Andreuenc en homenatge al centenari del pintor Josep Verdaguer (1923-2008). 8

Josep Verdaguer dedica 14 anys de la seva vida a la pintura mural arreu de Catalunya.

En una època sense grues elèctriques, plataformes elevades, ni altres facilitats, les pintures de l’església es va realitzar situant bastides de taulons a alçades considerables, de vint i més metres. Pam a pam i pas a pas, paret per paret, entre 1956 i 1960, durant quatre anys, dia a dia, van realitzar-se les Pintures Murals de Sant Andreu de Palomar.

A partir d’aquell moment, Verdaguer havia assolit a Sant Andreu, a través de la seva simpatia, uns nivells de gran popularitat. Era tot un personatge per a la gent del poble, fet que es repetiria arreu on passà temporada per a realitzar la seva obra. A més, a nivell eclesiàstic i artístic, les seves pintures tenien anomenada i aquest va ser el motiu pel qual es va convertir, probablement, en el pintor contemporani amb més obra mural religiosa del moment.

El 1961 li va ser encarregat un mural a l’Aeroport de Barcelona, al Prat de Llobregat; l’any següent, el 1962, va realitzar les pintures murals del Santuari de la Salut a Terrades, a l’Alt Empordà; el 1963 va ser a l’Església de Sant Jaume, a Queralbs, al Ripollès; era el 1964 quan mossèn Josep Freixa li va encarregar pintar la Crucifixió de Sant Andreu a l’estil de la del Palomar, a Sant Andreu de Cassibrós, a l’actual municipi de la Vall de Cardós al Pallars Sobirà.

El 1965 a l’Anoia, a la població de Vallbona, a Sant Bertomeu, va realitzar la seva obra, retornant el 1966 a la Vall de Cardós, ara a Sant Jaume d’Estaon; també va treballar aquell any a Santa Eulàlia de Farrera, un altre cop Pallars Sobirà, per a realitzar uns murals a la Parròquia de Sant Adrià de Besòs el 1968 i continuar al Pallars Sobirà amb les de Llavorsí; mentre que el 1969 va culminar la seva obra a Sant Pere de Lladrós, a la Vall de Cardós, que ell considerava com la nineta del seus ulls i li tenia una especial predilecció.

Encara el 1971 va realitzar una darrera obra a una petita capella del segle XVIII, dedicada a la Mare de Déu del Consol, a La Coma, a Monistrol de Calders, on va representar als amos del mas acompanyats dels seus treballadors adorant a la Mare de Déu.

Josep Verdaguer va centrar-se en la pintura mural quinze anys de la seva vida: els quatre dedicats a Sant Andreu de Palomar, l’obra de més envergadura, i gairebé dotze en les altres obres, de tal manera que pràcticament sortia a una cada any. Vivia al peu de la feina, s’allotjava en una casa propera, feia servir de model a la gent de la contrada i deixava amics a tot arreu.

Retornat a la tela, començà a treballar febrilment per al projecte d’exposar a la Galeria Merril Chase de Chicago als Estats Units d’Amèrica i el 1972 exposava a Tel Aviv, a Israel, retornant així a les exposicions internacionals. (continuarà)

 Fotografia: escena 5 cantó Evangeli | Joan Serra Saún