Veu andreuenca

Notícies relacionades

1 comentari

  1. 1

    Josep Manel Príncep

    Hola Edgar.

    Jo si sé a on visc: just davant del Narcís Sala, al Carrer Santa Coloma, des de fa setze anys.
    M’agrada tenir el camp davant, em deixa un espai ample i sense edificis i puc gaudir d’una bona vista.

    Encara que no m’agrada gens aquest esport puc veure els partits des de la meva terrassa, una cosa que no faig quasi mai tret de què vingui el meu cunyat que és un apassionat d’aquest esport.

    No m’importa l’enrenou dels partits, l’escola de futbol ni cap dels esdeveniments. Prefereixo això que viure davant del pati d’una escola.

    L’única queixa que tinc és el volum de la música. Sembla que els socis i sòcies, jugadors, afecció, etc. siguin sords.
    D’altra banda, segons quin locutor hagi als partits i d’altres esdeveniments futbolístics “no oficials” sembla que si no crida com un eixelebrat no faci la seva feina.

    Tampoc m’importen els “suporters” del Sant Andreu ni els dels contrincants, ells i elles fan la seva feina… animar i això està força bé.

    El que no m’agrada és el típic espectador o espectadora que armat amb un megàfon crida com un posseït i a més a més insulta a tord i a dret i no es tracta només d’un. He escoltat a partits d’alevins o com es diguin, insults que passo d’escriure aquí… ja no et dic el que arriben a dir als partits dels grans. Sort que es tracta de gaudir d’un esport!!
    Em diràs que és manca de civisme i que no parlaves d’això… jo et diré que és reflex de la societat que ens envolta i jo si parlo d’això.

    Per últim: si jo com a ciutadà sóc obligat a respectar el descans de la resta de veïns i veïnes a partir de les deu del vespre, no m’agrada que alguns esdeveniments esportius s’allarguin fins a les onze amb els consegüents crits, pilotasses contra les tanques i crits a la sortida al carrer dels jugadors… repeteixo: reflex de la societat que ens envolta.

    Ah!! Estic totalment d’acord quan dius:

    “Cadascú fa el que vol, és clar, però personalment sento vergonya de la gent que només mira per si mateixa, insulta d’aquesta manera les petites coses del poble i per les quals alguns lluitem, intentem cuidar i encara que siguem menys, gaudir.”

    És el que jo penso cada cop que passa alguna de les coses que he descrit més amunt. Sento vergonya aliena i dono gràcies per haver decidit no tenir fills que comparteixin les seves vides amb persones que només pensen en elles mateixes i a escampar el seu incivisme i no a educar en el respecte i el civisme als seus descendents. Ja és suficient que els hagi de suportar jo.
    El que em dol és que les persones que envolten a aquests impresentables no els facin callar i, si perseveren en la seva actitud, els treguin del camp. De moment els cívics encara són (som ) majoria… encara que… temps al temps.

    Ara hauries de demanar l’opinió dels que viuen davant del Camp Nou i d’altres camps.

    Moltes gràcies.

    Salutacions cordials.

    Josep-Manel Príncep

    Respondre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

© Associació Andreuenca de Mitjans Audiovisuals
Qui som  |  Publicitat  |  Contacte  |  Avís legal

Diari associat a: