Els partits polítics escalfen motors amb el debat electoral andreuenc

A tres dies per l’inici oficial de la campanya electoral, ahir al vespre va tenir lloc el debat del Districte de Sant Andreu. L’auditori del Centre Cultural Can Fabra es va omplir per escoltar les postures en diferents temes dels representants andreuencs de les set principals candidatures que es presenten a les eleccions municipals del proper 24 de maig.

Hi van prendre part Raimond Blasi (Convergència i Unió), Quim Mestre (Partit dels Socialistes de Catalunya), Eduardo Bolaños (Partit Popular de Catalunya), Laia Ortiz (Barcelona en Comú), Dani Gómez (Esquerra Republicana de Catalunya), Ivan Altimira (Candidatura d’Unitat Popular) i Daniel Elicegui (Ciutadans).

Ampliació del centre comercial La Maquinista

Convergència i Unió va dir que durant el seu mandat han desenvolupat i aprovat aquest projecte, “consolidant el projecte de l’escola i redactant els projectes dels nous equipaments que han d’acompanyar aquest entorn”. Paral·lelament, Raimond Blasi va afirmar que “impulsaran mesures de govern per millorar la competitivitat i de la promoció econòmica del teixit comercial proper a zones i centres comercials”.

El Partit dels Socialistes de Catalunya va recriminar l’aposta de l’actual govern municipal per ampliar les superfícies dels centres comercials, com és el cas de La Maquinista. Quim Mestre va apuntar que “l’impacte d’aquesta oferta comercial suposa una disminució del 37% de la facturació del comerç de proximitat”. Com a alternativa va proposar la “creació de les àrees de promoció d’economia urbana, per revitalitzar el teixit econòmic i comercial”.

El Partit Popular de Catalunya va mostrar el recolzament a l’ampliació de La Maquinista, com ja van fer votant-hi a favor. Eduardo Bolaños va criticar que “sigui ara el PSC qui s’oposi a l’ampliació del centre comercial quan aquest, igual que molts d’altres, va ser inaugurat durant el seu mandat”. Tot i això va reconèixer que s’ha “d’apostar pels eixos comercials de Sant Andreu, que necessiten ajuda i hi ha coses que es poden millorar”.

Barcelona en Comú va dir que “l’ampliació de la Maquinista demostra com s’ha governat i per a qui s’ha governat en els últims anys, tocant de mort al petit comerç”. Laia Ortiz va recriminar el fet que “la petició d’ampliació no neix a petició dels veïns, sinó perquè ho sol·licita l’empresa que explota el centre comercial”. També va afegir que “els canvis de planejament urbanístic haurien de respondre al bé comú i no a uns interessos empresarials”.

Esquerra Republicana de Catalunya va reiterar que “ens hem oposat a l’ampliació de La Maquinista, perquè és innecessària en un districte que està rodejat de centres comercials”. Dani Gómez també va criticar “la pèrdua de sòl industrial que suposa i els problemes de mobilitat que genera”. Va afegir que “mirarem de fer tot el possible per aturar aquesta ampliació” i va apuntar que “no es pot lligar una escola a un gran desenvolupament comercial”.

La Candidatura d’Unitat Popular va criticar que “el districte estigui rodejat de centres comercials, fets pel tripartit amb el seguidisme de CiU”. Ivan Altimira va afirmar que “els centres comercials per nosaltres són l’entrada de la precarietat laboral i la destrucció del teixit comercial”. També va lamentar que “tot el pla urbanístic del districte està lligat a l’ampliació de La Maquinista, fins i tot a nivell de mobilitat”. A més, va dir que “aposten totalment pel comerç de proximitat”.

Ciutadans també va dir que “ens hem oposat per activa i per passiva a l’ampliació La Maquinista”. Tot i això, Daniel Elicegui va matisar que “no estem en contra d’aquest tipus de centres comercials, perquè és una oferta que demanda la gent, però que s’han d’integrar amb el comerç de proximitat”. També va afegir que “les petites empreses són les que aixequen el país” i que “no es pot condicionar la construcció d’una escola a l’arribada de grans capitals estrangers”.

