El passat dijous 12 de març l’Ajuntament va publicar el llistat definitiu d’establiments emblemàtics. Aquest catàleg suma un total de 228 comerços, després de descartar-ne 161 del total que hi havia en suspensió de llicències des del 2014. La majoria d’aquests establiments es troben als districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, però tot i això a Sant Andreu també hi ha prop d’una desena de botigues que han resultat catalogades dins el Pla Especial Urbanístic de Protecció dels Comerços Emblemàtics.
El pla classifica els comerços a partir de tres categories. La primera inclou 32 establiments de gran interès. El consistori estableix que hauran de conservar tots els elements patrimonials. Això vol dir que no es pot modificar res, ni tan sols moure de lloc una prestatgeria o un llum. D’entre aquests 32 establiments només hi ha un comerç andreuenc: la centenària Farmàcia Guinart (carrer Gran de Sant Andreu, 306).
Fundada l’any 1896 per Anselm Guinart i González, aquesta farmàcia conserva pràcticament intactes tots els seus elements modernistes. A la façana s’hi pot observar el treball de ferro forjat amb formes ondulades com a motiu decoratiu als extrems i les portes. A l’actualitat, aquestes portes són de fusta, però originàriament la seva part inferior era de marbre. Cal destacar també la ceràmica, en blau i groc, elaborada als forns Xumetra de Sant Andreu de Palomar.
El segon grau de protecció inclou 152 botigues, i engloba aquells establiments que conserven elements patrimonials de forma parcial que també s’hauran de preservar. Dins aquest grup trobem set comerços andreuencs: Vinos y Licores García (Gran de Sant Andreu, 278), la merceria Perelló (Gran de Sant Andreu, 261), la matalasseria F. Lázaro (Gran de Sant Andreu, 184), la cansaladeria Puig (Gran de Sant Andreu, 147), l’estanc Sant Andreu (Ajuntament, 13), la fleca Girabal (Servet, 34) i la farmàcia Franquesa 1842 (Gran de Sant Andreu, 260).
La tercera categoria inclou 42 comerços i només estableix la protecció d’alguns elements paisatgístics dels mateixos. Malauradament, cap establiment comercial andreuenc es troba catalogat dins aquesta selecció.
I és que, en general, Sant Andreu de Palomar ha estat un dels més afectats per la reducció del catàleg d’establiments emblemàtics protegits, ja que ha passat de tenir-ne 40 a disposar-ne només 8. De la selecció inicial han estat descartats espais tan exemplars com el Versalles o tots els comerços tradicionals de la Plaça Mercadal, com la xarcuteria Gash, la cistelleria Estrada o la ganiveteria Méndez, entre d’altres.
Amb aquesta selecció definitiva s’aixeca la suspensió de llicències decretada fa un any i s’obrirà la veda per a fer reformes i enderrocs d’aquests espais. L’argumentari del consistori respon a tres raons. En primer lloc s’han exclòs perquè no disposaven d’elements d’especial interès que fossin tangibles; en segon lloc, perquè tenien menys de 50 anys d’antiguitat, i en tercer lloc, perquè són botigues que ocupen edificis sencers que ja han estat catalogats. La realitat és especialment preocupant pels comerços de la Plaça Mercadal que, amb les obres del mercat a tombar, veuen perillar el seu futur immediat en no tenir cap protecció davant la Llei d’Arrendaments Urbans.
En aquest sentit, el secretari de l’Associació d’Establiments Emblemàtics, Josep Maria Roig, ha afirmat en declaracions a Ràdio Barcelona, que el llistat “arriba tard i podria tenir en compte més aspectes” i ha assegurat que l’Ajuntament no els ha escoltat, i que buscaran aliats i presentaran al·legacions per aconseguir que es reconeguin molts establiments que han resultat descartats.
A banda d’això, el catàleg d’establiments emblemàtics, que s’emmarca dins el Pla Especial de Protecció i Potenciació de la Qualitat Urbana, estableix unes àrees on es limiten actuacions urbanístiques i de paisatge urbà per preservar els valors de l’espai públic, entre les que hi ha el casc antic de Sant Andreu de Palomar. El què es vol evitar, segons paraules d’Antoni Vives, tinent d’alcalde, és que “cinc o sis baixos s’eliminin, es col·loqui el cartell d’una franquícia i aquell carrer deixi de tenir l’originalitat que tenia”. En qualsevol cas, la polèmica està servida, ja que el Pla de Protecció d’Establiments Emblemàtics només preserva l’immoble com a tal, però no pas l’activitat comercial del mateix.
Fotografia: Farmàcia Guinart, un dels establiments emblemàtics | Isaac López
