‘Nuestros muertos’, el tercer volum de la saga dels detectius de Sant Andreu

L’autora ha situat Sant Andreu en el mapa de la novel·la de gènere policíac.

Rosa Ribas, nascuda al Prat de Llobregat l’any 1963 té una curiosa relació amb Sant Andreu. Ha escrit tres novel·les sobre una família que es dedica professionalment a la investigació privada amb el seu despatx al centre de Sant Andreu. Ara bé, ella no ha nascut aquí ni hi ha viscut; ben al contrari, ha viscut gairebé 30 anys a Alemanya, fins que al 2021 va decidir tornar a Espanya quan ja des del 2008 va decidir dedicar-se plenament a l’escriptura.

Va ser al gener de 2006 quan va aparèixer la seva primera novel·la, ‘El pintor de Flandes’, del gènere històric, però ha conreat més la vessant relacionada amb el gènere negre al llarg de les seves 35 obres. I aquest és el cas de la sèrie dels detectius Hernández, la que avui ens ocupa, ja que aquest 2023 ha vist la llum el tercer volum, ‘Nuestros muertos’, i potser l’últim de la saga que, de moment, es presenta com a trilogia, formada també per ‘Un asunto demasiado familiar’ (2019) i ‘Los buenos hijos’ (2021), publicats a Tusquets Editores.

Un dels èxits de les novel·les precedents i que la crítica torna a destacar en la darrera obra és que l’autora és capaç de mantenir un ritme àgil en els seus curts capítols i una atmosfera tèrbola pròpia del gènere en un ambient veïnal tan poc procliu a les tensions criminals com és el de Sant Andreu.

En aquesta entrega han passat molts anys des que els Hernández van haver de tancar la seva agència. Mentrestant el món ha canviat i la família s’ha disgregat: Mateo, el pare, treballa en unes oficines a la part alta de Barcelona; Amalia, en una empresa especialitzada en seguretat, i Nora, que sempre va voler viure amb tranquil·litat, imparteix classes en una acadèmia nocturna.

De totes maneres, encara que no ho vulguin reconèixer, han compartit molts casos en el passat, alguns morts i algun compte pendent que Lola, la matriarca, els recorda insistentment amb un propòsit secret: tornar a abrir l’agència perquè treballin junts i mantenir la família unida.

Un altre atractiu de la saga el conforma el dens univers familiar que es teixeix entre els diferents membres del clan, una família disfuncional sobre la qual s’apleguen un munt de secrets que els uns amaguen als altres i, sobretot, la malaltia mental de la mare que afecta l’estabilitat de tots plegats. De fet, com l’autora mateix diu “No hi ha res més negre que la família”.

Fotografia de portada: l’autora passejant pel Retiro a Madrid | Asís G. Ayerbe

Fotografies interiors: portades de la trilogia | Tusquets Editors