Per protegir els infants de les altes temperatures, al Bon Pastor i al parc del Canòdrom s’ha previst que a l’estiu del 2024 estaran en marxa jocs d’aigua.
L’any vinent la ciutat arribarà a les 12 superàrees de joc, espais de grans dimensions dissenyats per a la diversió i l’experimentació, i el 2024 se n’afegiran dues més, de manera que en total seran més del doble que ara. Aquests nous espais seran accessibles per garantir el joc a tots els infants i permetran fomentar, a més, la vida comunitària als barris.
Entre els nou-cents espais públics dedicats al joc infantil de la ciutat actualment hi ha cinc superàrees de joc, una de les quals és el famós pop gegant al parc de La Pegaso, a la Sagrera. També n’hi ha a Nou Barris, Sant Martí i l’Eixample.
Donada la bona acollida ciutadana, entre el 2023 i el 2024 es construiran nou superàrees de joc més als districtes de Sant Martí, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, les Corts i l’Eixample, concretament al Parc del Canòdrom, al Parc Central de la Marina del Prat Vermell, al Parc de la Colònia Castells, al Parc de la Canòpia, al Parc de Can Batlló, als Jardins de Màlaga, al Parc de la Barceloneta, al carrer d’Alfons el Magnànim i al Parc del Poblenou.
Al gener de l’any vinent ja s’hauran instal·lat les tres superàrees citades al final de la llista anterior. La del carrer d’Alfons el Magnànim (Sant Martí) tindrà dues torres de 4,5 metres i 5 metres d’altura, respectivament, d’on surten uns tobogans en espiral. L’àrea farà més de 600 metres quadrats i tindrà elements de joc únics a la ciutat, com un gronxador col·laboratiu de corda. La del parc del Poblenou (Sant Martí) disposarà d’un espai de joc de 800 metres quadrats que reproduirà un paisatge de dunes fet amb cautxú, amb tobogans, muntanyetes per escalar i el conjunt de gronxadors més gran de la ciutat. Per últim, la instal·lació del parc de la Barceloneta (Ciutat Vella) comptarà amb més de 1.000 metres quadrats amb una constel·lació de jocs enmig dels arbres. Hi haurà hamaques, un gran sorral amb diferents nivells, un laberint i uns meteorits que semblen caiguts del cel.
Durant el 2023 s’aniran executant, paral·lelament a les obres dels parcs dels quals formaran part, les superàrees situades al Parc del Canòdrom, al Congrés i els Indians, a Sant Andreu, que oferirà un element singular fet d’una xarxa plena d’activitats lúdiques per jugar per sobre i per sota; al Parc de la Colònia Castells, a les Corts: al Parc de Can Batlló, a Sants-Montjuïc; i al Parc Central de la Marina del Prat Vermell, a Sants-Montjuïc.
Per al 2024 hi ha projectades la del parc de les Glòries i la dels jardins de Màlaga, que serà l’àrea de joc més gran de tota la ciutat.
Una superárea de joc respon a un concepte definit pel fet de ser un espai situat en un lloc que convida a passar-hi el dia, pensat per a diferents edats i capacitats motrius i, en algun cas, es dissenya a partir de processos de cocreació amb nens i nenes i adolescents dels barris. A més, té elements de joc que no es troben en cap altre lloc de la ciutat i funcionen com a pol d’atracció; de fet, es calcula que el 17% dels visitants d’aquest tipus d’espais no són del mateix barri.
Àrees de joc millors i espais nous per refrescar-se
D’altra banda, per protegir els infants de les onades de calor i les altes temperatures, l’estiu del 2023 ja estaran en marxa els jocs d’aigua als jardins del Baix Guinardó, i l’estiu del 2024 n’hi haurà al Bon Pastor, al parc del Canòdrom, al parc de les Glòries, a Can Batlló i a vuit emplaçaments més que s’acabaran de concretar en el marc del Pla de barris.
L’impuls tant de les noves superàrees de joc com de l’accessibilitat formen part d’un seguit d’actuacions que també inclouen la renovació i creació d’àrees de joc i nous jocs d’aigua, amb una inversió de 18 milions d’euros. Actualment ja s’han fet més d’un centenar de renovacions o àrees noves i es preveu que el 2024 s’arribi a 229.
Les superàrees de joc s’emmarquen en les mesures del Pla de joc a l’espai públic per garantir el dret al joc de la infància a l’espai públic, que també es materialitza en projectes com la transformació dels patis escolars en espais naturalitzats, coeducatius i comunitaris, on es pugui jugar i aprendre a l’aire lliure; el programa “Protegim les escoles”, que també ha millorat les condicions de l’espai públic on fan vida els nens i nenes i les famílies, o “Juguem a les places”, amb dinamitzacions de joc en trenta places de la ciutat, entre altres.
Entre els beneficis d’una ciutat jugable destaquen el benestar físic, social, mental i afectiu dels nens i nenes gràcies al contacte amb la natura i poder gaudir de temps d’oci i de relació amb altres persones.
Fotografia: el pop de La Pegaso, de moment l’única superàrea de joc al districte | Club Cultural Centre Europeu