Actor, director i escriptor de teatre lligat a Clip Teatres.
Com és costum des que els mòbils han acaparat la comunicació entre les persones, ahir al matí es va transmetre entre els grups de conversa d’aquests dispositius la trista notícia del traspàs d’en Jordi Beguería i Vilaginés (1952-2023).
En Beguería va ser actor, escriptor teatral, director de teatre i membre fundacional de Clip Teatres, grup al qual va dedicar les seves millors energies. Com a dramaturg, va guanyar el Premi de Teatre Ignasi Iglésias de l’any 1982, per l’obra Polypus Malignus, que també va ser premiada per la Societat General d’Autors d’Espanya. L’obra fou estrenada per la companyia L’Ou Nou Teatre al teatre del Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar el 13 de març de 1987, amb totes les entrades exhaurides.
També va escriure per al teatre Cofis-i-Mofis, Chapó i el 2011 es va encarregar de l’adaptació lliure de l’obra Els Vells, d’Ignasi Iglésias, portada a l’escenari per un grup d’actors i actrius de diversos grups que volien reivindicar la figura del Poeta del poble engrescats i produïts pel Grup CATA amb la imprescindible col·laboració de Clip Teatres, que va posar el local d’assaig i altres mitjans, i la complicitat del CEII. El muntatge es va presentar al Sant Andreu Teatre el dia 1 de maig de 2012 i els dies 1, 2, 3, 8, 9, 10, 15, 16 i 17 de juny del mateix a la sala Imma Planas del Centre Cívic de Sant Andreu.
En el record dels aficionats al teatre quedaran les seves actuacions encarnant fonamentalment personatges característics als quals extreia tot el seu potencial aconseguint veritables creacions que deixaven bocabadat el públic i que eren producte d’una alta exigència artística i d’un perfeccionisme radical. Els espectadors de Clip Teatres a la sala Imma PLanas del Centre Cívic de Sant Andreu van ser els grans beneficiats de la seva capacitat actoral.
En el pla personal, serà recordat com un ésser entranyable, com es podia comprovar en el tracte tan carinyós que dispensava al seu gran darrer company caní, el Mistu, amant de la pau i de la tranquil·litat, però de fortes conviccions que defensava fermament; en canvi, en un ambient festiu i de diversió era un dels animadors de la gresca; conversador de llarga durada amb espurnes d’ironia i sarcasmes; de jove va assimilar la contracultura dels anys 60 i 70 que, a diferència d’altres, no va traicionar mai sent fidel al principi de llibertat personal per sobre de tot, pacifisme, crítica del poder establert i amor per la natura; d’aquella època també va conservar la seva gran admiració i coneixement del rock clàssic anglès i nordamericà, com Bob Dylan, Rolling Stones i Beatles, i de la Nova Cançó; així com el seu interès pel cinema; són proverbials les col·leccions de discos i pel·lícules que va arribar a col·leccionar arran de la implantació d’internet.
Fotografia: elenc d’Els Vells, muntatge de l’any 2012 amb actuació i direcció de Jordi Begueria, segona fila tercer per la dreta | Clip Teatres
