Les festes majors revifen el teatre de la Sagrera i Sant Andreu

Fins a 7 produccions a la cartellera al llarg dels pròxims dies per part de les companyies amb més solera.

La Festa Major de La Sagrera va començar oficialment dijous passat i la de Sant Andreu començarà de seguida, i l’allau de propostes de tot tipus que s’inclouen en aquestes dates festives incorporen les arts escèniques, en la seva vessant teatral on compten amb una lllarga i rica tradició. A continuació queden ressenyades les que han arribat a la redacció d’Andreuenc

Teatre de Festa Major a La Sagrera

En aquesta ocasió, no és diferent i a la Sagrera avui mateix a les 19 h al Centre Cívic de la Sagrera La Barraca actua la companyia GATS amb l’espectacle ‘Pensant Lorca’. Es tracta, segons ells mateixos expliquen, “d’una ‘performance’ Lorquiana nascuda des del confinament en la qual hem volgut oferir el ric calidoscopi expressiu de Lorca des del surrealisme fins el realisme de la cultura popular amb l’objectiu de reflectir els seu complex univers artístic; per això veureu i sentireu moviment, imatges, cant, teatre, música… perquè l’espectador pugui construir des de l’emoció i la raó el món Lorquià”.

Per la seva banda, el grup Arco Iris actuarà el proper cap de setmana, dissabte i diumenge a les 18 h, al mateix escenaru. En el seu cas, pugen a escena una obra d’Agatha Christie, Testigo de cargo’, que explica el judici del cas de l’assassinat d’Emily Frech. Leonard Vole és detingut acusat d’haver assassinat a la rica vídua Emily Frech. La senyora French havia deixat la seva herència a Leonard sense saber que era un home casat. Les coses estan molt malament per la seva defensa però es posen pitjor quan la seva esposa Romaine no declara en defensa de Leonard, sinó com a testimoni de càrrec.

La nau Bostik també s’apunta a la programació teatral i diumenge 27 a les 18 h comptarà amb l’obra ‘Harper R.’ a càrrec del grup andreuenc Teatre pels descosits per tal de satisfer encara més a més aficionats al teatre.

Teatre de Festa Major a Sant Andreu

A Sant Andreu no ha arribat encara la Festa Major, però les cartelleres ja van plenes de propostes per omplir les sales durant aquests dies.

A Andreuenc ja s’havia avançat l’estrena del musical de La Lírica de Sant Andreu, ‘Legally blonde’, que es va estrenar ahir i que seguirà aquest cap de setmana i l’altre al Casal Catòlic de Sant Andreu els divendres a les 21 h, els dissabtes a les 21 h i els diumenges a les 18 h.

‘Legally blonde’ és una comèdia musical que no té la popularitat de propostes anteriors, però que vessa diversió, optimisme i confiança en un mateix, i que és de creació molt recent, ja que encara no ha complert vint anys.

Es tracta del musical ‘Legally blonde’ (2007), amb música de Nell Benjamin i Laurence O’Keefe, el llibret de Heather Hach i set nominacions als Tony, basat directament en la pel·lícula del mateix títol de 2001 que alhora s’inspirava en una novel·la d’Amanda Brown. Aquests èxits van donar lloc a dues cintes més: ‘Una rossa molt legal 2’ (2003) i ‘Legally blondes’ (2008).

L’argument fixa la seva atenció en la ‘rossa’, de nom Elle Woods, una noia rica i només preocupada per la moda i el seu aspecte físic que està cercant amb les seves amigues el vestit més car i meravellós que lluirà al sopar de celebració de compromís entre ella i el seu xicot, en Warner.

Tanmateix, un gir inesperat dels esdeveniments impulsarà l’Elle a deixar de banda el casament i aconseguir matricular-se a la prestigiosa Universitat d’Harvard per afrontar la carrera de dret, això sí, d’una manera molt original, on viurà experiències ben diferents de les festes i ‘jacuzzis’ a Malibú que ella freqüenta, i que compartirà amb un gran elenc de 60 artistes.

La Sala Sant Pacià també és fidel a la cita teatral de Festa Major, en concret els dissabtes 19 i 26 a les 20 h i els diumenges 20 i 27 de novembre a les 18 h i, en aquesta ocasió, Sant Pacià Teatre ha programat un text majúscul, obra del dramaturg més important de les darreres dècades al teatre nordamericà, Edward Albee, tres cops guanyador del Pulitzer de Teatre gràcies a ‘A Delicate Balance (1967), Seascape (1975) i Three Tall Women (1994). L’obra triada, ‘La cabra o qui és Sylvia?’, bastant més recent, any 2002, va ser distingida amb el premi Tony a la Millor obra teatral, el Drama Desk Award i va ser finalista del 2003 al premi Pulitzer.

