El Sant Andreu continua sense saber trobar la victòria al Narcís Sala

Amb el nou empat (0-0) contra el Cerdanyola del Vallès ja es pot confirmar la mala dinàmica del Sant Andreu a casa. Dels últims 6 partits dels homes de Mikel Azparren al fortí andreuenc, només s’ha celebrat una victòria (contra la Pobla de Mafumet 2-0), i contra els vallesans s’ha tornat a repetir el mateix guió que en els altres enfrontaments, on tampoc es va sumar tres punts. Un equip que domina, crea ocasions, concedeix poc, però que no és determinant a l’hora de marcar gols, i d’aquesta manera es queda amb un empat, que deixa una sensació amarga i d’angoixa per les expectatives que estan dipositades en ell.

El matx ha començat força igualat, tot i la diferència de dinàmiques en comparació dels dos rivals. Però a mesura que avançaven els minuts, els andreuencs s’han anat apoderant del partit a través d’una molt bona circulació de pilota de banda a banda, que feia que la defensa dels visitants dirigits per Toni Carrillo deixés espais que tractarien d’aprofitar els davanters del Sant Andreu.

Sobretot en la primera meitat, els tres mitges puntes quadribarrats, Alfred, Alberto i Juanan, s’han mostrat molt actius en atacs, amb bones conduccions que desordenaven la defensa rival. De fet, les dues millors ocasions han nascut dels peus dels dos jugadors de banda. La primera ha estat una gran conducció d’Alfred, que en arribar a la frontal se l’ha deixat a Elhadji, que a la mitja volta ha fet una bona volea, que Miguel Ramos s’ha hagut d’esforçar per enviar fora. L’altra jugada destacada de la primera part ha vingut d’un bon contraatac de l’equip, culminat amb una bona acció tècnica de Juanan que ha retallat cap a dins però no ha pogut marcar.

Un cop finalitzat el descans, la tònica del partit no ha variat gaire. El Sant Andreu continuava portant tot el pes del joc, i el Cerdanyola de tant en tant s’aproximava a la porteria de Jose Segovia quan els homes de Mikel Azparren cometien alguna errada en defensa, o en l’elaboració de jugades ofensives. Fins i tot, l’ocasió més clara del partit ha estat a favor dels visitants, quan en una pilotada en llarg prolongada, Mario s’ha plantat davant la porteria andreuenca, però el seu xut ha sortit força desviat per culpa de l’efecte que li volia donar a la pilota.

Tot i la falta d’ocasions clares per fer gol, el Sant Andreu no ha deixat de competir i d’intentar-ho. En els últims minuts ha apretat més que en tota la resta del partit. A base de centres laterals, pilotes aturades, córners, els andreuencs no han deixat d’insistir en els tres punts i han tancat al seu rival en el seu propi camp. L’acció on han estat més a prop del gol ha estat en una jugada assajada on David López ha posat una bona pilota a Òscar Muñoz, que amb el cap ha canviat la direcció de la pilota, la qual s’ha passejat a menys d’un metre per davant de la porteria del Cerdanyola, sense que cap jugador andreuenc pogués fer el gol de la victòria.

Sense dubte, el contrast amb els resultats que l’equip treu fora de casa no ajuda a explicar perquè el Sant Andreu no aconsegueix sumar victòries, quan a més a més s’ho mereix per joc. Però bé, el futbol és així d’inexplicable i les conclusions que es poden extreure són moltes, i poden ser ben diferents, però al final tot es resumeix en què la pilota entri o no.

Fotografia: Un instant del partit | A.Giménez