Futur del projecte del tren d’alta velocitat

El Partit dels Socialistes de Catalunya va lamentar que “durant els quatre anys de govern de l’alcalde Trias pràcticament no hi ha hagut cap actuació en una infraestructura que és clau pel futur de la ciutat, sobretot pels districtes del voltant del Besòs”. Quim Mestre també va criticar que “una gran part del finançament de l’obra es faci a través de la venda o concessió de sòl comercial, quan s’hauria de fer amb els fons que la Unió Europea posa a disposició”.

El Partit Popular de Catalunya va dir que “cal donar un impuls a les obres el més aviat possible, posant-hi molts més diners públics, perquè s’ha de fer molt més del que s’ha fet”. Eduardo Bolaños va afegir que “és una gran transformació urbana que li queda pendent a Barcelona, per canviar la fisonomia a una zona que ara té més de 3 quilòmetres de cicatriu urbana, que afecta a molts barris en el seu traçat”.

Barcelona en Comú va afirmar que “la voluntat del projecte de la Sagrera va més enllà de l’Ajuntament, que hi participa amb un 25%, però cal el lideratge públic”. Laia Ortiz va afegir que “tots els anys d’obres han ampliat la fractura entre els districtes de Sant Andreu i Sant Martí”. També va apuntar que “cal redimensionar el projecte, però no de la manera que s’està plantejant, sinó fent que sigui un gran node de connexió del transport públic, per davant del privat”.

Esquerra Republicana de Catalunya exposar que “l’estació de la Sagrera és un exemple dels motius pels quals necessitem un estat propi”. Dani Gómez va assegurar que “no volem seguir pidolant, sinó esdevenir una capital d’estat, amb inversions d’estat com és el pla de la Sagrera”. També va afegir que “és una infraestructura prioritària i fa temps que no s’hi fa res, per això molta gent s’està fent independentista, perquè actualment l’estat va a la contra”.

La Candidatura d’Unitat Popular va dir que “sobre el tren d’alta velocitat cal començar a plantejar-se quin model de ciutat volem i quin model de país volem”. Ivan Altimira va assegurar que “el que s’ha fet durant 20 anys és una gran estafa, per part de totes les administracions implicades”. En aquesta línia va dir que “cal plantejar-se si és necessària aquesta estació o si seria preferible invertir abans en trens de rodalies i regionals”.

Ciutadans d’entrada va criticar la postura independentista d’ERC i a continuació va afirmar que “és una infraestructura vital pel districte i per la ciutat, juntament amb la cobertura de les vies”. Daniel Elicegui també va apuntar que “potser cal replantejar una mica els projectes a nivell de districte, perquè també son necessaris molts altres equipaments com instituts, escoles i centres d’atenció social, que hi poden tenir lloc reduint la promoció immobiliària”.

Convergència i Unió va lamentar que es tracti “d’un projecte del 1997 que no s’ha executat amb el ritme desitjat, ja que ara estem parlant de terminis de finalització de l’any 2020”. Raimond Blasi va dir que “hem hagut de replantejar el projecte, disminuït superfície comercial perquè es pugui convertir en oficines. També ha afirmat que “no podem parlar de parc lineal, sinó d’un parc que ha de permetre la connectivitat i la transversalitat, amb diferents usos i equipaments”.

Pacificació i del carrer Gran de Sant Andreu

El Partit Popular de Catalunya va reconèixer que “som conscients que existeix aquest debat en diferents parts del districte, però no es pot prendre una postura sense tenir en compte l’impacte comercial i en la mobilitat”. Eduardo Bolaños va afegir que “fins que no tinguem un estudi sobre la taula que parli de les implicacions en aquest dos àmbits no prendrem una decisió, perquè seria irresponsable pel desconeixement del seu impacte”.

