Ara fa poc més d’un mes, en Manuel Camino va decidir tornar a agafar les regnes de la Unió Esportiva Sant Andreu després del conflictiu, erràtic i fugisser pas de Dinorah Santa Ana pel club quadribarrat. Aleshores, en el seu cap, ja tenia un model de club que, de totes totes, en aquesta segona etapa vol aconseguir fer realitat.
De mica en mica, en intervencions als mitjans de comunicació i amb moltes converses amb socis i simpatitzants, els aficionats es van assabentant de les línies mestres de la seva gestió: pagament dels deutes, disminució de la despesa, potenciació del futbol base, consolidació esportiva del primer equip en la categoria actual, projecció de l’entitat en el teixit associatiu de Sant Andreu i potenciació de la cultura en el si del club.
La presentació del primer equip de bàsquet (que jugarà a Tercera Divisió Catalana) i de futbol (a Tercera Divisió) va ser una clara prova d’aquesta voluntat d’agermanar esport i cultura. La disputa del V Trofeu Memorial Narcís Sala contra el FC Martinenc va ser molt més que un espectacle esportiu gràcies a la música interpretada a peu de gespa per la Banda Simfònica Manyanet Sant Andreu, amb el patrocini del concessionari oficial de Citröen Auto Eco del carrer de Sant Adrià.
De fet, l’acte va començar amb la interpretació de dues composicions (Concerto d’amore, de Jacob de Haan, i Alvamar, de James Barner) molt aplaudides pel públic que estava situat principalment a la graderia de tribuna. Després d’aquesta introducció musical van trepitjar la gespa les autoritats: Manuel Camino, president del club; José García, vicepresident del club; i Juanjo Isern, vicepresident de la Federació Catalana de Futbol. Tots ells van saludar l’aparició del primer equip de bàsquet amb el seu entrenador, Josep Gallemí. En el seu discurs va destacar la proesa de l’ascens i va convidar els aficionats a recolzar l’equip.
La música va tornar a fer vibrar el públic al compàs de la Marche du toréador, de Georges Bizet, després de la presentació de tots i de cadascun dels jugadors del primer equip de futbol, del seu delegat, Miquel Jové, i del cos tècnic encapçalat per Manolo Márquez. I aleshores es va fer el silenci per escoltar les paraules dels protagonistes i les autoritats: el capità, l’entrenador i el vicepresident de la federació van estar molt correctes i encertats; però la intervenció que va fer pujar la temperatura emocional i van esperonar els ànims dels seguidors andreuencs reunits al camp van ser les de Manuel Camino.
En el seu discurs, ben elaborat i expressat amb molta convicció i en un to mesurat i seré, es va atrevir a demanar l’impossible (guanyar tots els partits) però sobretot va exigir compromís amb la samarreta, lluita aferrissada fins el xiulet final i sentiment quadribarrat; i també, en una línia no tan tòpica pròpia d’aquestes ocasions, respecte a la figura arbitral, comportament modèlic per servir d’exemple als més joves i capteniment responsable en tot moment.
Aquesta barreja de fites idealistes i principis pràctics, amb el fons d’honestedat que tothom que el tracta percep immediatament, va conferir a la seva intervenció una gran credibilitat i un equilibri propi d’un bon lector de Cervantes, com és el seu cas, que van ser valorats amb molts aplaudiments que traspuaven la il·lusió que ja es va palpant en l’ambient envers la pròxima temporada.
L’acte de presentació es va tancar amb dues interpretacions molt emocionants: la Santa Espina i l’himne de la Unió Esportiva Sant Andreu, Flames i ginesta, on la música i la delicada veu de la soprano Natalia Sánchez van aconseguir entelar alguns ulls amb llàgrimes i desafinar alguna veu per l’emoció. Aquest és, precisament, un dels propòsits de l’art: sublimar i embellir les emocions; i per això Manuel Camino vol apropar l’esport a la cultura: ahir va ser un exemple.
En l’apartat esportiu, el trofeu es va quedar a casa perquè la UE Sant Andreu va guanyar el FC Martinenc per 1-0 (amb una diana de Carlos Martínez a la segona part) en un partit bastant igualat del qual no es poden extreure gaires conclusions perquè hi van haver molts canvis. Tanmateix els comentaris dels aficionats quadribarrats eren força positius i la gent va sortir molt satisfeta del Narcís Sala.
Fotografia: Banda Simfònica Manyanet Sant Andreu al Narcís Sala | Xavier Orts
