Els pressupostos municipals per l’any entrant preveuen una lleugera reducció dels ingressos sobrevinguda per la reducció del capítol de transferències corrents, és a dir aquells ingressos derivats d’aportacions d’altres administracions públiques. La rebaixa del total d’ingressos serà de vora 13 milions d’euros, mentre que la de les tranferències corrents serà de fins a 32 milions. Aquest descens de la contribució de les altres administracions es compensarà per l’augment d’aquells capítols que graven l’activitat econòmica fins a arribar als 2.550.566.229 euros que estima recaptar l’Ajuntament de Barcelona.
Un model d’ingressos basat en el rescat fiscal
Les transferències corrents són un mecanisme fiscal que serveix per mitigar l’escassa capacitat tributària de les administracions locals amb la seva ingent obligació de prestació de serveis bàsics com a administració més pròxima als ciutadans. Ara mateix les transferències corrents siginifiquen un 41% del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona, cosa que diu molt poc de l’autonomia municipal en aquest àmbit. Així l’Administració de l’Estat aportarà un 90% dels 1.052.676.699 euros a través del Fons Complementari de Finançament i la resta a parts iguals entre una delmada Generalitat i una incipient Àrea Metropolitana.
Alhora la hisenda pública local espera augmentar el recapte per via dels impostos directes (37% del total) per mor de la reactivació econòmica del teixit productiu de la ciutat. Especialment es confia en la dinamització del mercat immobiliari, perquè es vol passar d’ingressar 584 milions mitjançant l’Impost de Béns Immobles (IBI) a 615 milions, o dels 87,5 milions de l’impost sobre el valor dels terrenys a uns 120 milions. Altres impostos directes com el tram local de l’IRPF (51 milions), l’Impost sobre Activitats Econòmiques (89 milions) o el de vehicles a motor (59 milions) mantindran uns valors idèntics als de l’any passat.
La imposició indirecta que sobretot grava el consum aporta una xifra minsa sobre el total del pressupost (2,19% éssent el cinquè capítol en magnitud), ja que només hi ha un impost exclusivament local, l’Impost sobre Construcció, Instal·lacions i Obres (ICIO) i que serveix per ingressar 16 milions d’euros. La carestia que pateixen les famílies també afecta a la recaptació del tram local de l’IVA (30 milions) o els impostos sobre consums específics com el tabac, alcohol o hidrocarburs (8,5 milions).
La consolidació de les taxes i els preus públics
El tercer capítol per volum d’ingressos de l’Ajuntament és el de les taxes, preus públics i altres ingressos que amb els seus 260 milions d’euros d’aportació financien una desena part del pressupost. Es tracta d’un capítol controvertit, ja que grava l’usuari i no pas el contribuent, cosa que equipara la capacitat adquisitiva de tots els ciutadans sense discriminar les diferències en la renda, el patrimoni o els beneficis empresarials. Xavier Trias i el seu govern van apostar al començament del seu mandat per incrementar aquest capítol d’ingressos.
El 35% d’aquests vénen de taxes per l’aprofitament del domini públic on trobem 36 milions d’estacionament de vehicles (parquímetres), 17 milions de l’entrada de vehicles (guals), 22 milions de les caixes de llum i telecomunicacions que hi ha als carrers o 8,5 milions per l’ocupació de la via pública amb terrasses, quioscos o plafons publicitaris.
Un 11% provénen del gravament de serveis públics bàsics com el clavegueram (15,5 milions) o els cementiris (13 milions), un 9% de la realització d’activitats de competència local com la retirada de vehicles per la grua municipal (16 milions) o les llicències urbanístiques (6 milions) i un altre 11% per la imposició de preus públics sobre serveis assistencials (2 milions), serveis especials de neteja (6 milions) i la recollida comercial de residus (17,5 milions).
Tot amb tot, l’apartat que més aporta d’aquest capítol és el de les multes amb 51 milions, on també es destaquen els 10 milions dels recàrrecs per impagaments tributaris o els 7 milions dels interessos de demora.
El deute públic va lleugerament a l’alça
El quart capítol només està integrat per l’emissió de deute públic que també es veurà incrementada al passar dels 130 als 161 milions d’euros, una xifra moderada si es comparà amb altres administracions, ja que a l’Ajuntament de Barcelona només li suposa un 6% del seu pressupost.
El sisè capítol seria el dels ingressos patrimonials amb un petit 1,65%, cosa gens extranya ja que la missió d’una administració no es treure rendiment del seu patrimoni, sinó posar-lo al servei dels seus ciutadans. D’aquesta manera l’Ajuntament de Barcelona a diferència de la Generalitat de Catalunya no està seguint una política de venda de patrimoni immobiliari o d’empreses públiques i per tant no s’obtenen grans xifres en aquest capítol. Els apartats que rendibilitzen el patrimoni local són les concessions (42 milions), el lloguer d’immobles municipals (2 milions) i els interessos que generen els dipòsits bancaris de l’Ajuntament (4 milions).
Quant paga cadascú
Si s’agafen alguns d’aquests apartats que abans s’han esmentat i es divideixen pel número d’habitants de la ciutat, es pot visualitzar quant es paga per persona. Lògicament és una dada aproximada, atès que no sempre es cotitza com a persona física i a voltes es graven altres variables. Tanmateix es poden obtenir algunes xifres curioses com els 32 euros que cada veí paga en multes, els 22,35 euros en parquímetres, 17 euros en els diferents preus públics o els 9,64 euros per gaudir de clavegueram. Si es mira pel que fa a l’emissió de deute públic, cada ciutadà s’ha endeutat enguany 100 euros amb els creditors de l’Ajuntament de Barcelona.
Fotografia: Monedes d’euro | Andreuenc