Barcelona en Comú va reconèixer que “la pacificació és un reclam que nosaltres defensem, sabent que no es pot fer d’un dia per l’altre, sinó parlant amb tots els actors implicats”. Laia Ortiz va afegir que “cal avançar en aquest sentit per una raó de sostenibilitat, perquè Barcelona és una ciutat amb un excés de cotxes, i perquè s’ha de prioritzar l’espai públic pels vianants”. També va apuntar que “els eixos cívics també creen cohesió amb el teixit comercial de proximitat”.

Esquerra Republicana de Catalunya va assegurar que “defensem la pacificació del Carrer Gran de Sant Andreu”. De totes maneres, Dani Gómez va afirmar que “calen uns estudis previs per poder prendre una decisió, perquè evidentment falta informació”. A més, també va dir que “s’ha de fer un procés participatiu amb el consens i el diàleg amb totes les parts implicades, com són els comerciants, els veïns i els vianants”.

La Candidatura d’Unitat Popular va dir que “el que no es pot seguir fent són els que pegats que s’han fet al llarg de la història”. Ivan Altimira va assegurar que “el carrer Gran de Sant Andreu ha de ser un eix públic i col·lectiu, on poder passejar i que a la vegada ajudi a incentivar el comerç de proximitat”. També va reconèixer que “hi ha d’haver un pla integral de mobilitat a tot el districte perquè això pugui ser possible”.

Ciutadans va afirmar que “la pacificació és una demanda de les associacions de veïns, però creiem que eliminar el trànsit rodat suposa posar en risc la mobilitat del districte”. Daniel Elicegui va suggerir que “es fomenti l’ús del transport públic enlloc d’intentar prohibir el transport privat”. També va comentar que “si els comerciants i els veïns no són capaços de posar-se d’acord, tenim un problema i no podrem prendre una decisió que no posi en perill l’economia local”.

Convergència i Unió va apuntar que “venim d’una reivindicació de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, davant de la qual vam assumir el compromís de fer un estudi, que un cop elaborat ha determinat que cal fer millores en l’accessibilitat”. Raimond Blasi ha reconegut que “nosaltres estem per una humanització que doni resposta les necessitats de les persones, amb una pacificació del trànsit rodat, que no vol dir eliminar-lo completament”.

El Partit dels Socialistes de Catalunya va reconèixer que “s’ha d’abordar la pacificació del carrer Gran de Sant Andreu, però cal garantir l’equilibri de les diferents activitats que ja existeixen, atendre la morfologia variada dels diferents trams i trobar una solució que sigui bona i duradora en el temps”. Quim Mestre va assegurar que “abordarem les coses amb una visió global, que inclogui un estudi de mobilitat i un espai real de participació de les parts implicades”.

Projecte i equipaments de les casernes

Barcelona en Comú va lamentar que “era una oportunitat i s’ha convertit en una frustració”, qualificant la legislatura de “quatre anys perduts, perquè els tres equipaments que hi ha ja estaven fets i planificats”. Laia Ortiz va criticar “la cessió de sòl als legionaris i el poc avenç amb els pisos de protecció oficial”. També va afegir que “per nosaltres és fonamental la inversió pública i creiem que són prioritàries la residència de gent gran i l’escola bressol i la zona verda”.

Esquerra Republicana de Catalunya va indicar que “nosaltres prioritzem l’escola bressol, la residència de gent gran i promocionar l’habitatge social”. Dani Gómez també va reconèixer que “és important la zona verda, com reivindica l’associació de veïns”. També criticar el funcionament del Consorci de la Zona Franca, dient que “les inversions no haurien de dependre d’un despatx de Madrid” i va afegir que “volem tirar endavant els equipaments i fer fora els legionaris”.

La Candidatura d’Unitat Popular va lamentar que “les casernes són la història de sempre i del mal acabar”. Ivan Altimira va dir que “el poc que s’ha aconseguit ha estat únicament gràcies a la lluita veïnal”. Va reivindicar que “volem els equipaments que es van prometre i que ens vam guanyar, perquè ho hem pagat amb els nostres impostos”, tot afegint que “ja n’hi ha prou de plusvàlues urbanístiques” i que “no volem saber res dels legionaris, perquè som antimilitaristes”.

