La cartellera teatral de les dues festes majors.
La Festa Major de La Sagrera va començar oficialment dijous passat i encara no ha acabat i la de Sant Andreu comença avui, motiu pel qual és un cap de setmana on les dues se solapen fent créixer l’oferta d’entreteniments per a tots els gustos, com en el cas del teatre.
Per aquest cap de setmana, han arribat a la redacció les propostes.
Teatre de Festa Major a La Sagrera
El grup Arco Iris actuarà dissabte i diumenge a les 18 h, al Centre Cívic La Sagrera La Barraca. En el seu cas, pugen a escena una obra d’Agatha Christie, Testigo de cargo’, que explica el judici del cas de l’assassinat d’Emily Frech. Leonard Vole és detingut acusat d’haver assassinat a la rica vídua Emily Frech. La víctima havia deixat la seva herència a Leonard sense saber que era un home casat. Les coses estan molt malament per la seva defensa però es posen pitjor quan la seva esposa Romaine no declara en defensa de Leonard, sinó com a testimoni de càrrec.
Per la seva banda, la nau Bostik també s’apunta en aquesta ocasió a la programació teatral i diumenge 27 a les 18 h comptarà amb l’obra ‘Harper R.’ a càrrec del grup andreuenc Teatre pels descosits.
Teatre de Festa Major a Sant Andreu
La Lírica de Sant Andreu segueix al Casal Catòlic amb ‘Legally blonde’ avui i demà a les 21 h, i diumenge a les 18 h. ‘Legally blonde’ és una comèdia musical que no té la popularitat de propostes anteriors, però que vessa diversió, optimisme i confiança en un mateix, i que és de creació molt recent, ja que encara no ha complert vint anys.
L’obra és un musical de 2007 amb música de Nell Benjamin i Laurence O’Keefe, el llibret de Heather Hach i set nominacions als Tony, basat directament en la pel·lícula del mateix títol de 2001 que alhora s’inspirava en una novel·la d’Amanda Brown. Aquests èxits van donar lloc a dues cintes més: ‘Una rossa molt legal 2’ (2003) i ‘Legally blondes’ (2008).
L’argument fixa la seva atenció en la ‘rossa’, de nom Elle Woods, una noia rica i només preocupada per la moda i el seu aspecte físic que està cercant amb les seves amigues el vestit més car i meravellós que lluirà al sopar de celebració de compromís entre ella i el seu xicot, en Warner.
Tanmateix, un gir inesperat dels esdeveniments impulsarà l’Elle a deixar de banda el casament i aconseguir matricular-se a la prestigiosa Universitat d’Harvard per afrontar la carrera de dret, això sí, d’una manera molt original, on viurà experiències ben diferents de les festes i ‘jacuzzis’ a Malibú que ella freqüenta, i que compartirà amb un gran elenc de 60 artistes.
La Sala Sant Pacià també és fidel a la cita teatral de Festa Major i Sant Pacià Teatre continuarà demà a les 20 h i diumenge a les 18 h amb un text majúscul, obra del dramaturg més important de les darreres dècades al teatre nordamericà, Edward Albee, tres cops guanyador del Pulitzer de Teatre gràcies a ‘A Delicate Balance (1967), Seascape (1975) i Three Tall Women (1994).
L’obra triada, ‘La cabra o qui és Sylvia?’, bastant més recent, any 2002, va ser distingida amb el premi Tony a la Millor obra teatral, el Drama Desk Award i va ser finalista del 2003 al premi Pulitzer.
Dit tot això, ja queda clar que es tracta d’una obra de categoria indiscutible, però evidentment, el mèrit artístic és intrínsec. El veritable mèrit consisteix a sostenir de manera verosímil un conflicte que resulta gairebé increíble i, tanmateix, l’autor encara aconsegueix anar més enllà i és capaç de desafiar els límits de la tolerància de l’espectador i la seva capacitat d’entendre el proïsme fins al punt de fer tremolar conviccions personals que pensava que tenia ben arrelades.
L’obra gira a l’entorn d’una confessió que Martin comparteix en un moment en el qual la seva vida és idíl·lica. Ell acaba de guanyar el premi Pritzker, considerat el Nobel d’arquitectura, i a més té l’encàrrec culminant de la seva carrera, la creació d’una ciutat sencera al bell mig del desert. A més a més, és feliç al costat de la seva esposa Stevie, una dona intel·ligent, atractiva i empàtica, i el seu fill Billy, un jove sensible que mira els seus pares amb una admiració inqüestionable.
