Fou alcalde de Santa Coloma de Gramenet i va ser afusellat al Camp de La Bota el 18 d’octubre del 39.
Un any més, el 27 de gener, enguany divendres, la ciutat de Santa Coloma de Gramenet es va sumar als homenatges del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i va commemorar, en paral·lel, l’aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Santa Coloma. A partir de les 11 hores, la ciutadania va poder col·locar una espelma a l’escultura-memorial dedicada als deportats als camps d’extermini nazis ubicada als Jardins del Museu Torre Balldovina. A les 17 h va tenir lloc l’ofrena institucional amb la presència de Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma.
Just un dia abans i a les 19 h, directament relacionat amb la informació anterior, va tenir lloc la presentació de la biografia ‘Celestí Boada, alcalde republicà de Gramenet de Besòs, afusellat pel franquisme’, obra de l’historiador andreuenc Pau Vinyes a la col·lecció d’Estudis Històrics i Biogràfics, editada per la Fundació Josep Irla. En l’acte hi va intervenir Petry Jiménez, tinenta d’alcaldessa regidora de Cultura; Sam Núñez, regidor d’Esquerra Republicana i portaveu del grup municipal; Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla, i Pau Vinyes, autor de la biografia.
Una mica d’història
Com s’explica al web de l’Ajuntament de Santa Coloma, Celestí Boada i Salvador, l’alcalde de Gramenet de Besòs durant la Guerra Civil, va néixer al número 27 del carrer de Curtidors de Poblenou, el 18 de juny de 1902. L’any 1926 va arribar a Santa Coloma de Gramenet, al barri de Les Carolines, prop del segon grup de les Cases Barates de Bon Pastor; més endavant viurà al carrer Major, al centre de la població.
Precisament aquesta dada oficial ara hauria de ser revisada ja que l’historiador andreuenc Pau Vinyes ha descobert que va arribar cinc anys abans, el 1921. I no és l’única informació novedosa, la qual cosa posa més en valor aquesta biogafia.
Continua el text dient que Celestí Boada era pagès de professió, estava casat i tenia 5 fills. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i de la Unió de Rabassaires, a les eleccions de gener de 1934 va ser escollit regidor i ocupà la segona tinença d’alcaldia.
Els Fets d’Octubre de 1934 marcaren la seva vida política, ja que va ser empresonat al Palau d’Exposicions de Barcelona juntament amb el secretari municipal i l’alcalde, Josep González. Es va reincorporar a l’Ajuntament el març de 1935, però el 3 de juny es va decretar l’ordre de destitució de tots els regidors que havien participat als Fets d’Octubre.
Amb la victòria del Front d’Esquerres, el febrer de 1936, torna a ocupar la seva plaça a l’Ajuntament, i entre octubre de 1936 i maig de 1938 serà alcalde de la població. Dintre d’aquest període, com a representant de la pagesia catalana, va formar part d’una delegació espanyola que viatja a la URSS en la celebració de l’1 de maig de 1937, sent substituït a l’alcaldia per José Berruezo, tinent d’alcalde de Governació, Higiene i Sanitat.
Finalment, a la primavera de 1938, va marxar de voluntari a l’aviació de l’exèrcit republicà, i Berruezo va ser nomenat alcalde de Santa Coloma, càrrec que va ocupar fins al 26 de gener de 1939. El dia següent, 27 de gener, feien la seva entrada a la població les tropes de Franco.
Poc després Celestí Boada torna a Santa Coloma, i el maig de 1939 és detingut al seu domicili arran d’una denúncia presentada per Fernando Rovira Fita –cap local de la Falange– acusat de rebel·lió militar, d’haver participat en els Fets d’Octubre de 1934, de ser membre del Consell Municipal i alcalde durant el període de la Guerra Civil.
El 26 de juny de 1939 es va reunir al Palau de Justícia de Barcelona el Consell de Guerra permanent núm. 1, en el Sumaríssim d’urgència número 7.822 i acumulats, i se’l condemna a pena de mort. Va ser afusellat al Camp de la Bota de Sant Adrià de Besòs la matinada del 18 d’octubre de 1939. Les seves restes van ser enterrades a la fossa comuna del Cementiri de Montjuïc, al Fossar de la Pedrera.
El monument a Celestí Boada
L’any 1998 la ciutat de Santa Coloma va retre un primer homenatge a l’alcalde de Gramenet de Besòs, Celestí Boada i Salvador, amb una escultura dels artistes Dalmau&Górriz (Jordi Dalmau i Lídia Górriz) a la placeta que hi havia a la cruïlla de l’avinguda de Francesc Macià amb el carrer de Santa Anna, la qual va desaparèixer per la urbanització de l’espai.
L’any 2007 l’escultura, en una segona versió dels mateixos autors, es traslladà a la rambla del Fondo amb el carrer de Mozart. Es tracta d’una olivera, integrada en una doble gran lletra “X” vermella, que simbolitza els signes que es troben a les fronteres. Recorda també, el tancament d’una aplicació i les marques que suprimeixen qualsevol acció. Una intervenció viva en constant transformació, que reivindica la força de la memòria.
Fotografia de portada: d’esquerre a dreta: Sam Núñez, regidor d’ERC a Santa Coloma de Gramenet; Pau Vinyes i Roig, autor; Prety Jiménez, tinent d’alcalde de Cultura de Santa Coloma; i Joan Manuel Tresserras, president Fundació Irla.
Imatge interior: targetó de l’acte | Ajuntament de Santa Coloma
