Després de repassar ahir el joc de la pilota i el joc de les boles, avui tanquem aquesta sèrie de dos articles sobre els jocs a Sant Andreu entre els segles XVIII i XX amb els esports més coneguts i més seguits per la població andreuenca. Es tracta del futbol, el tennis, el ciclisme, el motociclisme i el rugbi.
El primer club de futbol andreuenc, de vida efímera, va ser l’Escocès Futbol Club que durant l’any 1900 va disputar diversos partits, amb jugadors majoritàriament escocesos i anglesos de les fàbriques de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. El 1909 va reaparèixer el futbol al poble amb la fundació del Futbol Club Andreuenc. Aquest club ens va fer conèixer el futbol, servint-se d’un camp que tenien arrendat en el seu començament davant del laboratori del senyor Borrell, a l’actual avinguda Meridiana. L’augment constant d’aficionats, va obligar a l’entitat a fer-se amb uns terrenys al final del carrer Gran de Sant Andreu, darrera la masia de Can Tisó on posteriorment s’hi van ubicar les casernes.
L’any 1911, del FC Andreuenc se’n van separar alguns jugadors per disconformitats i van anar a parar a la societat Avenç Nacionalista Republicà, per tal de fer un nou club. Aquell va ser conegut amb el nom d’Avenç de l’Esport Futbol Club i durant uns quants anys jugà a la primera divisió catalana. Amb els anys va sorgir la idea de tornar a formar un club comú, la qual cosa portà el 1925 a la creació de la Unió Esportiva de Sant Andreu.
A nivell estatal la UE Sant Andreu, amb Narcís Sala com a president, va aconseguir pujar dos cops pujar a Segona Divisió, estant als anys 50 durant tres anys a la categoria i després novament 8 anys més als anys 70 del segle XX. D’aquest club han sortit diversos jugadors destacats que han jugat en diversos equips de Primera Divisió i han guanyat fins i tot títols estatals.
L’any 1924, degut a la bona voluntat del Marquès d’Alella, es va fundà en els terrenys de l’antic Vapor de Fil, tocant a la rambla Fabra i Puig, el Club Esportiu de les Filatures. El club estava format per treballadors de la fàbrica Fabra i Coats i anys més tard va adoptar el nom de Club Esportiu Fabra i Coats. Va ser el segon club de futbol més important de Sant Andreu, jugant molts anys a Tercera Divisió i arribant a disputar dos cops la promoció d’ascens a Segona Divisió.
El CE Fabra i Coats i la UE Sant Andreu van tenir molta rivalitat entre ells. Va ser fins que el 1970, quan el CE Fabra i Coats –que el 1965 s’havia passat a anomenar Atlètic Catalunya CF– es va fusionar amb el Club Esportiu Comtal per crear el Barcelona Atlètic, que seria el filial del Futbol Club Barcelona. Molts són encara els andreuencs que recorden jugar al filial blaugrana al camp de la Fabra i Coats, fins que a mitjans dels anys 80 va marxar definitivament al Mini Estadi.
Altres equips que es van fundar aquí i que van ser més modestos van ser el FC Olímpic, SC Catalònia, el Club de la Rosa, el Bloc o el CD Ferroviari, format per obrers ferroviaris dels Tallers del Nord. Tots ells van desplegar una gran activitat a Sant Andreu de Palomar, tot i que amb menys sort quela UE Sant Anreu i el CE Fabra i Coats.
Pel que fa a altres esports, el 1920 al pati de l’antiga masia de Can Magarola es va començar a practicar el tennis entre les nois que constituïen el Grup Feminal, adherit al Centre Popular Catalanista de Sant Andreu. El ciclisme també va ser un esport distingit, que va aparèixer al nostre poble l’Associació de Ciclisme Esportiu. Aquesta entitat posteriorment es va adherir a la Unió Esportiva Sant Andreu.
D’altra banda, el 1927 es va crear el Moto Club Sant Andreu, amb motiu d’una excursió entre amics al poble de l’Ametlla. En la festa de Sant Cristòfol –patró dels automobilistes– la gent portava els seus vehicles a beneir davant l’altar aixecat pel Moto Club Sant Andreu al passeig Fabra i Puig, concretament al Bar Lyon. Entre els seus socis hi havien dos campions d’Espanya de curses de velocitat amb motocicleta, J. Faura dins la categoria de 500 cc i Manuel Alegre a la de 250 cc.
Finalment, un altre esport que també va estar força arrelat a Sant Andreu de Palomar va ser el rugbi. L’any 1921 es va fundar a el club Los Diablos Rojos, que a finals dels anys 20 del segle XX va arribar a ser un dels clubs més importants de Catalunya. El 1923 es va establir un altre club en el camp de la masia de Can Noera, a la Sagrera, que posteriorment va ser reforçat per la Penya Melé.
Fotografia: Avenç de l’Esport FC, campió de Catalunya la temporada 1920-1921 | Arxiu
