Andreuenc inicia una sèrie de quatre articles repassant la història de petites indústries i alguns arts i oficis del nostre poble. Gràcies a les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar de mossèn Clapés, farem un breu repàs en diversos articles dels molts oficis i tallers que anaren apareixent a Sant Andreu al llarg de la seva història. Avui parlarem de les fleques, els gerrers, els clavetaires, els quincallaires i les esparteries.
A excepció dels comerços bàsics, com ara el forn, la carnisseria, la taverna i el ferrer, que existien ja des de l’època medieval, els comerços a Sant Andreu van començar a aparèixer al segle XVIII. Segons el Diccionario geográfico universal (1832), la indústria andreuenca consistia en tres fabriques de filats i tres de teixits de cotó, dues gerreries, tres forns rajolers, i catorze o quinze forns de pa que proveïen en gran part Barcelona.
Les fleques no es podien establir sense l’autorització reial i, l’any 1510, Barcelona va obtenir del rei la facultat d’autoritzar els establiments de forn de pa en tots els llocs del seu territori. El forn mes antic de Sant Andreu de Palomar estava a la plaça de l’Església i, al segle XIX, era conegut per Ca la Maria de la Paula. En aquest forn públic, els pagesos portaven el seu blat, i podien fer el seu pa. Va ser enderrocat el 1925 durant l’obertura del passeig Torras i Bages. Al nostre poble sempre hi va haver un nombre excessiu de forns, en contraposició a l’escassesa que hi havia a Sant Martí, Horta i el Poble Nou. L’any 1931, a Sant Andreu de Palomar hi havia 34 fleques.
Relacionat amb el blat, sabem gràcies a mossèn Clapés que un senyor d’origen francès que vivia a Sant Andreu establí la primera farinera a peu de la Riera d’Horta, a la Sagrera, i era coneguda encara amb el nom de Farinera Gran. En el seu lloc actualment hi ha l’edifici on estava el taller d’automòbils Hispano Suiza.
L’ofici de gerrer existeix a Sant Andreu almenys des de el segle XVIII, quan Josep Estapé va fundar un establiment a l’antic carrer Tramuntana (avui Gran de Sant Andreu). El taller es trobava en un casal quasi al davant del carrer Ninyo (ara Guardiola i Feliu). Aquest mestre gerrer fabricava amb argiles extretes de les terres de barriada de Santa Eulalia. El 1844, va traslladar l’antiga gerreria a casa seva, al carrer Servet, 28. El seu net, Josep Estapé a partir de 1854 també va començar a fer olles i l’any 1929 va tancar el negoci.
A l’últim terç del segle XIX s’establia un clavetaire al carrer Major, el Senyor Grau. Aquest establiment va ser molt famós per la qualitat de la construcció dels seus claus de ferrer. Però quan el seu fill –l’últim propietari– va morir, el negoci també va tancar. Poc després, la casa on s’exercia l’ofici va ser enderrocada per a obrir el carrer Malats.
Els primers quincallaires que hi va haver a Sant Andreu eren els passavolants que venien els diumenges a mercat a posar parada a la plaça Vella, que era el lloc de venda i proveïen a la població d’objectes de quincalla. El primer que va decidir posar una botiga fixa al poble va ser el senyor Palés, a començament del segle XIX. La botiga va existir fins després de la Guerra Civil.
Les esparteries més antigues del poble eren: Can Menut, Can Bajoc, Can Sol, Ca la Soroll, l’establiment del senyor Robert i Can Vinyes, una botiga que va desaparèixer quan van eixamplar la porteria de la fàbrica Alsina, tots establerts al carrer Gran de Sant Andreu.
Fotografia: Fleca Girabal, un forn centenari de Sant Andreu | Jordi Petit
