Ahir va ser sant Andreu, patró del nostre poble però qui era aquest sant? El nostre poble fou fundat a “la casa de sant Andreu”, segons consta al primer document trobat datat el 966. Així, la vila es fundà sota la protecció de sant Andreu, i a aquest sant se li rendia culte a la parròquia andreuenca.
El poble fou conegut com Sant Andreu Apòstol fins que el mossèn Geribert aconseguí reunir sota el seu domini moltes terres tant de Sant Andreu com d’un indret anomenat “Palomar”, que estava situat entre el Besòs i la part alta de l’actual districte de Nou Barris.
Fou aquest personatge el que el 1034 va signar el primer document com mossèn “de Sant Andreu de Palomar”. Oficialment, des d’aquell any, el poble ha estat conegut sempre per aquest nom a excepció del període de la guerra civil entre 1937 i inicis de 1939 quan fou conegut com Harmonia de Palomar.
Sant Andreu, nascut al segle I aC a Betsaida (Galilea), una regió dividida actualment entre els estats d’Israel, Palestina i Jordània va ser deixeble de sant Joan Baptista i va decidir seguir a Jesucrist. Andreu predicà a Grècia, als voltants del mar Negre i a la zona del Caucas.
Segons explica el text Apòcrif dels “Fets d’Andreu”, sant Maties fou enviat a un poble cannibal per predicar la fe i la gent d’allà el feren presoner amb la intenció de menjar-se’l. Sant Andreu i alguns deixebles seus s’embarcaren en una petita nau conduïda per Jesús de Natzaret i dos àngels disfressats de pescadors per alliberar a sant Maties.
Un cop arribaren, anaren a la presó, Andreu resà a Déu i els guàrdies caigueren fulminats. Alliberaren als presoners, entre ells a sant Maties i quan altres soldats arribaren a la presó per agafar als presoners per entregar-los al poble com a menjar, trobaren la presó buida. Els soldats, agafaren els cossos dels guàrdies morts i els portaren a la plaça del poble i quan anaven a trossejar-los, aparegué sant Andreu i els tornà les mans de pedra.
El poble, enfurismat linxà sant Andreu durant dos dies pels carrers de la població i a la nit el tancaren a la masmorra. Durant la nit, de la boca d’una estàtua de marbre de la cel·la on estava sant Andreu, començà a brollar aigua en grans quantitats fins que tota la població queda inundada. Perquè ningú fugís, l’arcàngel sant Miquel creà una muralla de foc al voltant de la ciutat. La majoria de la població va morir però quan els supervivents demanaren perdó a sant Andreu, aquest aturà la plaga d’aigua i foc i ressuscità a tots els morts. En agraïment, la població es convertí al cristianisme i construiren una església.
Sant Andreu fou el primer bisbe de Bizanci, un càrrec que el convertí en el patriarca de Constantinoble i per tant en cap de l’Església Ortodoxa. La tradició explica que sant Andreu va morir a Patres, al Peloponès (Grècia) l’any 38 dC i que va ser crucificat en una creu en forma de “X”, sense claus, amarrat, on va estar predicant dos diez.
Les seves restes van ser traslladades després a Constantinoble i quan els croats al segle XIII ocuparen la ciutat, les relíquies van ser robades i distribuides per Europa. El seu cap va ser traslladat a la Basílica de Sant Pere de Roma el 1462 i no fou fins 1964, quan el sant pare Pau VI, com a gest ecumènic, el va retornar a l’Església Ortodoxa.
Sant Andreu és venerat com a sant a tota la cristiandat, la seva onomàstica es celebra el 30 de novembre i és patró de l’Església Ortodoxa, Escòcia, Grècia, Malta, Prusia, Romania, Rússia, Ucraïna a més de diversos pobles i ciutats d’arreu del món.
Fotografia: Imatge de Sant Andreu de la nostra parroquia | Jordi Petit