Ciutadans va assenyalar que “el tema dels legionaris és secundari a les casernes” i va criticar que “es digui que no hi ha equipaments perquè el govern de l’estat no vol”. Daniel Elicegui va indicar que “per nosaltres són prioritaris els equipaments, donant preferència als de tipus social i educatiu”. També va afegir que “hi ha altres formes d’aconseguir habitatges a part construir-los, com ara que els propietaris privats posin els seus pisos en règim de lloguer social“.

Convergència i Unió va dir que “hem de ser realistes i venim de 9 anys de retard, però ens podem sentir satisfets de què alguns equipaments s’han pogut realitzar”, tot afegint que “també s’ha iniciat una negociació pel trasllat dels veïns dels habitatges afectats del carrer Palomar”. Raimond Blasi va puntualitzar que “no accepto que no s’hagi fet res a Sant Andreu” tot reconeixent que “encara queda molta feina per fer”.

El Partit dels Socialistes de Catalunya va assegurar que “l’actuació a les casernes és fruit de la reivindicació veïnal, però també del model de ciutat que van impulsar els governs municipals d’esquerres, creant àrees de centralitat en zones de la perifèria”. Quim Mestre va criticar que “aquest mandat les inversions a les casernes han estat ben escasses”, tot afegint que la prioritat és “l’habitatge públic, que en els seus baixos ha d’encabir els equipaments pendents”.

El Partit Popular de Catalunya va anunciar que “en breus dies es farà efectiu l’acord amb el Ministeri de Defensa per poder reallotjar als veïns afectats del carrer Palomar”. Eduardo Bolaños va atribuir els 9 anys de retard “al deute acumulat al Consorci de la Zona Franca, que un cop reduït podrà continuar amb el projecte previst”. També va criticar que “l’Ajuntament hauria pogut fer més, perquè sí que ha disposat de liquiditat per tirar endavant equipaments”.

Desigualtats a la ciutat i al districte

Esquerra Republicana de Catalunya va reconèixer que “són evidents les desigualtats que hi ha entre els diferents barris del districte, estant tots ells per sota de la mitjana de la ciutat de Barcelona”. Dani Gómez va indicar que “com a prioritats tenim potenciar els polígons industrials, la inversió cultural, la dinamització del comerç i el salari mínim de ciutat, juntament amb la inversió en educació i preparació, perquè no hi hagi una ciutat de dues velocitats”.

La Candidatura d’Unitat Popular va assegurar que “aquestes desigualtats venen de lluny, des de l’any 1979”, assenyalant que “al districte hi ha molts barris oblidats, com va demostrar la trobada que es va fer fa poc”. Ivan Altimira va criticar que “mai hi hagut un model de ciutat comuna, col·lectiva i per a la gent que hi viu, sinó al servei de l’especulació”. També va afegir que “volem un Sant Andreu i una Barcelona igual i solidària, amb el suport mutu com a eix general”.

Ciutadans va afegir que “no hi ha una Barcelona de dues velocitats sinó de tres, amb alguns barris en situació de pobresa extrema com la Trinitat Vella o Baró de Viver”. Daniel Elicegui va afirmar que “s’han de reduir les desigualtats entre barris, primer a nivell de metres quadrats per càpita d’equipaments, perquè per exemple el Districte de Sant Andreu té la meitat d’equipaments que el de Sarrià-Sant Gervasi”. També va apuntar la “necessitat de crear ocupació”.

Convergència i Unió va assegurar que “està molt clar que el següent mandat és el de Sant Andreu, ni que sigui per totes les promeses d’inversió que estem fent”. Raimond Blasi va reconèixer que “al nostre districte tenim desigualtats entre els barris, per això hem posat especial atenció a la franja del Besòs, fomentant la formació, les inversions, els serveis i l’habitatge”. També va remarcar la “consolidació industrial del Polígon Industrial del Bon Pastor”.

