És una historia de reivindicacions socials situada als anys 70 a Torre Baró, aleshores districte IX, Sant Andreu.
Escrita i dirigida per Marcel Barrena, protagonitzada per Eduard Fernández, Clara Segura, Zoe Bonafonte, Carlos Cuevas, David Verdaguer, Salva Reina, Aimar Vega i Vicente Romero, entre d’altres, i produïda per The Mediapro Studio, aquesta setmana ha finalitzat el rodatge de ‘El 47’, que ha tingut lloc durant els mesos de juny i juliol de 2023 en diferents localitzacions de la província de Barcelona.
La pel·lícula es desenvolupa en un context històric i social ben concret: l’emigració dels anys 60 i 70 que s’instal·la a Barcelona provinent, sobretot, d’Extremadura i Andalusia, i que va trobar a Torre Baró, per exemple, un lloc on establir-se. Aleshores, aquesta contrada a la falda de Collserola pertanyia a l’antic districte 9, el de Sant Andreu, que aleshores comprenia grosso modo l’actual Nou Barris.
Allà, els nous residents van anar aixecant amb les seves pròpies mans les seves cases, que ni tan sols tenien aigua corrent o electricitat. Un altre problema que agreujava la marginalitat era producte de la gran distància a la qual aquesta zona es trobava de la resta de la ciutat i sense cap mitjà de transport públic. Això dificultava sobremanera els seus desplaçaments per desenvolupar amb normalitat la seva vida: anar al treball, a l’escola, fer la compra, anar al metge, etc.
El conflicte central que explica la pel·lícula se centra en com Manolo Vital, conductor d’autobús i veí de la zona, fart de comprovar que les diverses reivindicacions veïnals que demanaven millores en aquest sentit es trobaven amb l’oposició de l’Ajuntament que sostenia que el transport públic no podia arribar a la zona perquè els carrers eren massa costeruts, estrets i insegurs, intentarà demostrar que les autoritats municipals s’equivocaven segrestant un autobús de la línia 47 i fent pel seu compte el recorregut reivindicat.
Es pot consultar més informació sobre el fet al blog de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.
Una mica d’història
Fins el 1897, any de l’agregació del municipi independent de Sant Andreu de Palomar a Barcelona pel Decret d’Agregació de la reina regent María Cristina, el que avui es coneix com Nou Barris coincidia quasi exactament amb el barri V de l’antic poble andreuenc, que passaria a ser el districte IX fins l’any 1984, quan es va establir l’actual divisió entre el districte 8, el de Nou Barris, i el 9, el de Sant Andreu.
En aquella època de l’agregació, la zona estava ocupada tant per grans terratinents de la burgesia catalana (instal·lats en la part alta) com per petits propietaris de terres que realitzaven activitats de subsistència; encara que els preus de les petites parcel·les eren alts en la zona inferior de Sant Andreu pel fet que es tractava de terrenys irrigats per la Sèquia Comtal.
Al llarg del segle XX, especialment entre les dècades dels anys 50, 60 i 70, la seva fesomia va canviar radicalment gràcies a la immigració de la resta de l’estat espanyol.
En 1998 el districte tenia una superfície de 800,2 hectàrees i una població de 168.837 habitants, havent perdut més de trenta mil habitants en poc més de set anys. En els últims anys, el districte ha tornat a ser una de les principals zones d’acollida del fort corrent immigratori estranger des de l’any 2000, a causa del preu relativament més baix de l’habitatge en el districte, transformant notablement la xarxa de comerços dels barris.
Actualment, el districte de Nou Barris està en continu creixement econòmic sobre altres districtes barcelonins. S’estima que un 12,5% de la seva població és estrangera, sent les principals nacionalitats foranes l’equatoriana, l’hondurenya, la romanesa i la marroquina.
Fotografia de portada: Eduard Fernández davant de l’autobús de la història | Mediapro