El Sant Andreu ha tornat a mostrar una gran imatge en el partit de tornada de l’eliminatòria de setzens de final de la Copa del Rei enfront tot un Atlético de Madrid. Els quadribarrats han tingut opcions d’avançar-se en una gran primera meitat i han posat contra les cordes al seu rival. Tant que Simeone ha hagut de recórrer als seus cracks per evitar mals majors en un segon temps on l’eficàcia matalassera ha acabat amb una golejada que, però, no esborra l’orgull que han de sentir tots els seguidors andreuencs. Orgull també per la part social, amb el gest de cedir la samarreta amb el patrocini de l’ONG Open Arms, que lluita per rescatar immigrants al mar Mediterrani.
El millor elogi que es pot fer a un equip de Tercera Divisió que juga contra un de Champions League és que no s’ha notat la teòrica diferència de nivell. I el Sant Andreu, al llarg d’aquesta eliminatòria, s’ha guanyat el dret a que se li digui això. I més encara en la primera meitat al Wanda Metropolitano. Amb una mica més de fortuna de cara a porteria –el gran dèficit de l’equip en les darreres setmanes–, els quadribarrats podrien haver marxat al descans amb l’eliminatòria igualada i, fins i tot, per davant. I és que van gaudir de fins a tres claríssimes opcions per repetir la gesta d’avançar-se a camp matalasser.
Azparren sempre havia parlat de jugar de tu a tu i s’ha fet. El primer temps, fins i tot, s’ha de parlar d’un Sant Andreu superior, malgrat la primera opció de Kalinic, que ha xutat per sobre del travesser. La resposta l’ha donat Josu, al 18’, quan amb tot a favor ha vist com un ràpid Adán desviava lleugerament el seu xut però prou perquè no anés entre els tres pals.
L’acció ha semblat despertar l’Atlético i Kalinic, girant-se bé dins l’àrea, ha xutat massa creuat. Però ha estat un miratge. El Sant Andreu ha continuat controlant les escomeses dels de Simeone –de nou a una llotja per sanció i amb Germán Burgos a la banqueta fent de primer– i, no només no ha patit en defensa sinó que ha estat molt a prop del 0-1. Les dues en accions d’Elhadji i les dues, de cap. En la primera, al 33’, ha estat el pal qui ha salvat a l’Atlético. En la segona, al 41’, Adán ha voltat per evitar el gol.
Al descans, per tant, s’ha arribat amb un Sant Andreu posant contra les cordes tot un equip de Champions i especialment nerviós al Cholo Simeone. Bon exemple d’això s’ha vist en els dos canvis introduïts abans del segon temps, posant tota l’artilleria que tenia a la banqueta amb l’entrada d’un campió del món, el francès Lemar, i de Rodrigo. Quedava clar que l’argentí temia per la sort en l’eliminatòria.
I els canvis han donat els fruits amb un Atlético de Madrid amb una marxa més i que ha aprofitat deu minuts nefastos del Sant Andreu. Primer, Lemar ha inaugurat el marcador amb un fort xut des de la frontal i després Kalinic ha anotat el segon rematant de cap una centrada de Correa des de la banda dreta. I per últim una genialitat de Correa ha suposat el 3-0 i el tancament definitiu de qualsevol opció.
El Sant Andreu, però, no s’ha enfonsat i ha tornat a equilibrar forces, en un tram final on ha tornat a apropar-se a l’àrea d’Adán, però de nou sense fortuna. A més, Vitolo ha anotat el quart rematant una passada de la mort de Saúl.
Tot i el 4-0, les sensacions de l’eliminatòria són molt positives. El Sant Andreu ha posat per moments –tant en l’anada com en la tornada– contra les cordes a tot un Atlético de Madrid. Ha faltat, potser, l’alegria que hagués suposat marca com a mínim un gol que, vistes les ocasions generades, s’ha merescut. A partir d’ara, es torna a la realitat de la Lliga amb l’objectiu de recuperar el terreny perdut i de lluitar per les places de promoció.
Fotografia: Elhadji ha tingut dues grans ocasions per avançar el Sant Andreu | Judit Andreu