El Partit dels Socialistes de Catalunya va lamentar “l’empobriment que s’ha produït al districte i a la ciutat a causa de la crisi, amb 300.000 persones a Barcelona que viuen sota el llindar de la pobresa”. Quim Mestre va criticar que “també és conseqüència de la no actuació del govern municipal. També va afegir que “el repte per lluitar contra les desigualtats és crear ocupació, ja que al Districte de Sant Andreu hi ha tres dels barris amb més atur cronificat”.

El Partit Popular de Catalunya va reconèixer que “nosaltres creiem que la situació d’emergència a la ciutat és evident” però que “el canvi de tendència és evident, tot i que les oportunitats encara no han arribat a tothom. Eduardo Bolaños va indicar que “el que s’ha de fer és donar oportunitats a les persones que volen crear ocupació i creen riquesa”. També va lamentar que “al voltant del districte tenim polígons industrials que estan infrautilitzats”.

Barcelona en Comú va assegurar que “gran part de l’empobriment és fruit de moltes decisions polítiques, com ara les retallades en serveis públics que afecten especialment a les classes populars, atemptant contra la cohesió social”. Laia Ortiz va advertir que “des de l’Ajuntament poden fer moltes coses més, però fins ara no s’han fet inversions en contra de les desigualtats”, per això va dir que “cal un canvi de tendència i un increment de les inversions”.

Desnonaments i acumulació de pisos buits

La Candidatura d’Unitat Popular va assegurar que “el model actual ha portat a la precarització, que porta a nous desnonats, la qual cosa es pot solucionar apostant per l’economia social”. Ivan Altimira va criticar que “es vol invertir en immobles quan a Barcelona hi ha 80.000 pisos buits”. També va afirmar que “s’han d’aturar els desnonaments i la pobresa energètica, apostant per lloguers socials que no passin d’un terç del salari mínim de cada persona”.

Ciutadans va assegurar que “nosaltres considerem que és prioritari que tothom tingui dret a un habitatge digne, garantint un lloguer social i que ningú es quedarà al carrer”. Daniel Elicegui va confirmar que “garantirem que no hi hagi pobresa energètica” i va proposar “crear un parc d’habitatges de lloguer social, fent que propietaris privats posin a disposició de l’Ajuntament els seus pisos, per tal que els gestioni socialment donant garanties els propietaris”.

Convergència i Unió va refermar “l’aposta per l’habitatge de propietat de l’Ajuntament com a promotor i de lloguer, com hem començat a fer en aquest mandat”. Raimond Blasi va comentar que “a més hem iniciat la tercera fase de les cases barates del Bon Pastor i hem donat facilitats a la cooperativa de la FAVB perquè faci una promoció a les casernes”. També va dir que “és l’Ajuntament qui ha d’aconseguir una borsa d’habitatge per incidir en el preu del lloguer”.

El Partit dels Socialistes de Catalunya va assegurar que “estem parlant d’una realitat dramàtica que afecta a moltes famílies” i va reconèixer que “el parc d’habitatges públics és insuficient, la qual cosa va ser error dels governs d’esquerres, però tampoc ho ha revertit l’alcalde Trias”. Quim Mestre va comentar que “avui en dia tenim una gran mancança d’habitatges socials, per això proposem ampliar-ne el parc, juntament amb més ajudes per evitar els desnonaments”.

El Partit Popular de Catalunya va confirmar que “en el darrer mandat s’ha reduït a la meitat la construcció d’habitatges públics” però també va denunciar que “a Barcelona tenim més de 400 pisos públics buits, la qual cosa és indigne i cal que siguin aprofitats amb el lloguer social”. Eduardo Bolaños també va criticar que “hi ha una gran mancança d’habitatges d’emergència social, quan l’Ajuntament té molts solars buits on se’n podrien fer més”.

