La repressió al Districte de Sant Andreu en els primers mesos de la Guerra Civil (2)

El 20 de juliol el Consell de Ministres va aprobar la presentació del Projecte de Llei de Memòria Democràtica a les Corts. En aquest sentit, Joan Pallarès recorda en tres capítols que a l’estiu de 1936, ara fa 85 anys, al districte es va patir una repressió homicida desfermada arran del cop d’estat.

Com va quedar apuntat en el lliurament anterior, un cop derrotat el cop d’estat, la repressió desfermada durant els primers dies va causar moltes víctimes entre els residents al Districte de Sant Andreu o que hi eren vinculats per feina:

• El 26 de juliol, Miquel Albiñana Suriol, el pare del qual ja havia estat assassinat per pistolers els anys vint, va ser mort al cementiri de Montcada. Era el propietari de la Química Albinyana, a l’actual carrer Garcilaso amb Meridiana, que desprès seria la SA Nevín.
• El 8 d’agost, un ferroviari dels Tallers del Nord, Antero Mateo Garcia, casat i pare de vuit fills, home devot, era detingut per uns patrullers al seu lloc de feina i assassinat al Pont de Can Dragó;
• el 9 d’agost, anaren a buscar al matí, en ple dia, a la casa de la seva família on s’havia refugiat, el Pare Narcís Sitjà i Basté, nascut a Sant Andreu el 1867, un dels primers alumnes i desprès religiós de Els Padres, ni li deixaren agafar la documentació ni unes sabates de recanvi, des del carrer Burriana escoltaren els trets que el mataren prop de la riera de Santa Andreu, el 1939 els seus familiars van declarar no conèixer als qui se l’emportaren.
• El 17 d’agost a Alfons Lopez Mayor, guàrdia urbà de 27 anys, fil de Sant Andreu, que havia militat a la dretana CEDA era assassinat;
• el 25 d’agost seria detingut a casa dels parents on s’havia refugiat a La Sagrera, el caputxí Fra Bonaventura de Arroyo Cerezo, Tomàs Diaz Diaz en el segle, un valencià de 23 anys fugit del convent de Sarrià que va ser portat al comitè local al carrer Gran, vexat i afusellat al vespre a uns centenar de metres, al camí de la Verneda, passat el pont del Treball;
• Joan Sevillano, andreuenc, vicari de Sant Andreu, va ser detingut al dia següent, el 26 d’agost quan era amagat a casa de la família i mai més se’n va tornar a saber res ni a on va ser assassinat.

Les factories també van patir pèrdues sensibles. Per exemple, a La Hispano Suiza, el 10 d’agost van assassinar a Manuel Lassaletta Cànovas, administrador, i el seu fill Joaquim; el 24 de setembre, el contable Francesc d’Assis Carulla Sobrevila amb 43 anys, en un passeig a La Rabassada; a l’octubre, assassinats a Montcada van caure altres treballadors com Gallego, Poch, Josep Garí Quetglás (43 anys) amb el seu fill Francesc Garí Pi (18 anys), Francesc Homet Sales Joan Navarro Vizcaíno o Manel Marí Bonet.

Xifres semblants es van produir en altres fàbriques, com a la Fabra & Coats, amb en Lluís Fabra, fill de Ferran Fabra i Puig, al capdavant, amb 42 anys, mort a Montjuic el 30 d’agost de 1936; un altre mort va ser Joan Bayés Comas, antic president del Centre Catalanista de La Sagrera, antic alcalde de barri.

El degoteig de morts va ser constant, un dia un, l’altre dia un altre, l’endemà dos. De vegades, autèntics drames, com quan al cementiri de Montcada la nit del 22 al 23 de setembre van ser afusellats el rector de la Sagrera Jaume Juliana, el vicari Camil Muixí i mossèn Pere Serra Serrat, detinguts a una casa del barri, i conduits a la mort juntament amb els cosins Andreu Prat Batlle i Enric Batlle Papiol, que aleshores eren uns joves catòlics de 19 i 21 anys respectivament.

Fotografia: sindicalistes de la CNT a Torres i Bages fent-se càrrec de la zona.