El 19 de març de 1970 Sant Andreu va viure una d’aquelles jornades que no s’obliden mai i que els aficionats a la Unió Esportiva Sant Andreu que no hi van poder asistir-hi també la tenen ben present.
La inauguració de l’estadi suposava un salt qualitatiu de les instal·lacions on es jugaven els partits de l’entitat enmig d’una sensació d’eufòria col·lectiva, perquè l’equip havia quedat campió de Tercera Divisió la temporada anterior i començava a competir a la nova categoria, la Segona Divisió, amb la pretensió de seguir ascendint.
Per acompanyar l’equip i els nombrosos aficionats que es van bolcar en aquest projecte, era necessari deixar enrere el vell camp del carrer de Santa Coloma. El club, encapçalat pel president Narcís Sala, i l’Ajuntament de Barcelona van acordar un important projecte de remodelació urbanística de la zona. A més de l’estadi, es va construir un pavelló poliesportiu, desaparegut des de que es va habilitar l’accés de metro d’Onze de Setembre, i la piscina municipal que és al costat.
L’estadi va tenir un pressupost de 24 milions de pessetes, amb un terreny de joc de 105 per 66 metres i unes graderies amb cabuda per a 16.000 persones (llavors l’aforament era a peu dret). A més, es disposava d’una zona d’aparcament, sales de material, bars i una tribuna amb llotja i cabines de premsa a dalt i vestuaris i diverses sales a la part inferior. Més tard arribarien la coberta i la il·luminació artificial.
La inauguració va ser un gran esdeveniment amb el camp ple a vessar i la presència de primeres autoritats esportives de l’estat com Pau Porta i Joan Antoni Samaranch, el batlle de la ciutat, Josep Maria Porcioles, i el president del FC Barcelona, Agustí Montal. L’alcalde va ser l’encarregat d’inaugurar les instal·lacions i col·locar l’escut del club i una columna de marbre amb la data d’inauguració a la porta del pàrquing.
Aquell dia es va viure una gran festa prèvia al partit inaugural, amb la participació d’esbarts andreuencs, de l’Orfeó L’Eco de Catalunya, que va cantar l’himne del club, i de la Banda Municipal de Barcelona. El moment més esperat va ser el partit amistós contra el Barça. Diuen les cròniques que el partit va ser força igualat, però finalment es van imposar el blaugranes per 0 a 1 gràcies a un gol de Josep Maria Fusté.
La trajectòria del primer equip en aquesta renovada seu ha estat desigual al llarg de les cinc dècades de la seva història: el club va viure una època daurada a Segona Divisió entre el 1970 i 1975, a la part mitja i alta de la taula de classificació, arribant a disputar eliminatòries de Copa del Generalíssim (actual Copa del Rei) contra Madrid i Barça. El 1976 va baixar a Segona B i el 1980 a Tercera.
No va ser fins l’any 1990 que es va aconseguir guanyar la lliga i tornar a Segona B. En aquesta nova etapa, amb Josep Vivancos de president i Joan Gaspart de mecenes, es va estar molt a prop de pujar a Segona A però no es va aconseguir i l’equip al final va baixar a Tercera i poc després a Primera Catalana. No va ser fins l’any 2005, sota la presidència de Joan Gaspart, que el club no va tornar a Segona B i es va fer un projecte per intentar de valent pujar a Segona A, fita que va estar a punt d’aconseguir.
Ja en la darrera dècada, el club ha estat comandat pel president Manuel Camino en dues etapes. En la primera el club es va mantenir a Segona B, fins que l’any 2014 Dinorah Santa Ana Da Silva en va comprar les accions de l’entitat amb el propòsit decidit d’aconseguir l’ascens a Segona A. Malauradament, va conduir el club al descens i des d’aleshores es manté a Tercera Divisió, de nou sota la presidència de Manuel Camino.
Altres esdeveniments esportius rellevants viscuts a la gespa del Narcís Sala han estat les eliminatòries dels trofeus de Copa Catalunya, com les dels anys 2008 i 2019, i les de copa Federació de l’any 2013, que van acabar a les vitrines del club. I en un àmbit molt diferent, els concerts de rock multitudinaris que es van celebrar a l’estadi als anys 80 amb la participació de grups emblemàtics del rock com Deep Purple, Dire Straits o Police, tots ells en un moment de forma espectacular.
Aquest article ha estat possible gràcies al Grup de Recerca Històrica de la Unió Esportiva Sant Andreu, format per Xavier Araguz, Joan Esteve, Ángel Domingo, Vicenç Martínez, Jordi Petit, Eduardo Quintana i Quim Terré, que l’any 2009 van publicar el llibre del centenari del club, va redactar la informació de l’apartat històric del web del club.
Durant aquests darrers mesos, el Grup de Recerca Històrica també ha preparat amb la directiva de l’entitat l’exposició dels 50 anys del Narcís Sala, actualment exposada a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra i la gran jornada matinal de commemoració que s’havia de celebrar diumenge passat per celebrar l’efemèride a l’estadi.
Fotografia: Sant Andreu i Barça amb el futbol base andreuenc en el partit inaugural | Josep Vicens
