Per a concloure aquesta sèrie sobre petites indústries i alguns arts i oficis de Sant Andreu, avui parlarem sobre més comerços que es s’hi van establir entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Es tracta dels transportistes, les fusteries, els drapaires, els establiments de pesca salada, els magatzems d’oli, les ferreries, els graners, els basters, les lleteries, els torners, els rellotgers, les matalasseries, les saboneries, els dentistes i les farmàcies.
Els transportistes, més coneguts com a recaders, es dedicaven a transportar els materials de les petites fàbriques de teixir que hi havia llavors. El primer va ser el pare de Josep Gros, establert a una casa de camp de l’avui carrer Montpeller. Després s’hi van afegir els negocis de Josep Pujades, avi del dramaturg Ignasi Iglésias, i el de Marià Ràfols que va comprar posteriorment l’esmentat Josep Pujades.
No sabem quan es va obrir la primera fusteria, però el 1926 es comptaven ja disset establiments d’aquest ofici, un modelista i un escultor tallista. L’any 1820 va iniciar la seva activitat el primer negoci de drapaires, propietat de Joaquim Roca, i després es van establir Victor Martí, el senyor Serafí i J. Lluís entre d’altres.
Pel que fa als establiments de pesca salada, els més antics que sapiguem, oberts a la segona meitat del segle XIX, són el del senyor Piera, el del senyor Jaumot i el d’Evarist Aimerich. Tots ells van obrir al mercat de Sant Andreu. De magatzems d’oli en el segle XIX se’n comptaven tres: el de Narcís Saladrigas, el de Josep Millàs i el de J. Roca Corista. Tots ells establerts tots al carrer Major.
De ferreries, sabem que del 1686 datava una oberta al carrer Gran de Sant Andreu. Però la més antiga que es recorda estava a la Riera de Sant Andreu on hi ha la farmàcia Clapès –abans Vinyes– i que era propietat d’uns avantpassats d’aquests últims. Van seguir després les ferrerires d’Ignasi Verdaguer, del senyor Bonaventura i de Jaume Pujol.
L’any 1885, existien els graners de Miquel Guardiola –Can Paixalet–, Vicenç Guardiola, Gabriel Condal, Ramon Parera, Ramon Trias, Gabriel Feliu i el de la família Vinyes-Arús. Pel que fa als basters, el més antic del qual es té memòria era del senyor Xapellí, seguit pel de Miquel Oliver Peredejordi i el seu successor Joaquim Bagueria.
El 1875 les lleteries més conegudes eren Can Baliarda, al carrer homònim; Can Maco, al carrer Servet; Can Ponent, al carrer Santa Coloma; Can Parellada-Palau, al carrer Abat Odó; i Can Serrallach, que era el pare del doctor Narcís Serralach. Referent als torners, cap el 1850 es va establir l’obrador de Jaume Xumetra al carrer Gran de Sant Andreu. Posteriorment se’n va establir un altre al mateix carrer i un tercer al carrer Virgili.
El rellotger més antic del que es té constància estava al carrer de l’Ordre –actualment carrer Ignasi Iglésias– i posteriorment es van establir els germans Cussó, al carrer Gran de Sant Andreu, i els senyors Josep Ximeno i J. Puigferrat, que van tancar quan van morir. Després va obrir també la rellotgeria del senyor J. Carreras, establerta a la plaça Comerç i de la qual se’n conserva el famós rellotge.
Abans de 1870 es comptaven dues matalasseries, que eren la de J. Vila –el Sastret– i la de J. Pujol. Després es van establir la del Xic Ressalat, la de Jacint Casademunt i el 1892 la de Frederic Làzaro, entre d’altres. Pel que fa a les saboneries, el 1882 va obrir a Sant Andreu de Palomar la petita fàbrica de sabó del senyor Josep Soldevila i Solerque posteriorment va arribar a ser alcalde del nostre poble.
El primer dentista del que es té record va ser el barber Climent Batista. Posteriorment es va establir al carrer Gran de Sant Andreu el senyor J. Camps, que també era barber. D’altra banda, al segle XIX la primera farmàcia va ser la del senyor Joan Franquesa, que és la més antiga tot i que en el passat va tenir altres propietaris. Després també van aparèixer les farmàcies de Joan Vinyas, Josep Vintró, Joan Guinart, Joan Raspall, R. Nadal, J. Dencàs i Josep Bogunyà.
Fotografia: Interior de la Farmàcia Franquesa | Família Franquesa