El llibre contribueix a entendre l’evolució de la dona a la societat gràcies a la contribució de dones concretes d’aquell segle decisiu.
El passat 3 de juny a l’Auditori de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, l’editorial andreuenca Llop Roig va procedir a la presentació de la seva darrera novetat: ‘Trencant barreres. Dones pioneres a Catalunya al segle XX’. L’acte va comptar amb la participació de Pau Vinyes i Roig, editor del llibre i historiador; Mercè Maduell i Cavallé, membre de l’Associació de Dones de Pal·las Atenea; Mari Cruz Santos Santos, vicepresidenta de SOS Monuments; i Soledad Bengoechea Echaondo, historiadora i autora del volum.
El coneixement sobre el tema del llibre és indubtable en el cas de l’autora ja que Soledad Bengoechea Echaondo, nascuda a Sant Sebastià, però adoptada per la ciutat de Barcelona l’any 1956, va cursar la llicenciatura (1986) i el doctorat (1991) en Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona, i la seva activitat investigadora s’ha centrat en els moviments socials i l’organització de la patronal catalana durant les primeres dècades del segle XX amb un reconeixement important: ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Història (1993) i també amb el Premi Doctor Joan Mercader de Recerca (2000). Actualment, és membre del grup Treball, Institucions i Gènere de la Universitat de Barcelona i de Tot Història Associació Cultural.
El seu llibre es publica en una època en la qual la dona s’ha convertit molt freqüentment en tema de conversa degut a l’evolució que ha protagonitzat al llarg de les darreres dècades. L’autora esdevé un referent ben valuós a través de la seva doble experiència, com a dona i historiadora que repassa les aportacions de les dones que van ser pioneres a Catalunya al llarg del segle XX i van obrir nous camins que han estat en gran part el preludi de la situació en la qual es troba avui dia la dona a la societat.
Si es té en compte que, probablement, al llarg de la història mai no hi ha hagut una època de canvis tan extraordinaris per a les dones com el segle XX, resulta evident la importància del títol per situar la qüestió. Al llarg del temps, les dones han estat protagonistes involuntàries de diferents formes de marginació, repressió, prejudicis, maltractaments, violència dins de la família i violència de gènere. Si s’accepta que, en general, s’ha produït un canvi molt important del paper de la dona en la societat això ha estat possible gràcies al fet que el segle XX ha estat el segle de les dones. Probablement, al llarg de la història mai no hi ha hagut una època de canvis tan extraordinaris per a elles. En un procés no lineal, amb avenços i retrocessos, en els albors del segle XXI s’ha vist com s’han superat tants preconceptes, prejudicis i tabús.
Calia preguntar-se quins estereotips distingeixen les dones actuals i les aparta del model de les dones de finals del segle XIX. Com i per què, a poc a poc, s’ha anat sedimentant i quallant una tipologia femenina que a finals del segle XX ha pogut desenvolupar-se i esdevenir protagonista en la política, el sindicalisme, la medicina, la ciència, el periodisme? Protagonista també en altres camps potser no tant vistosos, però imprescindibles: conductores del metro, d’autobusos, empleades d’oficines, telefonistes, taxistes, transportistes.
Si fa cent anys “lo normal” era que la majoria de les dones catalanes fossin submises, ara moltes d’elles han esdevingut lliures, empoderades i transgressores. En aquest sentit, el triomf d’aquelles dones pioneres, avantguardistes, ha estat total. Els seus sacrificis no han estat en va, han obert una escletxa d´oportunitats i reconeixement.
Fotografia: presentació del llibre ‘Trencant barreres’ el 3 de juny a l’Auditori de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra | Llop Roig
