L’Esbart Maragall tanca el 90 aniversari de la seva fundació amb una brillant actuació al SAT!

La companyia va aprofitar l’ocasió per repassar la seva història a través de dotze coreografies.

El divendres 13 de gener va tenir lloc la funció inaugural de la 20 edició del Fica’t al SAT, l’aparador d’arts escèniques amateurs del Districte de Sant Andreu i, com en l’edició de l’any passat, l’Esbart Maragall va ser la primera companyia que hi va actuar.

Enguany, el grup de dansa va presentar l’espectacle “90 anys d’Esbart”, amb el qual va tancar els actes del 90 aniversari, doncs l’Esbart es va fundar l’any 1932 al Casal Catòlic de Sant Andreu, on continua vinculat actualment.

L’espectacle desenvolupa un repàs integral als 90 anys de la seva història tot recordant el llegat que els seus 14 directors han anat deixant a través del seu mestratge, des del primer l’Isidre Sulè fins l’actual Enric Martínez, amb la curiositat que solament ells dos han sumat dos terços dels 90 anys d’existència de la companyia. També es va fer referència a dos dels tres grans mestres de la dansa catalana i que van donar les seves primeres passes a l’Esbart: Manuel Cubeles i Salvador Mel·lo.

Menció especial va estar dedicada al president de l’Esbart l’any 1940, el polític, historiador i ideòleg de la cultura catalana, Josep Benet Morell, que va fer possible que el Maragall fos el primer esbart de Catalunya en reprendre les seves activitats desprès de la guerra civil, gràcies a la seva connexió amb l’església catòlica, tant a Sant Andreu com en el Monestir de Montserrat.

La seva incipient activitat sota un règim intolerant amb la cultura catalana es va haver de pagar amb greus peatges: la companyia va haver de canviar de nom i anomenar-se “Agrupación Folklórica Juventus” i va haver d’introduir danses d’altres regions d’Espanya per imposició de la censura. De totes maneres,  Benet i Cubeles van saber donar la volta brillantment a aquesta segona obligació triant danses de les Illes i del País Valencià, pobles germans de llengua i cultura, la qual cosa va propiciar que tots els esbarts del país imitessin l’estratègia del Maragall.

Benet va portar a Sant Andreu Manuel Cubeles per pujar la dansa catalana dalt de l’escenari i intentar crear un esbart amb la dimensió d’un ballet nacional. Amb aquesta finalitat va treballar introduint conceptes tècnics de ball als dansaires, incorporant a la música instrumentacions i arranjaments de les grans figures del país, treballant amb grans figurinistes i aplicant tècniques d’il·luminació per lluir l’espectacle. A més, Benet  i Cubeles pensaven en perspectiva de recuperació de la cultura catalana i deien: “si no podem parlar en català i no podem cantar en català, almenys ballarem en català.”

Malauradament, les discrepàncies dins el grup entre els seguidors d’aquesta línia innovadora i aquells que no entenien aquests canvis van provocar que Benet i Cubeles marxessin de Sant Andreu l’any 1942 per crear anys desprès el ja desaparegut Esbart Verdaguer.

Mentrestant, l’Esbart Maragall va continuar seguint la línia marcada abans de la guerra per l’Isidre Sulè, que va tornar a ser el director.

Aquestes explicacions, així com la referència a d’altres moments rellevants de la companyia, la seva forma d’organitzar-se i la línia de treball que darrerament estan desenvolupant amb muntatges més moderns es va anar repartint entre les dotze coreografies que el públic del SAT! Va poder gaudir: cinc d’Enric Martínez, tres de Salvador Mel·lo, tres més d’Albert Sans i una de Manuel Cubeles.

Entre el variat públic es va constatar un nombre important d’espectadors que havien passat per l’Esbart Maragall i que van veure amb satisfacció que la companyia està en un gran moment: lluïment de vestuari, diversitat de balls, bon gust estètic, tècnica depurada i una joventut que promet alegries, com a mínim, fins al centenari.

Fotografies i informació de Luis San Andrés.