Ahir aquest diari es feia ressò de la decisió del plenari de l’Ajuntament de Barcelona de retirar una escultura de l’andreuenc Joan Mora que havia estat regalada per l’expresident del Comitè Olímpic Internacional Joan Antoni Samaranch. La proposició feta per la CUP i acceptada pels partits del govern demanava llevar aquesta escultura del pati interior de l’edifici de l’Ajuntament com a una mesura de desgreuge per la participació de Samaranch al règim franquista i La Falange Española y de las JONS.
Com sempre que s’aborda un aspecte de memòria històrica la qüestió aixeca polseguera. Que hi ha temes més importants, que es reobren ferides suposadament tancades, que s’esborra la història, que l’art no té la culpa… són les lletanies que sovint repeteixen els detractors de les polítiques de memòria. Aquesta vegada s’han expressat crítiques d’un altre caire, perquè si bé es defensa llevar els honors a Samaranch, alhora es rebutja retirar l’escultura. I és que l’escultor Joan Mora res té a veure amb Samaranch. La seva obra mereix més reconeixement per part de la ciutat i sobretot una millor presència a l’espai públic. En aquests dos darrers aspectes hi estic molt d’acord, però també penso que és encertada retirar l’escultura d’un dels llocs més honorífics de Barcelona. Aquesta ciutat ha fet grans esforços per modificar el paisatge urbà i dignifircar-lo en termes de memòria històrica, però Samaranch i els Jocs Olímpics són una de les assignatures pendents.
Quan la persona que havia ostentat diversos càrrecs de l’administració i el govern franquista va morir al 2010, el Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat va acollir la capella ardent i es va oficiar una cerimònia de comiat que va comptar amb la presència de la Corona Espanyola i la totalitat dels representants polítics del país. La cobertura mediàtica d’aquells dies va servir per a lloar la seva tasca al capdavant del COI i la seva decisiva contribució perquè Barcelona acollís la XXVa Olimpiada, tot menystenint el seu paper durant el franquisme. Fins i tot el Museu de l’Esport va incorporar al seu nom el de Joan Antoni Samaranch.
Un dia se n’haurà de parlar del significat concret de “decisiva contribució” a la designació de Barcelona com a seu olímpica, perquè fins i tot el dia del seu funeral els expresidents Pujol i Maragall van fer unes sornegueres declaracions on insinuaven que aquest procés havia estat una tupinada. I d’això resulta que ens hem de sentir orgullosos tots els barcelonins? Preguntem-nos, per exemple, com van arribar grans compradors de sòl estrangers en els mesos posteriors que Samaranch pronunciés les paraules «a la ville de…» en algunes operacions patrocinades per l’Ajuntament de Barcelona. Imagino que algú devia convèncer més d’un representant amb allò de “Barcelona és bona quan la bossa sona“.
Per això crec que el gest de retirar l’escultura és una petita esmena als honors que ha rebut la seva figura fins ara, perquè no és gens de rebut acceptar regals d’aquesta persona i oimés exhibir-los en els espais més privilegiats de la ciutat. D’altra banda si del que es tracta és de rescabalar o homenatjar l’escultor Joan Mora, crec que hi ha iniciatives més assenyades que no pas que els barcelonins associïn la seva obra a Samaranch.
Fotografia: Jordi Hereu, a l’esquerra, i Joan Antoni Samaranch a la dreta | Flickr (GSF)
