSC: Enric Fernández-Velilla (conseller de districte i primer secretari) i Javier Angulo (secretari d’organització).
PP: Joan Castelló (cap de premsa municipal).
BeC: Laia Ortiz (número 3 de la llista electoral) i Felipe López-Aranguren (candidat a conseller de districte).
ERC: Montse Benedí (consellera de districte i número 3 de la llista electoral).
CUP: Ivan Altimira (candidat a conseller de districte) i Cristina Castells (candidata a consellera de districte).
C’s: Daniel Elicegui (candidat a conseller de districte i portaveu).
Fotografia: Urna amb els partits polítics més representatius | Andreuenc
