Andreuenc en homenatge al centenari del pintor Josep Verdaguer (1923-2008). 4

Josep Verdaguer compleix el servei militar a  Madrid, on aprofita per vistitar el Museu del Prado.

Quan li pertocà complir el servei militar, per a millorar la situació es va deixar entabanar amb mil promeses allistant-se a la Legió, on naturalment quan es va adonar de la realitat ho tenia molt malament donat el seu tarannà. La providencial intervenció d’un frare franciscà mallorquí que se n’adonà de la seva situació el va salvar. Ell va aconseguir portar-lo a una unitat de soldats de lleva a Madrid, on va poder obtenir un bon destí i viure a una modesta pensió a Vallecas pintant per a un marxant que el va estafar i passant hores i hores al museu del Prado aprenent del les obres exposades dels grans mestres.

En la dècada de 1940 el període de permanència a files era de dos anys. L’aventura madrilenya amb les visites constants a la Pinacoteca Nacional van acabar abans quan assolí, gràcies a coneixences, amistats i influències, ser traslladat a Catalunya.

A Barcelona passaria la resta del servei militar. Inicialment va ser destinat a la Plana Major d’una unitat destinada a recuperar material de guerra, s’h de tenir en compte que llavors, i fins a la dècada dels seixanta, existien diverses companyies de l’Arma d’Enginyers destinades a recuperar ferralla de la guerra civil. Al mateix Carrer Gran de la Sagrera, on està la plaça General Moragues, va existir fins als seixanta una caserna destinada a aquesta finalitat, quarter que pocs avui recorden.

En realitat i a la seva època de soldat a Catalunya, Verdaguer es va dedicar a pintar tota mena de quadres, retrats i encàrrecs que li feien els oficials i caps del seu quarter, no dedicant-se a altre cosa que a cobrir les parets de les seves llars. Això significa que molts descendents d’aquests comandaments deuen ser posseïdors de un quadre d’en Verdaguer sense tenir-ne cap consciència.

L’any 1947, acabats els estudis de Belles Arts, va realitzar la seva primera exposició. Aquesta va tenir lloc a les Galeries Condal, a Barcelona; el 1951 va arribar la segona exposició, també a Barcelona, a la Galeria Augusta.

Però Josep Verdaguer aquell 1951 anteposava la seva vocació pictòrica a qualsevol lligam i marxà un anys a París a abeurar de les fonts de l’impressionisme, un temps que va aprofitat perquè el 1952 en tornar a Barcelona va exposar a la Galeria Argos i també a Mataró, al Museu Municipal.

Persona espiritual i amb gran sensibilitat, però alhora bohemi, vivia per a la pintura; el 1953, en una època que fa vertigen pensar-hi, es va aventurar amb el pintor Enric Martí Hening (1921-2001) i el músic Manuel Blancafort a viatjar per Europa en autoestop. Tot i que els seus amics es cansaren abans, ell va arribar tot sol fins a Estocolm. (continuarà).

Fotografia: Creuer Evangeli Angels orants | Joan Serra i Saún