La Unió Esportiva Sant Andreu s’ha convertit en el campió de la 30a Copa de Catalunya, després de vèncer per 0-2 al Futbol Club Vilafranca en la final disputada a l’Estadi Municipal de l’Hospitalet de Llobregat. Els gols de Ferran i David López han valgut per portar a les vitrines la segona Copa Catalunya en la història del Sant Andreu.
Qui deia que el Primer de Maig no es treballava? Tot aquell i tota aquella que ho digués, segur que ho feia sense pensar en el que estava en joc a la Feixa Llarga. Sant Andreu i Vilafranca han hagut de treballar de valent per estar presents en la final de la 30a Copa Catalunya, ja que han hagut de superar cinc eliminatòries, algunes d’elles amb penals inclosos, i, en aquesta ocasió, ho han tornat a fer. Tanmateix, l’esforç dut a terme per ambdós conjunts només podia ser premiat per un cantó. La balança, finalment, s’ha decantat per l’empenta i l’orgull quadribarrat.
Pocs equips que no siguin de Primera Divisió poden treure pit i dir que han estat vius en tres competicions alhora en una mateixa temporada. I no és qüestió d’estar viu, sinó que el més difícil és mantenir-se fins al final. El Sant Andreu, sens dubte, aquesta temporada ho està completant. Per un equip de Tercera Divisió, amb una plantilla curta, és tota una fita arribar als setzens de final de la Copa del Rei. Però si a això, li sumes que et mantens ferm en les teves aspiracions en la lliga regular i arribes a la final d’un campionat regional com la Copa Catalunya i la guanyes, l’admiració i el reconeixement són inqüestionables.
Tant Sant Andreu com Vilafranca han arribat a la cita convençuts que gaudirien d’un gran partit i una gran festa del futbol català. Sobretot, del futbol català modest. I és que no arribaven dos equips de Tercera Divisió a una final de la Copa Catalunya des de la primera edició d’aquesta, la temporada 1989-1990, en què la UD Blanes va superar la UDA Gramenet per 2-0. Les dues aficions, andreuenca i vilafranquina, han aprofitat el dia festiu per desplaçar-se fins a l’Hospitalet de Llobregat i omplir un terç de la capacitat de l’Estadi Municipal. A la segona part, la megafonia de l’estadi ha anunciat que l’assistència ha estat de més de 2.500 persones, tenint en compte que la capacitat del camp és de poc més de 6.000.
Els dos conjunts arribaven al partit amb dinàmiques molt diferents. El Vilafranca, amb les aspiracions per disputar la promoció d’ascens ja esvaïdes, tenia els ulls fixats en aquesta final per aconseguir la seva primera Copa Catalunya. El Sant Andreu, en canvi, venia de disputar una altra ‘final’ diumenge al Feliu i Codina on l’empat va deixar un regust de derrota pels quadribarrats. Per tant, calia esbrinar amb quins ànims preparaven el partit els dos finalistes.
En relació al que s’ha desenvolupat al terreny de joc, s’ha vist un partit amb nombroses arribades per part dels dos equips, que han aprofitat les jugades de contraatac que es poden crear en un camp tan llarg i ample com és l’Estadi Municipal de l’Hospitalet. La batuta del partit l’han portat en gran part dels noranta minuts els homes d’Azparren, tot i que el Vilafranca ha gaudit de forma intermitent d’instants en què ha creat molt de perill sobretot pel carril esquerre de Via i Guti.
