Avui es compleix el bicentenari del naixement de Pons i Gallarza

A Sant Andreu va néixer i va viure la seva infància i primera joventut.

Si Sant Andreu no hagués estat annexionat a Barcelona el 1897, probablement avui ben poc, o potser ningú, recordaria que el poeta impulsor dels Jocs Florals Josep Lluís Pons i Gallarza havia nascut a Sant Andreu de Palomar el 24 d’agost de 1823, ara fa exactament dos segles.

Però ve-t’ho aquí que Pons, que l’any vinent farà cent trenta anys de la seva mort a Palma de Mallorca, va néixer a Sant Andreu de Palomar quan encara era Sant Andreu de Palomar i per aquest motiu un dels carrers més significatius de l’antic poble porta el seu nom i, fins i tot, a la wikipèdia reflecteixen meticulosament aquesta dada, a més de ser recordada per uns pocs lletraferits.

L’adjudicació del nom té precisament molt a veure amb l’agregació de 1897, quan Sant Andreu de Palomar va deixar de ser Sant Andreu de Palomar, vull dir, de tenir ajuntament propi, perquè de ser, érem, som i hi serem, i ens van penjar la llufa convertint-nos en barcelonins. Aleshores, la nova metròpoli engrandida es va trobar que hi havia triplicació, quadruplicació i quintuplicació de noms, i al carrer de Sant Llorenç, quan al 1907 van fer dissabte del nomenclàtor barceloní, li van posar Pons i Gallarza.

La veritat és que van canviar molts noms de carrers. A Sant Andreu, com els regidors eren majorment catalanistes, van sorgir noms com Pons, però també Coroleu, Neopàtria, Cuba, Burriana, més o menys nostres o propers; en canvi, a d’altres zones de la ciutat, amb majoria republicana radical, sortirien els Guadiana, Màlaga, etc.

Però, tornem al Pons del qual celebrem el bicentenari del naixement sense els escarafalls de 1994, quan es va commemorar el centenari de la seva mort amb la visita a Sant Andreu del seu eminent nét, llavors president del Congrés de Diputats i antic ministre, Fèlix Pons.

La raó del naixement de Pons I Gallarza a Sant Andreu va ser circumstancial. José Pons era mariner, pilot naval, fill de Ciutat de Mallorca i la mare, Maria Gallarza, era madrilenya. El vaixell en què navegava el pare tenia base al port de Barcelona i desprès d’un temps a la ciutat anaren a viure a Sant Andreu.

Josep Lluís Pons i Gallarza va ser batejat al dia següent de néixer a la parròquia de Sant Andreu de Palomar. Van ser padrins gent de pagès, andreuencs que conreaven la terra. Anà a escola a Sant Andreu i l’agost de 1835, quan feia 12 anys, començà les classes de dibuix amb el mestre Ramon Torras. Ja universitari estudià a Barcelona i a Palma per llicenciar-se en Dret el 1850. Guanyà oposicions a professor d’Institut a Barcelona, sent catedràtic de retòrica i poètica, matèries que ensenyà fins a la seva jubilació el 1992.

Casat a Palma el 11 d’abril de 1852, col·laborador habitual de la premsa, amic dels lletraferits prominents de l’època, va ser un dels mantenidors dels Primers Jocs Florals moderns, impulsor de la iniciativa, amb en Milà i Fontanals, Victor Balaguer, Antoni de Bofarull, Rubió i Ors, Joan Cortada, Isabel de Villamartin i Miquel Victorià Amer.

Vinculat al món jocfloralista, presidí els de Barcelona entre 1870 i 1878 sent poeta reconegut al seu temps i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres. Diputat provincial a Mallorca en els primers anys del règim de la Restauració, el propi rei Alfons XII li el va convidar a una excursió marítima entre Mallorca i el port de Maó. També formà part de diverses entitats benèfiques, presidí en diverses èpoques l’Ateneu Balear i tingué contactes amb els feligresos de Provença, impulsant algunes publicacions literàries.

Enamorat de Sóller, amb un peu a Catalunya i l’altre a Mallorca, mai no oblidà el Sant Andreu de la seva naixença i infantesa, A Sant Andreu va dedicar uns inspirats versos, un llarg poema descriptiu del Sant Andreu de la seva època (veure a continuació), que a part del valor literari, té el descriptiu amb l’enyor del lloc on va néixer ara fa, justament, dos segles.