Obituari de l’escultor Juan María Medina Ayllón

Juan María Medina va ser reconegut amb encàrrecs i premis tant nacionalment com internacional.

Per la necrològica d’un diari de dimecres vaig tenir coneixement que dilluns, dia 4 d’abril, havia mort Juan María Medina Ayllón, escultor andreuenc, reconegut tallista, amb obres escampades pels museus de tot el món, Paraguai, Finlàndia, Bahrain, Alemanya o Itàlia, com d’arreu del món han estat també els premis i medalles que ha rebut.

Medina, de 78 anys, havia nascut a Villanueva de la Reina, a la comarca de La Campiña de Jaen, el 17 d’agost de 1943. Va estudiar a les Escoles Professionals de la Sagrada Família, SAFA, d’Andujar i molt aviat va destacar per la seva habilitat, fins al punt que el 1961 va ajudar brillantment el seu mestre, Mariano Piñar Ferrer, a reproduir la talla de l’església Nuestra Señora de la Natividad, de Sebastian Solís, escola de Berruguete, que havia estat cremada el 1936.

Amb 19 anys marxà a Barcelona, on va establir-se el 1962, fa seixanta anys, arrelant a la ciutat a mesura que anava complint etapes: estudiant a l’Escola de Llotja primer, llicenciat a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de la UB, professor de Talla de Fusta del departament d’escultura de l’Escola de Llotja el 1987 i durant 21 anys, fins arribar a la seva jubilació acadèmica, quan es va dedicar ùnicament a conrear la seva faceta de creació artística.

Entre els molts premis rebuts destaquen: Premi Costa Brava, a Palamós el 1980, Premi Torre de Plata a Martorell el 1982,  Primer Premi d’Escultura en Fusta a Baddonecchia, Itàlia 1987, Premi del Públic i dels Escultors a la Primera Trienal Internacional de Resistència a l’Argentina, Medalla Josep Llimona a Barcelona el 1992, Premi dels Escultors. Asunción de Paraguai el 1994, Premi del Públic a St. Blasien, Alemanya el 1995, Premi Margarida Sans del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona 2001, Medalla Josep Llimona a Barcelona el 2005, Premi extraordinari al «Primer Encuentro de Talla madera en Ripollet» el 2010 o Invitat d’Honor al XVII Saló Internacional d’Art d’Argelers el 2011. També el 2008 la Generalitat de Catalunya li va atorgar el Diploma de Mestre Artesà especialista en escultura.

Home discret, vivia i treballava moltes hores al seu estudi al carrer Montpeller, de Sant Andreu, curiosament a la mateixa casa on va viure la infantesa, adolescència i joventut l’uròleg Doctor Antoni Puigvert, però no es va prodigar dins del món de la “cultureta” andreuenca que, per altra part, mai no l’ha reivindicat, tot i ser una persona oberta, que atenia qualsevol visita i que ha llegat al poble una de les seves grans obres, un Crist Ressuscitat, que es troba a l’Església de Sant Pacià des de 1985 i que és d’admiració imprescindible quan es visita aquest temple, malgrat que el gran públic normalment no passa més enllà del mosaic de Gaudí.

Es dona la circumstància que l’escultura de Medina Ayllón a Sant Pacià, situada a l’absis, té com a fons unes pintures murals obra d’Eudalt Serrasolses, que va morir el passat més de febrer.

Medina té obra a Bonmatí d’Amer, en el monument al fundador de la vila, Manuel Bonmatí; les corones gòtiques restaurades del Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona; els àngels làmpada de l’antiga òpera de Frankfurt, el Rapte d’Europa a Sannori a Sardenya; la Venus Europea a Salou; l’Eva a Kemijarvi, Lapònia; o El Atleta al Parque de los Barrancos a Alloza, Terol, a tall d’exemple.

També té obra propera a la Basílica del Sant Esperit de Terrassa, la imatge de Sant Joan de la Creu a la seva església a Barcelona o a l’altar de la Mercè de l’Església de Santa Maria del Pi.

Autor d’un mètode didàctic de talla de fusta utilitzat en les escoles d’escultura, el que s’anomena Mètode Medina, La Talla en Madera, amb Eva Pascual va ser editat per Perramón en 2011; la darrera exposició que li recordem és del 2018, a La Farinera, al Clot, en canvi a Sant Andreu no recordem altres exposicions més enllà de 1980.

Profundament arrelat a Barcelona i a Sant Andreu, enamorat de la Sagrada Família, seguidor del Barça, sempre se’l podia veure a Sant Andreu en el cercavila de la Festa Major, en els Tres Tombs o en molts altres actes. Persona culta i discreta, sense dubte, ens ha deixat una bona persona i un gran escultor, carrera artística extensa i fecunda que ha ocupat més de seixanta anys de la seva vida.

Fotografia: collage amb un retrat i dues obres seves | Arxiu.