‘Trencar una nou’ de Lua Coderch i ‘Robert F. Kennedy Funeral Train – The People’s View’ de Rein Jelle Terpstra es podran veure fins el 16 d’octubre.
Seguint amb la línia de la programació del 2022, dedicada a allò (para)cinematogràfic, presentem dues noves exposicions que, des de diferents formats, comparteixen la voluntat de reflexionar sobre la creació, la recepció i la circulació d’imatges en mans del suposat espectador. El punt de vista i el desfilar d’imatges son prefiguracions del dispositiu cinematogràfic que aquests artistes exploren per qüestionar la construcció d’una narrativa, sigui històrica o fictícia.
Es tracta de ‘Trencar una nou’, de l’artista catalana Lúa Coderch, i ‘Robert F. Kennedy Funeral Train – The People’s View’, de l’artista holandès Rein Jelle Terpstra, a cura de Pedro Vicente fins al 16 d’octubre a la Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani.
‘Trencar una nou’, de Lúa Coderch
La primera gran exposició monogràfica a Catalunya de la Lúa Coderch pren com a títol l’al·legoria del trencador de nous del conte de Franz Kafka “Josefina la cantaire o el poble dels ratolins”. Com el gest aparentment insignificant de trencar una nou, tot en la seva exposició és un detonador que busca crear unes expectatives i més d’un desenllaç.
Coderch proposa al visitant un exercici d’immersió fílmica a través de diferents escenes que es despleguen per tres plantes del Centre d’art, així com d’una sèrie de dispositius que capturen la seva atenció i que permeten que aquest creï els seus propis relats.
A la primera planta s’hi troba una gran cortina que és una pel·lícula deconstruïda (Film, 2022), on el propi espectador, conforme recorre la instal·lació, pot anar muntant el seu propi relat. Un relat que es relaciona amb els dispositius i les activitats que constitueixen la resta de l’exposició.
A la segona planta es troba una col·lecció d’escultures que tal vegada son mobles, dispositius ambivalents que connecten amb Film però que salten del pla de la imatge per a involucrar al visitant i convidar-lo a aportar nous significats, ja sigui amb la seva atenció, els seus gestos o tot el seu cos.
Hi trobem, per exemple, l’obra Eco (2022), que escolta i respon, retornant al visitant les seves paraules o d’altres que ha sentit prèviament. De vegades diu coses amb sentit, d’altres incongruents i inconnexes. A Eco el propi dispositiu convida al visitant a donar-li l’esquena, en canvi a l’obra Banc-balancí (2022) pot seure en un banc que es balanceja i si hi ha altres persones hauran de sincronitzar juntes aquest moviment.
Altres dispositius, com les diverses activitats programades, son escenaris de possibilitat. Un exemple és The rainbow statement, on tot està disposat perquè aparegui un petit arc de Sant Martí a dins de la sala. Una obra que sintetitza una idea recurrent en l’obra de Coderch: com allò més simple pot ser extremadament costós, i a la inversa, com la cosa més comú pot resultar extraordinària.
A la tercera planta, l’exposició continua amb un conjunt de peces audiovisuals i sonores com a detonadors de nous relats. Explorant amb minuciositat gestos aparentment senzills, com tancar una porta o consolar un nadó, Coderch descobreix el ventall de paisatges mentals que construïm.
Les activitats programades ens conviden a continuar l’acció i a estendre aquestes idees fora de la sala. Ja sigui a través d’un viatge en Golondrina, una conferència sota les estrelles, o una convocatòria per decidir si rebel·lem un carret de fotos presumptament provinent d’una missió espacial soviètica.
Robert F. Kennedy Funeral Train – The People’s View
El 8 de juny de 1968, un any sacsejat per la divisió i la violència als Estats Units, el taüt de l’assassinat senador i candidat presidencial Robert F. Kennedy (RFK) va ser transportat en un tren fúnebre des de la ciutat de Nova York fins a Washington D. C.
Més d’un milió de persones es van apropar a acomiadar RFK. Es van concentrar al voltant de les vies del tren, al llarg dels seus 350km de trajecte, en una expressió espontània de dolor. A bord del tren hi havia el fotògraf Paul Fusco, qui va retratar la multitud de ciutadans que, desconcertats, veien passar aquell tren a marxa lenta.
Aquest cèlebre reportatge de Fusco va ser objecte d’un llibre que li van regalar a en Rein Jelle Terpstra. Fascinat per aquella història, Terpstra va observar que moltes d’aquelles persones duien càmeres, i li va sorgir la pregunta: com es va percebre aquell tren? On és el punt de vista de tota aquella gent?
Així és com el 2014 va iniciar una investigació per anar a buscar aquestes persones i recopilar les fotografies i els vídeos casolans que van fer aquell dia. Fins el 2017 va recórrer diverses vegades les mateixes vies, va parlar amb centenars de persones, testimonis o historiadors, va visitar arxius locals i estatals, associacions, ajuntaments, etc. A data d’avui, és un projecte obert, ja que nova gent el contacta i noves imatges s’afegeixen al projecte, que avui consta d’una mica més de 200 fotografies i una dotzena de pel·lícules casolanes.
A la planta baixa del Centre d’art, RFK Funeral Train — The People’s View inclou, a més de les reproduccions de les fotografies realitzades al llarg del recorregut del tren, un audiovisual amb fragments dels vídeos, la paraula d’alguns testimonis, documentació addicional, un fotollibre que recull totes les fases del projecte, així com material inèdit, cedit fa uns dies per cinc famílies i que es veurà per primer cop a la Fabra i Coats.
Amb aquest gest, Terpstra inverteix la perspectiva de Fusco i ens mostra la contraimatge de la història oficial, construïda per multitud de visions, alhora que situa als testimonis no només com a protagonistes sinó també com a autors, documentalistes a la seva manera d’aquell moment històric. D’aquesta manera, el projecte explora la capacitat de les imatges de moure’s entre el passat dels fets i el present de la memòria i la identitat col·lectiva, posant al centre del debat la mirada de la gent.
Fotografia de portada: exposició ‘Trencar una nou’, de l’artista catalana Lúa Coderch.
Fotografia interior: exposició ‘Robert F. Kennedy Funeral Train – The People’s View’, de l’artista holandès Rein Jelle Terpstra, a cura de Pedro Vicente.