Són, doncs, una família nord-americana perfecta, d’esquerres, harmoniosa i triomfadora, però des de fa uns mesos Martin guarda un secret que el tortura i que només s’atrevirà a confessar al seu vell amic Ross, un famós periodista amb qui té una amistat indestructible de més de 50 anys de complicitats. Aquesta confessió de Martin obrirà una porta bestial, generant una crisi a les seves vides que mai haurien pogut imaginar.
A l’Ateneu de Sant Andreu, la Companyia Forat Sense Fons estrenarà demà a les 20 h i diumenge a les 18 h, l’obra amb la qual el cineasta Cesc Gay va debutar doblement al teatre com a autor i com a director. Es tracta d’una àcida comèdia: ‘Els veïns de dalt’, que reflexiona sobre la vida en parella i la sexualitat a través de dues parelles que habiten en un mateix edifici i una de les parelles convida a sopar els veïns que tan amablement els van ajudar a instal·lar-se però que no paren de fer soroll i gemegar en tot moment.
Un text fresc i àgil on es toquen amb ironia i humor temes com la convivència, la valentia, el sexe, l’amor i l’aparença, que també es podrà veure el cap de setmana del 3 i 4 de desembre en els mateixos horaris.
Clip Teatres també estrenarà demà a la sala Imma Planas del Centre Cívic de Sant Andreu. Concretament ha programat les funcions de la següent manera: els dissabtes 26 de novembre, 3 i 10 de desembre a les 20 h, els diumenges 27 de novembre i 4 i 11 de desembre a les 18 h, i els divendres 2 i 9 de desembre a les 22 h.
Clip Teatres ha tingut la brillant idea de reflectir la celebració de la Festa Major de Sant Andreu, el 25è aniversari de la companyia i el 40è del Centre Cívic de Sant Andreu en una obra de teatre on la festa popular té una gran presència. Es tracta de l’adaptació de la plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, que comptarà amb un repartiment de deu personatges i tres músics en directe per donar vida a un dels textos més emotius de la literatura catalana del segle XX.
En definitiva, un espectacle en directe de llums, música, veu, colors i altres sorpreses per explicar la història de la Natàlia, la Colometa i la resta dels personatges que viuen al barri de Gràcia en una època molt convulsa del segle XX: la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra.
Per últim, falta fer esment de la darrera funció que la companyia Somni’TS realitzarà de la seva darrera producció, ‘Càndid o l’optimisme’, de Voltaire, que tindrà lloc el diumenge 27 a les 18.30 h a La Lira en el marc de les jornades festives que l’entitat del carrer Coroleu celebrarà amb motiu de la Festa Major de Sant Andreu.
Somni’TS s’acomiada de la seva imaginativa versió de ‘Càndid’, obra narrativo-filosòfica del gran pensador francès del s. XVIII, Voltaire, en la qual es critica una visió de l’existència basada en un optimisme cec i banal, merament voluntarista, sense una base crítica basada en els fets que la realitat s’obstina a posar al davant dels protagonistes, abocats a desenes de peripècies diverses per Europa i Amèrica que posaran a prova les seves conviccions.
Ara bé, sobre el fons filosòfic, la versió de Pep Salvat resulta molt dinàmica i entretinguda, ja que les diferents localitzacions de l’acció es fan entenedores amb uns pocs elements escènics, i els personatges es desenvolupen amb un to paròdic i còmic, amb aprofitament de tècniques de ‘clown’ i disfresses coloristes, amb la qual cosa aconsegueixen fer riure al públic moltes vegades ja que no hi ha res més ridícul que voler acomplir unes expectatives il·lusòries.
De ben segur que l’obra arribarà ben rodada ja que la darrera funció va tenir lloc l’11 de novembre a l’Espai 30 de la Sagrera.
Com a colofó definitiu, fer constar l’espectacle itinerant basat en textos d’Ignasi Iglèsias que els alumnes de teatre juvenil han preparat. Els grups dels Tallers de Teatre Juvenil de l’Ateneu de Sant Andreu Silenci Absolut i Pocavergonya duran la paraula del dramaturg andreuenc pels carrers de l’antiga vila de Sant Andreu demà dissabte 26 de novembre a partir de les 11h a la Plaça de les Palmeres.
Fotografia: ‘Legally blonde’ de La Lírica de Sant Andreu | La Lírica de Sant Andreu
