La temporada de futbol més estranya de les darreres dècades va acabar ahir a la 3ª divisió del futbol català amb l’ascens de L’Hospitalet. La Unió Esportiva haurà de confeccionar un nou equip per assolir l’any vinent aquesta fita que ja comença a endarrerir-se més del que l’afició desitja. En aquest sentit, el president, la secció esportiva de la directiva i els tècnics, Mikel Azparren i Xavi Jiménez ja estan preparant la nova formació.
Les restriccions establertes el 14 de març per l’Estat per tal de controlar la propagació de la Covid-19 no van afectar únicament la vida esportiva del club. Malauradament van coincidir just amb el començament dels actes que la directiva i el Grup de Recerca Històrica de la UESA, format per Joan Esteve, Jordi Petit, Xavier Araguz i Quim Terré, havien estat organitzant des del principi de la temporada i que havien organitzat a fi de commemorar la inauguració del Camp Municipal Narcís Sala, que va tenir lloc fa 50 anys el 19 de març de 1970.
L’únic que es va poder tirar endavant va ser l’exposició a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra que durant el mes de març, a partir del dimecres 4 i fins el dia 26, mostrava fonamentalment material gràfic, en gran part inèdit, sobre diversos aspectes del Narcís Sala: el desenvolupament de les sobre les obres, el dia de la inauguració, les efemèrides esportives més importants, els concerts de rock i altres aspectes interessants relatius als 50 anys de vida de la instal·lació.
El dia de la inauguració es va desenvolupar una taula rodona a l’auditori de la biblioteca a partir de les 19:15h amb una completa participació: l’extrenador Jaume Creixell; exjugadors emblemàtics com Ismael Comas, Ramon Calderé, Dani Solsona i José Miguel Morales; l’entrenador actual del primer equip, Mikel Azparren; i un dels capitans actuals, Ton Alcover. El col·loqui va ser moderat pel periodista de Catalunya Ràdio Robert Prat.
L’aforament de la sala va resultar extremadament reduït vist l’èxit de públic que va valorar molt positivament el treball de recopilació fotogràfic que apareixia als 16 plafons temàtics així com el recull de memorabilia, banderins, carnets, cartells, etc., de la vitrina. El que no estava en absolut previst és que poc després la biblioteca hagués de tancar i l’exposició quedés fora de l’abast dels aficionats.
Actualment, aquest material roman ja al club i s’està a l’expectativa de l’evolució de l’epidèmia per saber si es podrà tornar a exposar en altres sales del districte.
A més d’aquesta iniciativa divulgativa, la directiva va recolzar el Grup de Recerca Històrica de la UESA per tal de publicar un llibre amb la història del Narcís Sala i de la trajectòria del Sant Andreu en aquella instal·lació municipal. El volum era concebut també com una mena de continuació del llibre del centenari ja que recollia els útims deu anys del club que no hi figuren en l’anterior.
Tant el club com el grup d’historiadors van entendre que en tractar-se d’un volum sobre una dependència municipal molt emblemática del districte, se n’havia de fer càrrec de la publicació la impremta municipal de l’Ajuntament de Barcelona. La UESA ja havia deixat fet tot el treball previ d’investigació i de redacció preparat de manera voluntària i gratuïta per part dels historiadors i el club havia expressat la seva intenció d’oferir el llibre als aficionats a preu de cost.
Malgrat aquesta bona voluntat dels uns i els altres, la resposta de l’Ajuntament va ser una gerra d’aigua freda. L’argument de l’administració va ser que la Imprempta Municipal ja li havia editat un llibre a la UESA, cosa que és evidentment certa però que parteix d’una falsedat: el llibre proposat no és un llibre del club, sinó un llibre sobre el lloc on juga aquest equip.
L’acte del cinquentenari més espectacular també va saltar pels aires per la Covid-19 quan tot estava preparat. Es tractava de celebrar el 15 de març al matí una festa al camp que, per una banda, fos homenatge al futbol base, amb una participació destacada, i per altra, fos una recreació de la jornada inaugural de fa 50 anys quan es van enfrontar la UE Sant Andreu i el FC Barcelona. En aquesta ocasió, el partit hauria estat el mateix però amb una selecció de veterans dels dos equips i el servei d’honor a càrrec de Núria Feliu.
A continuació, hi hauria hagut un dinar de germanor on havien estat convidats tots aquells jugadors que han format part destacada de la història del club i que van poder ser localitzats després d’un treball intensiu d’en Joan Esteve.
Malauradament, tota la il·lusió emprada en hores de treball i de reunions de coordinació entre directiva i historiadors han quedat amagades per la incidència de la Covid 19.
Fotografia: part del collage amb fotografies de l’exposició esmentada | UESA