L’actual temporada del Sant Andreu s’està caracteritzant per ser-ne una d’emocions fortes. L’impecable paper en els tornejos d’eliminatòries l’ha conduït fins a la final de la Copa Catalunya i els setzens de final a la Copa del Rei. Després de vèncer el Calahorra, el conjunt andreuenc va ser conscient de la fita que havia aconseguit i del premi que l’esperava: enfrontar-se a un equip de Champions League i, en aquest cas, el destí va tornar a emparellar el Sant Andreu amb l’Atlético de Madrid. Si l’expectació en els dies previs a rebre el conjunt madrileny al Narcís Sala era grandiosa, la que viuen els jugadors i aficionats andreuencs el dia que es visita el Wanda Metropolitano és igual o superior. I l’ambició es manté: competir de tu a tu i, per què no, intentar remuntar el marcador advers de l’anada i donar la campanada.
El repte que tenen al davant és majúscul: viatjar a Madrid, tenint en compte que l’equip prové de Catalunya i amb el morbo afegit de representar la quadribarrada, sentir-se com un equip de l’elit en jugar en l’estadi més modern d’Espanya, el Wanda Metropolitano, i sent conscients que el resultat de l’anada és desfavorable, tot i que no estan sentenciats.
Els homes de Mikel Azparren han d’aprofitar aquesta cita per desconnectar de la dinàmica negativa en la qual es troben immersos en Lliga, i gaudir al màxim d’una experiència a la qual hi han accedit per mèrits propis i que, sens dubte, serà inoblidable. El club no ha volgut que ningú es perdi aquesta festa i viatjarà la plantilla al complet, inclosos els jugadors lesionats. Així doncs, homes com Llamas (ja amb l’alta mèdica) i Alcover, que es va lesionar de forma desafortunada en el darrer partit contra l’Horta, o els joves Guillem i Wander, seran partícips d’un viatge que marcarà les seves vides. Especialment a aquests dos últims, que formen part del filial i del juvenil respectivament, ningú no els hauria dit mai que trepitjarien la gespa d’un gran d’Europa amb les seves edats.
Malgrat que remuntar l’eliminatòria és difícil, el resultat de l’anada (0-1) deixa les portes obertes a qualsevol desenllaç. L’ambició dels quadribarrats no té límits, i això ha quedat demostrat en els precedents. Al Narcís Sala, els andreuencs van posar contra les cordes als matalassers durant l’últim tram de partit i, fins i tot, van tenir clares opcions d’empatar. Per veure un altre exemple, només fa falta retrocedir en el temps i fer memòria, tot recordant aquells 64 minuts en els quals el Sant Andreu va estar guanyant 0-1 al Vicente Calderón, l’any 2013.
El club ha atès els mitjans de comunicació en el dia previ al viatge i Azparren s’ha sincerat de forma contundent: “El missatge del partit d’anada és clar. Volem competir de tu a tu, aquesta samarreta s’ha d’honrar, aquests són els valors que m’ha ensenyat el Sant Andreu”. Respecte a l’estratègia que seguirà l’equip, el tècnic quadribarrat ha assegurat que “no només anem a defensar, tenim clar que buscarem la porteria rival”. Així i tot, ha salvat les distàncies confessant que “anirem respecte a un contrincant de tant nivell i dimensió”.
Per la seva banda, Simeone alinearà un onze semblant al del Narcís Sala, proveint de minuts a jugadors que no solen entrar tant en escena. “És una oportunitat pels jugadors que estan tenint menys minuts i necessiten demostrar perquè estan a l’Atlético, com Gelson i Kalinic”, ha apuntat el tècnic argentí en la roda de premsa prèvia al partit.
L’equip ha viatjat a primera hora del matí cap a Madrid des de l’Aeroport del Prat, farà nit a la capital després de disputar l’encontre i tornarà l’endemà.
Fotografia: Un instant del partit d’anada disputat al Narcís Sala | Judit Andreu
