Fent un símil més que apropiat amb el ciclisme, el Sant Andreu ha arribat a la meta de l’etapa reina d’una gran volta. Malgrat perdre la imbatibilitat com a local, el conjunt andreuenc va demostrar garanties d’equip amb ofici al camp del Vilafranca, fet que dóna esperança a l’equip de Mikel Azparren per aspirar a fer una temporada interessant. Ara bé, després de les grans etapes i del desgast que suposen arriben els dies trampa, on tota la feina feta es pot consolidar o anar-se’n en orris en un tancar i obrir d’ulls. La visita dels andreuencs a terres osonenques per enfrontar-se al Manlleu és l’exemple més clar d’aquest fet.
Després d’11 jornades d’aquesta temporada al grup V de la Tercera Divisió, el proper rival del Sant Andreu encara no ha guanyat cap partit. El Manlleu ha aconseguit els sis punts que té a la classificació fruit d’empats i ha perdut els cinc altres compromisos que ha tingut fins ara. El conjunt de Miquel Muñoz, per tant, no es pot permetre seguir ensopegant i necessita un triomf urgentment si vol sortir de la zona de descens, que s’ha convertit en hàbitat permanent pels osonencs: són penúltims només per davant del filial del Sabadell, amb qui comparteix el malaurat honor de ser els únics equips que aquesta temporada no han pogut sumar cap victòria.
El Manlleu està ferit i això el converteix en un equip perillós, una situació molt similar a la que vivia la temporada passada quan va aconseguir vèncer per 2-0 als quadribarrats en un partit dominat, en gran part, pel conjunt dirigit llavors per Manolo Márquez, que va ser cessat la setmana següent. El Sant Andreu s’enfronta a un Manlleu que, malgrat els primers mesos de competició que ha fet, compta amb jugadors contrastats i de talent a la defensa, com Albert Canal i Ot Bofill a la defensa, el polivalent Seuma al mig del camp i el sempre perillós Manel Sala a la davantera, capaç de marcar gols inversemblants del no res.
A l’altra cara de la moneda, l’equip dirigit per Mikel Azparren viu un moment dolç malgrat haver caigut en els darrers dos partits disputats al Narcís Sala. Els andreuencs van aconseguir la primera victòria a domicili a Vilafranca i no perden lluny de casa des de fa gairebé dos mesos quan el Terrassa va superar els quadribarrats per 2-0. La cinquena posició amb 17 punts, a quatre del primer dels llocs de playoff, dóna tranquil·litat i bones sensacions a la plantilla. No obstant, el Sant Andreu vol millorar el registre de cinc de 15 punts aconseguits com a visitant. Un triomf podria apropar l’equip a la zona de promoció ja que el tecert i quart classificats, Vilafranca i Palamós, s’enfrontaran en un dels partits més interessants d’aquesta jornada.
Mikel Azparren segueix tenint algun maldecap a l’hora de confeccionar un 11 de garanties a causa de les baixes que arrossega l’equip. Luismi i Sekou segueixen recuperant-se de les seves lesions i aquesta setmana Jorge Muñoz i Ton Alcover estan sancionats després de veure la cinquena amonestació de la temporada en el darrer matx contra l’Olot. Els qui podrien tornar a entrar a la convocatòria són David López i Alberto Carroza, aquest últim després de dos mesos aturat.
Azparren manté un discurs d’alerta i serenor abans del xoc d’aquest diumenge. En declaracions a Barcelona Televisió, el tècnic navarrès apunta que qualsevol partit a la categoria “costa molt i més quan surts fora”. Malgrat la mala dinàmica que arrossega el Manlleu, l’entrenador dels andreuencs avisa que “a casa, al seu camp i amb la seva gent són un equip perillós i en som conscients”. El Manlleu, per la seva part, també tindrà dues baixes importants de cara a aquest duel: Marc Garcia i Óscar Uroz, en ambdós casos per sanció després de ser expulsats a Terrassa.
Fotografia: Sense Sekou, David Toro ha d’agafar el relleu de golejador de l’equip | J. Andreu
