Joan Pallarès publica una nova biografia sobre el Noi Baliarda

El llibre ha estat editat per l’editorial andreuenca Llop Roig i s’ha presentat avui.

A meitat de la dècada dels noranta, Joan Pallarès, historiador de l’àmbit del districte de Sant Andreu amb molta bibliografia al respecte, es va dedicar a estudiar la figura del Noi Baliarda, capdavanter de l’Avalot de Quintes de Sant Andreu el 1845 i personatge d’acció, milicià amb el general Prim a la Primera Guerra Carlina i coronel a la Guerra dels Matiners, que va perdre la vida abatut a Sant Andreu el 1850, quan resistia amb el que restava de la seva partida bo i acabada la guerra.

El treball, en versió condensada, va ser publicat fa vint anys i, tot el propòsit desmitificador d’aquell llibre, situant al personatge en el seu context precís, les llegendes sobre Francesc Baliarda i Ribó i les cuites que s’expliquen són les genèriques que arreu de la Península es conten de qualsevol bandoler famós, com el Barquero de Cantillana que inspirà la sèrie televisiva de Curro Jiménez, qui, per cert, el real, Andrés López, va ser contemporani de Baliarda, també lluità un temps amb l’uniforme carlí i també fou abatut per l’autoritat uns mesos abans que l’andreuenc en idèntiques circumstàncies.

Ara, vint anys desprès de ‘El Noi Baliarda, trabucaire andreuenc’ Joan Pallarès ha reescrit totalment l’obra i li ha afegit noves aportacions conegudes en aquestes dues dècades i, juntament amb pròleg de l’historiador Lluís Ferran Toledano, ha intentat de nou situar Baliarda en el seu veritable context, net de les etiquetes que se li atorguen jutjant el personatge amb parcialitat partidista i interessos actuals adjudicant-li ideologies que en el seu temps no existien.

El llibre, 76 pàgines amb diversos gravats, s’ha presentat avui dilluns 17 d’abril a les 18h a la Biblioteca Ignasi Iglesias. La seva edició ha estat possible gràcies al segell Llop Roig, l’editorial andreuenca, il·lustrada amb diversos gravats d’època. El volum s’ha de considerar també un document sobre el Sant Andreu del segon quart del segle XIX, el temps que va sobretot des de les primeres Bullangues en morir Ferran VII i la mort d’en Baliarda, el 1850, coincidint amb la Guerra d’Àfrica.

Bandoler, trabucaire, carlí, “jamancio”, republicà, federalista, sindicalista, milicià, revolucionari… Francesc Baliarda està ben clar que era un revolucionari d’idees republicanes, un progressista del segle XIX, obrer teixidor, bregat amb les armes en un context històric que no té res a veure amb l’actual, que no va dubtar en agafar el fusell quan li va semblar oportú o viure en la clandestinitat, fora de la llei i perseguit, és a dir, una mena de personatge més comú del que sembla en aquells anys, només que ell sobresortí entre d’altres en la protesta contra les Quintes de 1845, quan dotzenes de pobles s’alçaren insubmisos i van ser ofegats en un bany de sang.

Ell va dirigir l’alçament a Sant Andreu, el poble alçat més proper a la sotmesa i submisa Barcelona, i va continuar la lluita fins més enllà de la guerra que es desencadenà, fins al seu dramàtic i heroic final.

Fotografia: portada del llibre | Redacció