Barcelona en Comú va assegurar que “el dret a l’habitatge és una prioritat, com a bé comú i no com especulació”. Laia Ortiz va recordar que “molta gent de la candidatura, començant per l’Ada Colau, ve de la lluita pel dret a l’habitatge i vol estar a les institucions per defensar-lo”. En aquesta línia va prometre “prevenir el desnonaments i garantir que hi hagi un parc públic de lloguer, incorporant els pisos en mans de bancs i fons voltors, sancionant-los si no s’hi avenen”.

Esquerra Republicana de Catalunya va recordar que “el problema dels desnonaments va lligat al de les desigualtats”. Dani Gómez va reconèixer que “moltes promeses van en la línia de les que han proposat els altres partits, per això hem de fer un acord de govern a llarg termini i posar-nos les piles”. També va assegurar que “tenim l’oportunitat de replantejar plans urbanístics per fer més habitatge social, per tenir un gran parc de lloguer a nivell municipal”.

Descentralització de la política municipal

Ciutadans va reconèixer que “en el nostre programa electoral de descentralització de la política no és capital, però estaríem d’acord en abordar el tema si hi ha un ampli consens a nivell estatal”. Daniel Elicegui també va comentar que “si descentralitzem la política municipal també haurem de remunerar millor als consellers de districte, perquè quan es distribueix la responsabilitat també fa falta més control perquè no ens en podem desentendre”.

Convergència i Unió va afirmar que “creiem en el principi de subsidiarietat i que el territori pugui prendre decisions pròpies, però també cal un treball en xarxa perquè Barcelona és un conjunt”. Raimond Blasi va comentar que “apostem pel govern obert i l’hem de desenvolupar si ens el creiem” i va afegir que “és important que les persones que tenen responsabilitats visquin al districte i treballin de manera conjunta amb el teixit associatiu”.

El Partit dels Socialistes de Catalunya va recordar que “en l’últim govern d’esquerres amb l’alcalde Hereu es va iniciar el que es va anomenar la segona descentralització, amb la creació dels consells de barri i la figura del tècnic o tècnica de barri”. Quim Mestre va criticar que “aquest model ha estat malmès per l’actual govern de CiU, reduint la participació als barris i als districtes, menystenint alguns òrgans de participació i recentralitzant molts àmbits de gestió”.

El Partit Popular Catalunya va recordar que “els processos participatius han de significar que es millorin els plans que afecten a la gent”. Eduardo Bolaños va dir que “no es tracta de tenir més competències sinó de ser més competents, perquè no passi com amb el casc antic que es va començar la casa per la finestra, elaborant un pla abans de consultar-ho amb el veïnat”. També va afegir que “el que no pot passar és la gent no entengui què fa l’Ajuntament”.

Barcelona en Comú va assegurar que “la proximitat és indispensable de cara a la transparència i al rendiment de comptes” però va afegir que “no n’hi ha prou amb la proximitat, sinó que també s’ha de saber escoltar”. Laia Ortiz va comentar que “els barris i pobles de Barcelona han de ser el motor de la presa de decisions”. També va esmentar que “l’elecció directa és una reivindicació històrica, per això hem fet unes primàries per escollir el candidat a conseller de districte”.

Esquerra Republicana de Catalunya va reafirmar que “pel caràcter republicà del nostre partit entenem que la descentralització ha de ser un fet”. En aquest línia, Dani Gómez va dir que “els consells de barri han de tenir la possibilitat d’elevar propostes als òrgans de decisió” i va assegurar que “volem l’elecció directa dels regidors de districte, un tema que haurà de sortejar la legislació espanyola, perquè la gent es vol autogovernar”.

La Candidatura d’Unitat Popular va assegurar que “tenim clara la descentralització de la política i la radicalització de la democràcia”. Ivan Altimira va defensar que “creiem que ha d’anar tot de baix a dalt per fugir de la vella política” i va reivindicar que “no només volem escollir les conselleres i consellers de districte, sinó també el nostre regidor”. A més, va afegir que “volem escollir els nostres representats perquè siguin nostres les veus que hi hagi a les institucions”.

Fotografia: Representants polítics en el debat electoral d’ahir | Jordi Royo