Amb llargues cues als col·legis electorals es va despertar Sant Andreu de Palomar el passat 9 de novembre. Per ser diumenge molts andreuencs es van llevar més d’hora de l’habitual per tal de participar de la consulta no refrendatària sobre el futur polític de Catalunya, és a dir si Catalunya ha d’esdevenir un Estat o no. I pel que sembla els habitants de Sant Andreu no es van estar de dir la seva, perquè les llargues cues van romandre fins l’hora de dinar a gairebé tots els col·legis electorals. Durant la tarda la participació va ser més fluïda, però tot i això els veïns arribaven ininterrompudament als col·legis per dipositar la papereta.
Esperances, il·lusió i opinions per tots els gustos es manifestaven entre les persones que van participar d’una jornada a mig camí de la solemnitat d’una convocatòria política vinculant i la jovialitat d’un esdeveniment social col·lectiu. Potser per això el dia va discórrer sense més incidències que el sabotatge balder que va patir el pany de l’Escola Trinitat Vella. “Vinc a votar perquè és la única sortida que ens queda” exclamava una veïna d’edat avançada després de confessar “que mai havia estat independentista”, però que no li havia quedat més remei. Un grup de joves amb to més desafiant apuntaven cap al govern de l’Estat i el Tribunal Constitucional “participarem encara que ens ho prohibeixin” i “aquí estarem per defensar les urnes si calgués”.
Tot amb tot ni els més convençuts amagaven el seu escepticisme sobre els resultats, perquè malgrat que es mostraven convençuts d’un èxit aclaparador de la seva opció (tothom dels sondejats va confessar votar sí-sí), alhora estaven amoïnats per la participació, atès que la crida al boicot dels simpatitzants de la unitat amb Espanya previsiblement restaria força punts. També es denotava certa incertesa sobre l’endemà del 9N, és a dir del full de ruta que materialitzés el resultat de la consulta. Alguns “perquè el govern espanyol farà tots els possibles per avortar la independència” o que “la Unió Europea no sembla gaire interessada en el procés” i també perquè “no està clar que tots els partits que ara estan pel sí-sí vulguin la independència realment”.
El que està clar és que per la majoria el 9N va ser un punt d’inflexió dins del procés sobiranista. De la fase expressiva caracteritzada per les manifestacions per la sobirania a l’Estatut, les consultes per la independència, les mobilitzacions de les darreres diades… ara tocaria entrar en una fase instituent on la Generalitat i el Parlament haurien d’engegar un procés constituent, sigui més d’hora o més tard, abans o després d’un referèndum vinculant, amb negociació o sense amb Espanya… però no hi ha dubte que els vencedors de la jornada, els independentistes volen anar de cara a barraca.
Fotografia: @setdepiques
