Capítol dedicat als orígens immediats de la seva família i al despertar de la seva vocació.
Josep Verdaguer i Coma va néixer a Sant Andreu de Palomar el dia 11 de maig de 1923, ara fa cent anys, al que primitivament va ser anomenat carrer J, i al qual posteriorment li quedà el nom de carrer de La Jota, un vial que avui per arbitrarietat administrativa en la divisió territorial per districtes, pertany al de Nou Barris.
L’entorn immediat de casa seva, a la via del tren que anys desprès es convertiria en avinguda Meridiana, un conjunt de cases baixes i algunes edificacions precàries, amb la presència de la via fèrria, anys a venir marcaria el seu estil pictòric, repetint sovint a la seva obra els rails i barraques, paisatges efímers, barques i platges com la de Sant Adrià, que conegué de petit i en la qual, en la maduresa, tenia predilecció per a anar a pintar.
Els Verdaguer eren gent arrelada a Sant Andreu, un cognom freqüent a la contrada, l’avi Verdaguer havia estat director del mercat de Sant Andreu i posteriorment es va dedicar al negoci immobiliari, comprant i venent terrenys en els llavors incipients barris de Prosperitat, Verdum, Porta o la Trinitat.
La seva àvia en canvi venia d’Artesa de Segre, població que tindria gran importància en la seva infantesa, sent encarregada d’un taller de planxadores de roba al Torrent de l’Olla, on precisament van residir un temps i a Gràcia va néixer llavors el seu pare, Antoni Verdaguer, que va ser ajustador i capatàs a la Mestrança d’Artilleria de les casernes de Sant Andreu, a més d’un home molt actiu en les entitats andreuenques, cantant en diverses corals de l’antic poble.
A la part materna, la mare era Catalina Coma i venia d’una família pagesa de Rubí, al Baix Llobregat, pel que amb els avis materns no va mantenir tant contacte com amb els paterns, però sí recordava el món agrícola.
Una visita a la Sala Parés, del numero 5 del carrer de Petritxol, contemplant una exposició de Joaquim Mir, a la seva infantesa i acompanyant al seu pare, va ser com una crida vocacional. Possiblement i per les indicacions que donava Josep Verdaguer, correspondria a l’exposició que Joaquim Mir va fer allà el 1934, quan desprès d’una estada a Vallirana el 1932, va fer-ne tres a Andorra, el 1932, 1933 i 1934 que va ser quan va mostrar els quadres de la seva època andorrana.
Va reblar el clau de la seva vocació el fet que aquell jove, que ja s’havia delectat amb un Joaquim Mir que l’influiria prou en els seus inicis, va rebre als 12 anys a la Diada de Reis un regal que portava dintre les eines del seu ofici a partir de llavors: el seu primer estoig de pintura a l’oli. (Continuarà)
Fotografia: la Capella Baptisme, al Riu Jordà per Sant Joan Baptista | Joan Serra Saún
