Andreuenc en homenatge al centenari del pintor Josep Verdaguer (1923-2008). 11

Josep Verdaguer esdevé el protagonista de diversos llibres sobre la seva obra i la seva biografia.

El 1984 el crític i periodista Rafael Manzano va publicar el llibre “Verdaguer”, editat per Lluís Porcel i inclòs en la col·lecció “Galeria de Artistas”. Es tracta d’un excel·lent retrat sobre el pintor que acabava de complir els seixanta anys i no només el biografiava com a artista i com a persona, sinó que incloïa un seguit de valoracions de persones expertes en pintura i en d’altres camps que el coneixien.

Entre aquests personatges hi havia Marta Ferrusola i el seu espòs Jordi Pujol, president de la Generalitat, amb els quals sempre va mantenir amistat des de la coneixença el 1963 quan decorava l’Església de Sant Jaume de Queralbs, veïna a la residència que el matrimoni té allà; la mateixa reina Sofia, admiradora de la seva obra; l’actiu Mary Sempere; l’escriptor mallorquí Baltasar Porcel; el psiquiatra Salvador Sarró; l’astròleg Joaquim Teixidor; el dramaturg balear Jaume Salom, o el seu veí i ciclista Marià Cañardo, del qual, per cert, quan el ciclisme català li va retre homenatge, Verdaguer va pintar-li un retrat en la seva època de triomf als anys previs i postguerra.

Poc desprès, el 1986, va sorgir un nou llibre titulat ‘J.Verdaguer’ , obra de Joan Iriarte i Josep Maria Cadena, editat per Àmbit.  Més que un llibre, és un reportatge fotogràfic d’Iriarte, en part realitzat a un mas prop de Grabuach, al Penedès; en part als passos a nivell de Sant Adrià de Besòs, on li agradava anar a pintar, o al seu estudi de l’entresol del carrer de Llenguadoc, numero 2; tot amanit amb un text impecable de Cadena amb profusió d’imatges en mig centenar de pàgines.

També amb fotografies d’Iriarte l’any següent Llibres de Glauco va editar ‘Reculls’, un aplec de poemes del pintor que mostren com sabia fer poesia amb els pinzells i pintura amb la ploma; i també al 1987 va aparèixer en el volum VI de la Col·lecció Artistes de Casa Nostra, ‘Josep Verdaguer’ , a cura de Maria Àngels Ferrer, biografia que fa un recorregut per la seva obra pictòrica.

No hi ha dubte que, en acabar la dècada dels vuitanta i encarar la dels noranta, amb setanta anys, continuava en el cim del reconeixement i valoració sent artista convidat durant llargues temporades a les galeries barcelonines Àmbit o Comas, i a la sitgetana Foz, exposant encara a Am Opernring, de Viena, tornant a Arteexpo de Barcelona el 1996 i mantenint el contacte amb els amics de les tertúlies, encara que el gran temps d’aquestes havia passat i el món s’havia accelerat. A més, aleshores també la piqueta olímpica havia trinxat moltes d’aquelles edificacions efímeres que tant li plaïa pintar.  (Continuarà)  

Fotografia de portada: Antonio Fortes, Alex Verdaguer, Joan Pallarès, Josep Verdaguer i Ferran Ripoll en el moment del lliurament de la Medalla d’Honor de la Ciutat al Pintor al 2001 | Arxiu Joan Pallarès