A mi el Nadal sempre m’ha agradat molt, però últimament ja no el gaudeixo tant. Sé que amb l’edat tot canvia però potser les festes de Nadal han canviat massa pel meu gust. Abans tots teníem il·lusió perquè arribessin aquests dies, els nens, els pares, els meus avis… tots.
Recordo que esperàvem l’arribada del dia de Santa Llúcia per anar a la catedral i comprar una figuereta pel pessebre, veure les llums i passejar entre plaça Catalunya i el portal de l’Àngel per veure les magnífiques decoracions del Corte Inglés i Galerías Preciados que, a més de fer-se la competència comercial, lluitaven també per muntar uns grans espectacles a les entrades dels centres comercials que atreien a milers de nens. Recordo en especial el de l’any 1986 que van dedicar a la pel·lícula de nens de moda en aquell moment: Los Viajes de Gullivert. Recordo la música, les llums i en Gullivert movent aquella mà gegant.
Recordo també les cues per a entrar al Tío Sam i veure totes aquelles joguines que hi havia i que jo demanava després als Reis. Els Pare Noel de les botigues, els veïns que passejaven com nosaltres pels carrers i els hi desitjaves bones festes, els sopars familiars, fer cagar el Tió, els canelons de Sant Esteve i les sabates que posàvem perquè els Reis ens deixessin dolços i xocolata. Teníem poques joguines però les apreciàvem molt.
En fi recordo moltes coses i ara miro els Nadals que vivim avui dia i penso –potser erròniament, no ho sé– que els Nadals d’abans eren millor. Ara –per mi– tot és més supercial. L’esperit nadalenc actual és simplement el de complir l’expedient; anar a comprar regals perquè toca i comprar molt de menjar per a tenir a tothom content.
Potser abans no es menjava tant i a Sant Esteve es feien sempre canelons perquè aprofitàvem les restes del menjar dels dies anteriors però jo era feliç. Els nens jugaven amb joguines fins a una edat més elevada, ara, de ben petits ja et demanen videoconsoles i saben utilitzar una tauleta millor que jo. Tampoc entraré a jutjar el nombre de regals que reben, però de vegades penses que certes famílies viuen dins d’una botiga de joguines.
Passeges pels carrers i ja no coneixes a ningú, la gent va atabalada perquè amb la feina té molt poques hores per anar de compres. Alguns familiars ja no venen als sopars perquè s’ha posat de moda fer viatges a l’estranger per passar el Nadal o el Cap d’Any.
Cert és que amb la crisi això s’ha frenat una mica, però els Nadals per a mi sempre han estat una època de recull i per estar amb la família on a més els més petits podíem gaudir d’unes festes màgiques. I és per tot això que jo continuo pensant que els Nadals d’abans eren millor.
Fotografia: Espectacle nadalenc al Corte Inglés | Full de Naufragis
