Les waterpolistes del CN Sant Andreu aconsegueixen la medalla de plata al Mundial de Fukuoka

Ariadna Ruiz i Martina Terré han participat per part del CN Sant Andreu.

Encara que quan es juga una final com la de divendres contra Països Baixos no aconseguir la victòria suposa un motiu de tristesa per l’oportunitat perduda, s’ha de contextualitzar com s’ha desenvolupat el partit i el torneig. En aquest cas, l’anàlisi global s’ha de considerar un autèntic èxit per part del waterpolo femení espanyol, al qual li ha mancat la cirereta, però el nivell de les jugadores ha estat màxim, gairebé impossible demanar més.

La prova d’aquesta afirmació és que Elena Ruiz (CN Sabadell) ha estat guardonada amb el premi MVP del Mundial i Judith Forca (CN Sabadell) ha rebut el trofeu a la màxima golejadora del torneig amb 24 gols, dissabte va afegir 6 al seu compte. Solament una jugadora d’altra selecció, la portera de Països Baixos Laura Aarts, va aconseguir un altre premi individual, el de millor portera.

Les altres 12 jugadores (CN Sabadell: Maica García, Laura Ester, Nona Pérez, Bea Ortiz i Paula Leitón; del CE Mediterrani: Paula Crespí; del CN Mataró: Anni Espar i Cristina Nogué; del CN Sant Andreu: Ariadna Ruiz i Martina Terré; del CN Terrassa: Paula Camus i Pili Peña) també han complert brillantment les seves responsabilitats formant un grup compacte i ben avingut tant dintre com fora de la piscina, gràcies de ben segur a l’experiència i saber fer de Miki Oca.

Si en aquesta ocasió les seleccionades del Sant Andreu han estat dues, és possible que per a les pròximes Olimpíades, les de París 2024, que tindran lloc des del 26 de juliol fins a l’11 d’agost, en puguin ser, en cas de mantenir-se el mateix bloc ja que l’equip andreuenc ha fitxat per a la pròxima temporada l’Elena Ruiz, ni més ni menys que la MVP del mundial, la Paula Crespí i la Nona Pérez, la qual cosa bastirà un equip de gran nivell.

Desenvolupament de la final

Espanya va tenir un gran començament i va prendre un lleuger avantatge al principi, malgrat que Països Baixos es va refer i es va posar per endavant (4-3) en el mig temps. Un altre cop, Espanya va obrir el segon quart de manera explosiva amb un parcial de 3 a 0. En el minut 12, les espanyoles guanyaven (6 a 4) en el minut 12 i un altre cop les rivals van remuntar, en aquest cas empatant a 6, gràcies a dos gols de “powerplay” (Van der Kraast i Joustra). Al final de la primera meitat, doncs, taules al marcador.

El tercer quart va començar amb un gol de contraatac de Judith Forca i Espanya es va posar al capdavant (7 a 6) per última vegada. Tots dos equips van lluitar en l’atac en els següents minuts, però, a la meitat del període, les holandeses van començar a governar el camp. Sleeking va anivellar (7 a 7) en el minut 21 i dos gols més seus van deixar un resultat preocupant en contra (7 a 9).

A sobre Simone van der Kraast va anotar un gol espectacular des de gairebé vuit metres per aconseguir el (7 a 10) a 6.31 minuts del final. Semblava que no hi havia cap oportunitat per a les espanyoles. Aleshores, va sorgir la reacció amb tres gols en menys de dos minuts: Paula Crespi va reduir la bretxa amb dos gols d’acció, i Ortiz va aconseguir l’empat a 10 a 4.22 minuts.

En el temps restant, els equips van intercanviar els gols. Dos minuts abans del final, Rogge va disparar la pilota des de llarga distància i va donar a les holandeses l’avantatge d’un gol. El seu equip va mantenir aquest avantatge mínim gairebé fins al final quan a 35 segons del timbre final Judit Forca va anivellar a 12 i Espanya va defensar bé.

Amb l’empat a 12 es va haver de recòrrer per primer cop al torn de penals en la història del Campionat Mundial Femení. Les holandeses van anotar en les cinc rondes i la seva portera va impedir el gol de Bea Ortiz que, malauradament, va ser la jugada definitiva: Espanya, 16-Països Baixos, 17)

En definitiva, les jugadores de Miki Oca han fet un gran Campionat del Món a Fukuoka, Japó, lluitant per la victòria fins al final, i es mantenen en la primeríssima línia de l’elit mundial des dels Jocs de Londres 2012 sumant una altra medalla de gran valor en aquesta competición (or al 2013 i plata al 2017, 2019 i 2023), a més de tenir en mà el bitllet per als Jocs Olímpics de París 2024.

Tampoc s’ha d’oblidar que en waterpolo masculí el seleccionat espanyol ha aconseguit la medalla de bronze en partit contra Sèrbia (9-6) i segueix també mantenint el bagatge de les darreres edicions (or al 2022, plata al 2019), després d’una llarga absència al podi, la plata al 2009. En aquest cas, no hi figurava cap jugador del CN Sant Andreu.