El pitjor dels escenaris possibles es va acabar complint sobre l’activitat de la companyia japonesa a les tres plantes de Barcelona i rodalies. Els missatges negatius que els seus directius van anar filtrant al llarg dels darrers mesos està clar ara que van ser una preparació per comunicar la decisió definitiva que ja havien madurat: la seu que s’havia de sacrificar a Europa havia de ser la de Catalunya en benefici de la de França perquè Renault és un soci preferent.
Qualsevol moment és dolent quan s’anuncia que una empresa amb 3.000 treballadors directes i més de 20.000 indirectes tanca les seves portes, però en el context de recesió socioeconòmic actual provocat per la pandèmia encara el fa més traumàtic.
El nombre resultant d’aturats d’aquest tancament s’haurà de sumar als treballadors que ja han perdut el seu lloc de feina, als que estan en situació d’ERTO, als autònoms que no han ingressat diners, als empresaris que han ralentitzat la producció, etc. La llista seria llarguíssima perquè la crisi afecta gairebé tothom.
Ara bé, el cas Nissan és com la culminació de tota aquesta cadena de desgràcies tant per la seva conseqüència inmediata en milers de persones i les seves famílies com pel moment en què ha esclatat, quan sembla que l’economia pot anar recuperant a poc a poc el seu ritme.
Si no hi ha un pla de futur, l’impacte és immens per la pèrdua de múscul de Catalunya en el sector automobilístic, un dels puntals tradicionals de la indústria catalana, i andreuenca, s’ha de recordar La Pegaso a La Sagrera o Mercedes-Benz a Bon Pastor, però també des de la vessant social, veïnal, fins i tot amical. Quants lectors coneixen alguna persona que treballa a Nissan? De ben segur que n’hi ha molts. El que escriu aquestes ratlles en coneix dues persones.
Per aquest motiu, és lògic que els carrers de Sant Andreu fossin ahir escenari d’alguna de les diverses mobilitzacions que també es van dur a terme a la ciutat i a altres indrets del territori metropolità.
Uns 150 manifestants, intentant mantenir les distàncies i amb mascaretes, van procedir a tallar la cruïlla Meridiana amb Fabra i Puig cap a les 20h fins que els Mossos d’Esquadra van decidir intervenir cap a les 20:50h. Aleshores la concentració es va convertir en una marxa que va pujar el passeig i es va anar disolent pacíficament.
Fotografia: uns joves de la Xarxa de Suport Mutu de Sant Andreu al tall de la Meridiana | Jesús Manzano