Els primers deu minuts han servit a cada equip per climatitzar-se i veure com podrien desenvolupar les corresponents estratègies. Enmig d’aquesta ‘volta de reconeixement’ ha aparegut Felipe Sá per rebre una passada en profunditat a l’espatlla vilafranquina, que l’ha deixat tot sol davant Iván León. La seva rematada, però, ha sortit lleugerament per sobre el travesser quan ha intentat la vaselina. Els quadribarrats han continuat insistint i el premi ha arribat al minut 14, amb el gol de Ferran. Un córner favorable al Vilafranca ha desembocat en un contraatac del Sant Andreu conduït per Óscar Muñoz, que ha obert la pilota a banda dreta a Josu, que ja arribava a línia de fons, i ha centrat enrere per l’arribada de Felipe Sá. El brasiler, de forma incomprensible, no ha contactat amb la pilota i aquesta ha arribat a Ferran al segon pal, que amb l’ajuda d’un defensor ha introduït la pilota al fons de la xarxa.
Amb l’avantatge en el marcador, els quadribarrats podien administrar el partit, però la realitat ha estat que als avui locals, el Vilafranca, el gol de Ferran els ha activat i els ha servit d’embranzida. Pocs minuts després del gol quadribarrat, les arribades per la banda esquerra de Via i Guti s’han succeït i, en algunes d’elles, s’han encès les alarmes quan la pilota s’ha passejat per l’àrea de Segovia sense que ningú rematés. L’ocasió més clara pels del Penedès ha arribat al minut 30, quan Rosillo s’ha plantat sol davant Segovia, després de rebre una excel·lent passada filtrada de Pelegrín. En l’u contra u, Segovia s’ha fet immens per aturar amb el peu la definició del ‘9’ del Vilafranca.
La segona part ha estat més travada, ja que s’han produït fins a dotze substitucions. El reglament de la Copa Catalunya permet realitzar sis canvis a cada equip i els tècnics, Ivan Moreno i Mikel Azparren, han aprofitat per donar minuts a la majoria dels suplents. Només Iván Fuentes, Juanan i Kuku s’han quedat sense trepitjar el terreny de joc. Alhora, ha sigut una meitat en la qual els equips sovint han perdut l’estructura i les línies s’han fet molt llargues. És per això que els contraatacs han estat nombrosos i els dos conjunts trobaven espais per arribar per dins i per fora a la porteria rival. El davanter del Vilafranca, Sergi, ha vist com al minut 60 la pilota centrada d’Oribe li passava per davant per escassos centímetres en la que ha sigut la primera ocasió clara del segon acte.
La segona queixalada quadribarrada, que ha sentenciat definitivament la final, ha arribat al minut 82. David López ha rescatat al segon pal una pilota que ha quedat morta després d’un rebuig en un córner per rematar a la mitja volta amb la dreta. L’esfèric ha sortit mossegat i no massa fort, però tota la defensa vilafranquina, inclòs el porter Iván, l’han seguit amb la mirada com s’introduïa a la porteria. Posteriorment, els andreuencs han tingut fins a tres jugades de superioritat numèrica davant la defensa rival, però en cap d’elles s’ha pres una bona última decisió. Finament, després de cinc minuts d’afegit, l’àrbitre Català Ferran ha xiulat el final del partit i la festa s’ha desfermat a la gespa.
El capità Dani Guerrero ha aixecat el trofeu enmig d’una espectacular pluja de confeti amb els colors quadribarrats i immediatament s’ha dirigit amb els seus companys per fer una pinya amb la copa al capdamunt. Posteriorment, els jugadors s’han dirigit al sector de l’afició andreuenca i han fet una volta d’honor en la qual s’ha brindat el trofeu als Desperdicis, que l’han elevat amb el mateix entusiasme que els jugadors. Sens dubte, un gest d’agraïment de la plantilla, que sap que sense l’empenta dels seus aficionats i les seves aficionades no hauria aconseguit el títol.
Aquest títol permet a la Unió Esportiva Sant Andreu col·locar a les seves vitrines la segona Copa Catalunya de la seva història. D’aquesta manera, entra en el grup de clubs que comparteixen el mateix palmarès, juntament amb el Terrassa, el Manresa i el Lloret.
Fotografia: Jugadors celebrant el títol amb l’afició | UE Sant Andreu
