Alts, baixos, simpàtics o antipàtics, no ho sabem, però segons el darrer cens de l’Ajuntament de Barcelona, l’holotip sagrerenc seria una dona d’uns quaranta cinc anys, nascuda a la ciutat, amb estudis superiors i més de quinze anys residint a La Sagrera.
Aquestes dades, que són de començaments d’any i no hauran variat massa, també indiquen que La Sagrera té una superfície d’un quilòmetre quadrat, el doble exactament que el de l’estat més petit del món, el Vaticà. Aquí tenim 29.400 habitats, 13.764 homes (46,6) i 15.636 dones (53,2), gairebé dues mil dones més que homes.
Sobre les edats, hi ha una tendència a pujar en la franja de majors de cinquanta, però és la de 40 a 44 la que predomina, amb 5.166 persones en aquesta edat a la població però, en canvi, la que majorment viu sola és la major de 65 anys, ja que un 22% està sola i, sobre els més grans, n’hi havia a començaments d’any dotze persones centenàries.
Aclaparadorament, més de la meitat dels sagrerencs han nascut a la ciutat de Barcelona, 14.770 (50’2%), en front dels només 1.902 (6,5%) que han nascut a pobles de Catalunya i dels 6.150 (20’9%) que ho han fet a la resta de l’estat espanyol, sent superats ambdós pels 6.578 (22,4%) nascuts arreu del món, dels quals, en canvi, només 4.226 tenen nacionalitat estrangera, repartits de manera que la majoria, 467, són xinesos i més o menys la meitat d’aquesta xifra són peruans i italians, tot i que part d’aquests darrers són de procedència argentina, amb ascendència italiana, nacionalitat que és comunitària.
El nivell de formació del veïnat de la Sagrera és bastant alt, igual o superior a molts zones de la ciutat, ja que només 622 (2,4%) es declaren sense estudis, mentre que 4.715 (18.4%) tenen estudis des de primaris fins a EGB; 6.465 (25,4%) han arribat al batxiller, graduats o formatius però, en canvi, el 52’5% tenen estudis superiors o universitaris: 6.955 (27,4%) i 6.451 (25,1%) respectivament.
Potser la construcció d’habitatges darrerament farà canviar la tendència, però avui n’hi ha 1.616 persones que són noves al barri, del darrer any; 5.405 que hi porten menys de cinc anys, 5.835 entre els cinc i els quinze i 16.537, la majoria (el 56’5%), porten a La Sagrera més de quinze anys.
Sobre l’atur és molt difícil donar xifres en les circumstàncies actuals. Abans de la pandèmia s’estimaven en un miler i mig, però avui dia resulta difícil concretar una xifra exacta. En canvi, sí que es pot afirmar amb prou exactitud que en el quilòmetre quadrat sagrerenc n’hi ha més de dotze mil vehicles, dels quals prop de tres mil són motocicletes i uns nou mil tres-cents automòbils.
Elucubrant xifres estadístiques, es podria arribar a conclusions tan curioses com que si poséssim en fila tots aquells cotxes, la cua podria anar de la plaça Masadas fins més enllà de Mataró; i si tinguéssim en compte el nombre d’autobusos urbans que passen en un sol dia pel carrer Gran de la Sagrera, oblidant la resta de transports del barri, siguin bus, metro o tren, tindrien capacitat suficient per portar en un sol dia a tots els veïns de La Sagrera, és a dir, els gairebé 30.000 que esmentaven en començar.
