De comarques, de tot el país, fins de pobles del voltant, la queixa al centralisme barceloní és constant. Veritablement en molts aspectes sembla que més enllà a l’àrea urbana no hi hagi vida i la resta del país sigui territori de cap de setmana.
Dins de la ciutat passa el mateix, sempre plou sobre mullat, entre uns barris i altres hi ha una diferència abismal: les rendes altes són el resultat de les més baixes multiplicades sis vegades; l’esperança de vida entre uns i altres té quatre anys i mig de diferència.
Barcelona té setanta-tres barris reconeguts que, en alguns casos, no són més que zones estadístiques administratives, però que sovint tenen unes senyes d’identitat tant fortes i arrelades que hi ha persones que, fins i tot en algun cas, les avantposen a qualsevol altre sentiment de pertinença.
La Sagrera no és ni un dels barris més rics ni dels més pobres. Sempre ha estat format per una majoria treballadora i, en consonància amb la situació, les coses han anat bé quan hi hagut feina i han empitjorat sempre en qualsevol crisi.
Amb l’orgull del poblament prehistòric i una vil·la romana anterior a la fundació de la ciutat, podríem dir que quan Barcelona encara no existia, La Sagrera ja hi era, però tots sabem que, masies a part, com a barri sorgí al segle XIX dins del poble de Sant Martí de Provençals i que fins a la II República, poc abans de la guerra, la Festa Major la celebrava per Sant Martí.
Avui dia la Festa Major és al novembre, passat Sant Martí i abans d’acabar el mes, coincidint amb la celebració de Crist Rei, un diumenge mòbil. Barcelona celebra la festa major als voltants de la Mercè, enguany en format més reduït, i no cal explicar la raó perquè que tothom ja la sap.
Si en anys anteriors hi havia mig miler d’actes programats en una seixantena d’escenaris, enguany s’han concentrat en trenta-cinc espais; i tot la intenció d’esponjar-los per la ciutat, alguns del deu districtes s’han quedat solament amb un o dos escenaris, i la resta, que han omplert el plat, ja ho dèiem, plovent sobre mullat, al mateix que els barris, són els que tenen el cullerot més gros.
I a la Sagrera? Doncs com sempre, bé i la família també. A La Sagrera aquestes festes de la Mercè seran iguals que les de l’any passat i l’anterior i el de més enllà, o sigui, passaran de llarg, res a celebrar.
Mentrestant, i amb les Festes de Primavera que ja van quedar entre suspeses i mig virtuals, continuarem mirant amb recel cap al novembre, a veure què és el que els sagrerencs podrem fer i el que no, pendents de la Comissió de Festes que porta mesos trencant-se el cap amb les mesures imposades i vetllant per la seguretat de tothom, fins i tot la dels firaires, que ja ni els recordem.
Fotografia: imatge del cercavila de Festa Major de l’any passat | Sagrera Activa Associació de Comerciants
