Els primers comerços establerts al nostre poble foren la taberna, la ferreria, la carniseria i el molí. Tot i la seva antiguitat, altres comerços més moderns han quedat molt arrelats a Sant Andreu degut a les seves nissagues i tradició, aquests comerços són les farmàcies.
Potser pel seu rerafons esotèric i màgic que tenien les seves “pocimes” fins a la segona meitat del segle XIX o potser per la solució a les malalties que oferien, les farmàcies sempre han estat un comerç molt estimat i respectat arreu de món. Els farmacèutics a més, actualment, per preservar aquest encant conserven molts d’ells productes, aparells i instruments antics.
Com ja hem comentat, no són tant antics com altres establiments, de fet, fins el 1445 no s’establí el gremi dels apotecaris (farmacèutics). La més antiga de Catalunya data d’aquells moments i la trobem a Llívia (Cerdanya) i la més antiga de Barcelona (data de 1561) és la farmàcia Pradell, situada al carrer Sant Pere Més Baix 52. Però i a Sant Andreu?
Ara hi ha moltes, però segons mossèn Clapés, a Sant Andreu a principis del segle XX hi havia vuit farmàcies: “la del senyor Joan Franquesa, la de Joan Vinyas, Josep Vintró, Joan Guinart, Joan Raspall, R. Nadal, J. Dencàs i Josep Bogunyà”.
La més antiga és la Farmàcia Franquesa, fundada el 9 de novembre de 1842 a l’actual carrer Gran de Sant Andreu 260, en canvi, la única que sempre ha estat en mans de la mateixa família ha estat la Farmàcia Guinart, fundada el 1896 al carrer Gran de Sant Andreu 306.
Fotografia: Jordi Petit
