Josep Benet és el protagonista a la sala d’exposicions de la Biblioteca Ignasi Iglésias

L’exposició romandrà a Sant Andreu fins al 25 d’agost.

Darrerament, Sant Andreu deu ser la contrada de Catalunya que més iniciatives ha tirat endavant per recordar la figura de Josep Benet pel que fa al centenari del seu naixement (1920).

Com a figura pública és mereixedor de molts homenatges ja que va ser advocat, polític i historiador de gran rellevància i influència al llarg de les darreres dècades a Catalunya des del catalanisme. Com a parlamentari fou membre de la Comissió dels Vint que redactà l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979.

Aquesta estima dels andreuencs cap a la seva persona no solament es basa en el fet que va viure alguns anys de la infantesa i joventut a Sant Andreu de Palomar on, per cert, está enterrat, sinó també perquè són molts els testimonis que donen fe que al llarg de la seva vida mai va oblidar el seu pas per Sant Andreu i el tenia ben present quan mantenia converses amb persones que hi vivien demanant-los informació sobre els darrers esdeveniments del poble.

Per l’existència d’aquests lligams el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, amb el suport del Districte de Sant Andreu, li van retre un homenatge el 28 d’abril de 2020 coincidint amb el centenari de la seva defunció. A més, l’Ajuntament va decidir en una ponència del nomenclàtor atorgar el nom de Josep Benet i Morell a l’espai en la intersecció de l’avinguda Meridiana i Passeig Fabra i Puig, a tocar del carrer de Concepción Arenal.

El lloc triat no podia resultar més encertat ja que el propi Josep Benet esmenta aquest carrer, tal com l’historiador Pau Vinyes ha destacat en llegir el seu primer i únic volum de memòries (De l’esperança a la desfeta, 1920-1939):

‘Quan jo havia complert uns dos anys, els meus pares hagueren d’acceptar de refer la seva vida a Barcelona, invitats per uns parents de la part Morell, que tenien una lleteria i una petita fàbrica de xocolata a la barriada de Sant Andreu de Palomar. Eren Miquel Comas i Puig i Filomena Mora, aquesta parenta del meu avi matern, Josep Morell i Mora. (…) Ens oferiren d’anar a viure a un habitatge  del carrer de Concepeción Arenal, 138, 1r.1a., el qual corresponia  a un dels pisos en què s’havia dividit la masia  de Can Magarola’.

Aquelles iniciatives andreuenques de fa dos anys, es complementen ara amb l’exposició ·Josep Benet, en la desfeta i el redreç· que es va inaugurar el 28 de juny i romandrà a la sala Antoni Arissa i Asmarats a la Biblioteca Ignasi Iglésias fins al 25 d’agost.

Aquesta exposició ofereix un interessant recorregut que permet al visitant endinsar-se en la figura d’aquesta personalitat que ha esdevingut una figura cabdal per entendre la història de Catalunya de la segona meitat del s. XX.

El títol expressa la voluntat personal i social d’aconseguir la superació de la Guerra Civil tenint com a horitzó una Catalunya convertida en un país normalitzat amb la recuperació de les llibertats democràtiques i dels drets socials. Això solament era possible a través de la unitat d’acció i una lluita sostinguda durant dècades gràcies a l’autoexigència, el compromís i la responsabilitat.

A mitjans de juliol, la seva vídua va retre visita a l’exposició en companyia del comissari de la mateixa sent atesa per la consellera de cultura del districte, Elvira Juncosa, el president de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, Santi Serra, i membres del CEII, com el seu president, Jaume Seda, i el vicepresident, Pau Vinyes, entre d’altres.

Fotografia de portada: la vídua de Josep Benet al centre de la imatge | Jordi Esplugas.

Fotografia interior: Josep Benet en un acte del PSUC | revistatreball.cat