Daniel Montané, protagonista del Matí de Catalunya Música

El director andreuenc protagonitza una sòlida carrera professional a Alemanya.

Catalunya Música, l’emissora radiofònica de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals dedicada a la música clàssica va comptar amb la participació d’un distingit andreuenc, en Daniel Montané, l’actual director principal del Teatre Estatal de Magúncia, a Alemanya.

L’ocasió va tenir lloc al magazín Tots els matins del món, a la secció Avui esmorzem amb…, en la qual els presentadors del programa, Ester Pinart i Joan Vives, conversen distesament durant mitja hora amb una persona relacionada amb el món de la música clàssica i que es pot escoltar íntergre en aquest enllaç.

Aquest proppassat dijous va ser el torn d’en Daniel que, per exemple, va explicar com un jove andreuenc amb inquietuds musicals arriba a Àustria en el 1996 per ampliar els seus coneixements, sobretot els relacionats amb la direcció orquestral, aconsegueix inscriure’s en una universitat, s’hi estableix i, a poc a poc, es va obrint camí i fins a consolidar la seva vocació amb una ferma posició professional a Alemanya, on viu des de 2007.

Actualment és el director principal del Teatre Estatal de Magúncia, però anteriorment ja ho havia estat dels teatres de Bremen i d’Ulm, a més de dirigir ocasionalment desenes d’orquestres a gran part d’Europa.

Però en la seva dilatada trajectòria va destacar molt especialment el seu debut com a director en el Liceu la temporada 2020-21, quan va tenir l’oportunitat de situar-se davant de l’orquestra en 6 ocasions amb motiu de les representacions de La Traviata. Malauradament, l’ocasió va quedar una mica deslluïda perquè va esdevenir encara sota les restriccions imposades per la Covid-19 amb la meitat de l’aforament.

Allò va ser, per fi, el retrobament amb les seves arrels musicals després de 16 anys de carrera professional i sembla ser que un punt d’inflexió important de cara a noves col·laboracions amb el Liceu, malgrat la dificultat que suposa compaginar agendes i que també s’han de considerar les condicions, tenint en compte que es tracta d’un director prestigiós que ja porta més de 60 òperes dirigides, a part d’obra simfònica.

També va tenir un record per a Sant Andreu, que visita ocasionalment per mantenir el contacte amb la família, quan va explicar que els seus pares el van apuntar a música sent un vailet perquè sovint l’enxampaven amb l’orella enganxada a la paret per sentir la música de piano que interpretava el veí. A partir d’aleshores i durant els anys de l’EGB i el BUP, la seva dèria era sortir del col·legi, els Padres, i anar a passar la tarda a casa del professor que feia classes a la mainada dels voltants.

Una de les peculiaritats de l’emissió és que els protagonistes han de triar tres fotografies d’objectes que els defineixin, tres músiques significatives, un llibre per recomanar i un desig que complir. En el seu cas, els objectes van ser un piano (davant del qual es passa hores reproduint les peces que dirigirà), una maleta (“perquè sempre estic preparat per anar on la música em reclami”) i un pom de roses (per una divertida anècdota); les obres musicals van ser El cavaller de la rosa, de Richard Strauss, la Simfonia inacabada, de Franz Schubert, El progrés del llibertí, d’Igor Stravinski; el llibre, Les flors del mal, de Charles Baudelaire, per la passió que transmet; i el desig, arribar a dirigir la Tetralogia de l’Anell del Nibelung, de Richard Wagner.

En definitiva, el programa va complir sobradament el seu objectiu, donar a conèixer la figura d’en Daniel Montané a través d’una conversa amena. En aquest sentit, en Daniel va ser un convidat molt apropiat ja que, més enllà de l’àmbit estrictament professional, també va parlar d’assumptes més trivials com les diferències entre les ciutats alemanyes en les quals ha viscut, de l’afició musical que allà existeix i va saber explicar alguna divertida anècdota, com fins a quin punt la manca de domini de l’idioma del país on un s’estableix pot provocar confusions inaudites.

Fotografia de portada: Daniel Montané dirigint un concert a la Semperoper Dresden | Facebook D. Montané.

Fotografia interior: retrat que figura al web de l’Orquestra de Magúncia | www.orchester-mainz.de