Dit tot això, ja queda clar que es tracta d’una obra de categoria indiscutible, però evidentment, el mèrit artístic és intrínsec. El veritable mèrit consisteix a sostenir de manera verosímil un conflicte que resulta gairebé increíble i, tanmateix, l’autor encara aconsegueix anar més enllà i és capaç de desafiar els límits de la tolerància de l’espectador i la seva capacitat d’entendre el proïsme fins al punt de fer tremolar conviccions personals que pensava que tenia ben arrelades.

L’obra gira a l’entorn d’una confessió que Martin comparteix en un moment en el qual la seva vida és idíl·lica. Ell acaba de guanyar el premi Pritzker, considerat el Nobel d’arquitectura, i a més té l’encàrrec culminant de la seva carrera, la creació d’una ciutat sencera al bell mig del desert. A més a més, és feliç al costat de la seva esposa Stevie, una dona intel·ligent, atractiva i empàtica, i el seu fill Billy, un jove sensible que mira els seus pares amb una admiració inqüestionable.

Són, doncs, una família nord-americana perfecta, d’esquerres, harmoniosa i triomfadora, però des de fa uns mesos Martin guarda un secret que el tortura i que només s’atrevirà a confessar al seu vell amic Ross, un famós periodista amb qui té una amistat indestructible de més de 50 anys de complicitats.

Aquesta confessió de Martin obrirà una porta bestial, generant una crisi a les seves vides que mai haurien pogut imaginar.

I ja per al proper cap de setmana, a l’Ateneu de Sant Andreu, la Companyia Forat Sense Fons estrenarà el dia 26 a les 20 h i diumenge a les 18 h, l’obra amb la qual el cineasta Cesc Gay va debutar al teatre, doblement, com a autor i com a director. Es tracta d’una àcida comèdia: ‘Els veïns de dalt’, que reflexiona sobre la vida en parella i la sexualitat a través de dues parelles que habiten en un mateix edifici i una de les parelles convida a sopar els veïns que tan amablement els van ajudar a instal·lar-se però que no paren de fer soroll i gemegar en tot moment.

Un text fresc i àgil on es toquen amb ironia i humor temes com la convivència, la valentia, el sexe, l’amor i l’aparença, que també es podrà veure el cap de setmana del 3 i 4 de desembre en els mateixos horaris.

Clip Teatres també es reserva per al següent cap de setmana omplir la sala Imma Planas del Centre Cívic de Sant Andreu, concretamente els dissabtes 26 de novembre, 3 i 10 de desembre a les 20 h, els diumenges 27 de novembre i 4 i 11 de desembre a les 18 h, i els divendres 2 i 9 de desembre a les 22 h.

Clip Teatres ha tingut la brillant idea de reflectir la celebració de la Festa Major de Sant Andreu, el 25è aniversari de la companyia i el 40è del Centre Cívic de Sant Andreu en una obra de teatre on la festa popular té una gran presència. Es tracta de l’adaptació de la plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, que comptarà amb un repartiment de deu personatges i tres músics en directe per donar vida a un dels textos més emotius de la literatura catalana del segle XX.

En definitiva, un espectacle en directe de llums, música, veu, colors i altres sorpreses per explicar la història de la Natàlia, la Colometa i la resta dels personatges que viuen al barri de Gràcia en una època molt convulsa del segle XX: la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra.

Per últim, falta fer esment de la darrera funció que la companyia Somni’TS realitzarà de la seva darrera producció, ‘Càndid o l’optimisme’, de Voltaire, que tindrà lloc el dia 27 de novembre a les 18.30 h a La Lira en el marc de les jornades festives que l’entitat del carrer Coroleu celebrarà amb motiu de la Festa Major de Sant Andreu.

Somni’TS s’acomiada de la seva imaginativa versió de ‘Càndid’, obra narrativo-filosòfica del gran pensador francès del s. XVIII, Voltaire, en la qual es critica una visió de l’existència basada en un optimisme cec i banal, merament voluntarista, sense una base crítica basada en els fets que la realitat s’obstina a posar al davant dels protagonistes, abocats a desenes de peripècies diverses per Europa i Amèrica que posaran a prova les seves conviccions.

Ara bé, sobre el fons filosòfic, la versió de Pep Salvat resulta molt dinàmica i entretinguda, ja que les diferents localitzacions de l’acció es fan entenedores amb uns pocs elements escènics, i els personatges es desenvolupen amb un to paròdic i còmic, amb aprofitament de tècniques de ‘clown’ i disfresses coloristes, amb la qual cosa aconsegueixen fer riure al públic moltes vegades ja que no hi ha res més ridícul que voler acomplir unes expectatives il·lusòries.

De ben segur que l’obra arribarà ben rodada ja que la darrera funció va tenir lloc l’11 de novembre a l’Espai 30 de la Sagrera.

Fotografia: Somni’TS s’acomiada de ‘Càndid o l’optimisme’ | Somni’TS