En els últims anys els comerços de Sant Andreu de Palomar han evolucionat i canviat degut a la crisi. És normal que els comerços variïn amb el temps, però en els darrers anys aquest procés s’ha accentuat com a conseqüència d’una situació econòmica adversa excessivament prolongada.
Abans de la crisi, desenes de bancs obrien oficines al nostre poble. Grans oportunitats, crèdits fàcils i estalvis teòricament segurs a bons interessos. Així s’anaven omplint els carrers andreuencs de bancs i caixes fins el 2009. La recessió ja havia arribat feia un any i mig, però la maquinària de les entitats financeres encara no ho notava. Però un cop l’economia es va acabar d’enfonsar, les caixes van desaparèixer i els bancs van començar les seves fusions.
Però per a la població ja era massa tard, sense liquiditat i amb un retrocés del consum molts comerços ja no es podien fer front als pagaments i es van començar a tancar. La majoria dels bars van passar a mans xineses i la crisi es reflectia en les noves botigues, els comerços de compra d’or, que van tenir un boom entre 2008 i 2011. A Barcelona –per posar un exemple– entre 2010 i 2011 es van arribar a obrir entre 2 i 3 botigues d’aquest tipus a la setmana.
Mentre el preu de l’or es disparava i l’economia s’enfonsava, van ser molts els andreuencs que per necessitats extremes van haver de vendre’s joies i records familiars per a poder obtindre una petita quantitat de diners per a fer front a les despeses diàries. Mentre, l’atur pujava al mateix nivell que les cues per obtenir menjar i apareixien els primers grups de gent davant dels supermercats esperant recuperar el menjar que es llençava.
Però la crisi havia de seguir, la gent gastava el menys possible i llavors van fer fallida el cinema Lauren Sant Andreu (2011) i les agències de viatges. Tot i les unificacions de diverses companyies i les posteriors suspensions de pagaments, primer Marsans el 2010, i posteriorment altres com Vibo el 2012, van abandonar Sant Andreu de Palomar deixant als pocs que s’aventuraven a viatjar amb menys atenció de proximitat.
El 2013 va ser l’any de les botigues de cigarretes electròniques. Se’n va arribar a obrir una al costat de cada estanc, però la moda no va arribar a durar ni un any. El descens del seu interès, i el fet de que tampoc es poguessin utilitzar cigarretes electròniques en els establiments de pública concurrència, van acabar de sentenciar-ho. Ara quasi totes aquestes botigues ja estan tancades.
L’altre boom d’aquell any van ser els forns de pa, les fruiteries, botigues de roba i les cafeteries però molts d’aquests comerços obriren i tancaren en menys d’un any. Moltes d’aquestes botigues es van obrir amb capital xinès i al principi els mateixos xinesos despatxaven, però el descens de vendes va provocar un nou canvi que aquest cop va afectar al personal de les botigues.
Per a atraure més a la gent, el personal que va començar a treballar era d’origen europeu o sud-americà. A més, les produccions Made in China es van canviar per les Made in PRC, que semblaven les sigles d’algun altre estat però que en veritat volien dir el mateix (People’s Republic of China).
El 2014 ha estat potser l’any de l’equilibri, ja no han tancat tants comerços i els que han pogut resistir encara es mantenen. Però l’any nou ha portat una nova crisi. Les noves lleis sobre els vells arrendaments han provocat el tancament de diverses botigues de tota la vida, que amb els nous lloguers no han pogut fer front a les despeses. A veure què ens depara el 2015.
Fotografia: Vista del carrer Gran de Sant Andreu a finals de 2011 | Andreuenc
