Andreuenc en homenatge al centenari del pintor Josep Verdaguer i Coma (1923-2008). 3

Josep Verdaguer comença a formar-se i a treballar.

Josep Verdaguer recordava sempre el seu primer quadre, una marina que representava les platges de Barcelona, era l’any 1938, un quadre que desprès, memoritzat, va pintar diverses vegades i n’obsequià versions als seus amics, ja que era una escena que tenia en gran estima.

En la Barcelona dels bombardeig i de la fam, en plena guerra civil, entrant a l’adolescència passà uns mesos al poble de l’àvia paterna, a Artesa de Segre, on precisament es produiria l’inici de l’ofensiva final sobre Catalunya. En acabar el conflicte retorna a Barcelona i, malgrat la voluntat de dedicar-se a l’art, no eren bons temps i entrà a treballar en una oficina i fora d’hores laborals anava acceptant feines remunerades com il·luminar gravats o acolorir postals, per a diverses editorials.

Poc temps desprès va treballar per a un marxant que li encarregava reproduccions de quadres dels clàssics, com Goya, Zurbaran, El Greco, Velázquez, o altres més moderns, com Martí i Alsina, Vayreda, Urgell…

Va anar alternant els encàrrecs pictòrics amb la formació estudiant dibuix a la Acadèmia Tàrrega, a Sant Gervasi, però un amic de la família i parent llunyà, l’escriptor Manuel Andreu Fontirroig (Palma, 1898-1976), va aconsellar que entrés a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi, cosa que va fer el 1941 amb 18 anys.

Manuel Andreu Fontirroig estava molt ben relacionat en aquells moments amb les noves autoritats d’acabada la guerra. Escrivia en català i en castellà, havia guanyat la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona el 1925, estrenant diverses obres teatrals, era redactor i col·laborador de diversos diaris, sent des de 1931 secretari de “Derecha Social Española”

El 1936 residia a Barcelona i va ser detingut el juliol quan la revolta militar, però aconseguí escapar dels anarquistes i a través de Girona va passar a la zona franquista. Tot plegat ho explicaria desprès a la obra teatral “Resistir”. Continuaria residint a Barcelona de corrector de l’Editorial Janés i desprès a la direcció de la Fira de Mostres, i va continuar publicant o estrenant obres teatrals tant en català com en castellà

El pas de Verdaguer per l’Acadèmia Sant Jordi fou notori. Allà va fer molts companys i va ser de nou influenciat per Joaquim Mir i, naturalment, també per altres com Isidre Nonell, però sobretot per el tortosí Francesc Gimeno Arasa, fins al punt que mig en broma, els mateixos companys anomenaven a Verdaguer El Petit Gimeno. (continuarà).

Fotografia: Atri Epístola, escena del naixement de Jesús a Betlem | Joan Serra